Història

L’any 1977 , l’Ajuntament de Cornellà i un grup de professors de l’ actual Institut Esteve Terrades varen proposar a l’Administració la creació d’un nou centre de formació professional al municipi. La idea va prosperar així absorbint dues especialitats de l’antic Institut, delineació i electricitat, i augmentant l’oferta local amb fusta i sanitat. L’any 1978 es varen iniciar les classes del “Centro de Formación Profesional Cornellà-2”.

En aquells inicis, el Centre estava instal·lat a l’antiga fàbrica de Tubos Bonna al barri del Pedró de Cornellà, prop del cementiri.

Aquells primers anys, que coincidiren amb l’època de la transició política, foren uns anys de revolució en l’ensenyament públic d’aquest país i aquest institut, com molts d’altres, no es va quedar enrere en la lluita dins i fora de les aules per un ensenyament digne i a l’abast de tothom.

Aquesta actitud i personalitat pròpies de la nostra comunitat educativa ens han fet singulars i alhora han marcat la història de l’Institut amb fets singulars:

L’any 1984 adoptàrem el nom de Miquel Martí i Pol, un poeta contemporani i viu, la qual cosa estava en contra de totes les tradicions pel que fa als noms dels centres.

El gener de l’any 1987 ens traslladàvem a l’actual edifici, guardonat i ressenyat en llibres i revistes tècniques d’arquitectura, dissenyat per l’arquitecte Emilio Donato, el qual va assumir l’encàrrec fet pel professorat del Centre després de lluitar contra la proposta inicial de l’Administració de construir un centre modulat tipus.

Després, els reptes que ha afrontat l’actual Institut estan més lligats a l’àmbit pedagògic i, concretament, en l’adaptació d’un antic centre d’FP en un altre capaç d’assumir tota l’oferta de la reforma educativa.

Aquesta transició ha suposat per al Centre i el municipi la pèrdua de l’oferta en ensenyament públic d’una de les especialitats més antigues i a més en un moment de clara expansió, la delineació.

L’any 1991, Miquel Martí i Pol ens va visitar per segon cop, ja ho havia fet a la inauguració oficial del nou edifici, i ens va dedicar un poema (L’original del poema escrit a mà està exposat permanentment a la biblioteca de l’Institut).

Al 1999, coincidint amb el setantè aniversari del poeta i el vintè de l’Institut, en Miquel ens va tornar a visitar i va inaugurar un mosaic de ceràmica, realitzada pel reconegut ceramista Jordi Serra, que reprodueix el poema dedicat a l’Institut. (Aquest mosaic consta de dues parts i està col·locat al vestíbul de l’Institut, la rajola que duu la firma del poeta la vàrem portar fins a casa seva a Roda de Ter perquè en Miquel la signés en persona).

Actualment, l’Institut continua fidel a la seva trajectòria i confiant que el futur ens porti reptes i fets tan remarcables com els viscuts fins ara.