SR. PEP COLL I MARTÍ, XV MEDALLA INSTITUT MÀRIUS TORRES 2017

pep_coll_medallaPep Coll i Martí va néixer a Pessonada (Pallars Jussà) l’any 1949, va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona. De l’any 1980 al 2010 va ser professor de Llengua i Literatura Catalanes a l’Institut Màrius Torres.

Com a escriptor ha publicat una trentena d’obres, que es poden classificar en sis apartats: narrativa infantil i juvenil, llegendes i estudi de la tradició oral, relats breus, assaig, guions de teatre i televisió i novel·les.

La seva obra literària han estat guardonada en diverses ocasions:

  • El salvatge dels Pirineus, Premi Sant Joan 2005.

  • Les senyoretes de Lourdes, Premi Sant Jordi 2007.

  • Dos taüts negres i dos de blancs (2013), Premis a l’obra editada l’any anterior: Creixells, de la Crítica Catalana, Setè Cel de Salt i Amat-Piniella de Manresa.

La notícia dels assassinats de Carreu es va estendre com taca d’oli entre els masos i poblets que aquells anys plantaven encara ben vius per les serres meridionals del massís del Boumort, escampada pels qui baixaven al mercat setmanal, per l’enrenou dels tricornis que anaven amunt i avall amb els cavalls i per la cautela que havien de prendre els estraperlistes d’oli, de bestiar i de fesols. El rumor de la matança va arribar a les poblacions importants que ja figuren als mapes de carretera, com la Pobla de Segur, Tremp, Isona i Organyà. I aquí es va aturar. Cap diari ni revista no van dedicar ni una sola ratlla a l’assassinat múltiple. En aquells primer anys de la postguerra una censura estricta de premsa impedia que els crims i delictes d’una certa consideració sortissin als diaris o que es difonguessin per la ràdio. Calia donar la imatge que la nueva Espanya era un paradís de pau on tothom complia al peu de la lletra els dictats de Franco i els manaments de la llei de Déu. Aquells dies de primers de març de 1943 La Mañana de Lleida, l’únic diari de la província, esmentava a la crònica de successos el cas d’una senyora que s’havia punxat el dit amb l’agulla de cosir i havien hagut d’assistir-la a la Casa de Socors.

(Fragment de Dos taüts negres i dos de blancs)