El pati és un caldo de cultiu on tothom hi té cabuda. És un espai sagrat. Tothom sap què és el pati però poca gent s’hi ha parat a pensar amb calma en què consisteix aquest lloc tan corrent i, a la vegada, tan necessari. El pati és la salvació dels estudiants i probablement la raó per la qual molts de nosaltres desitgem tornar-hi, a les classes, en ple juliol.
M’encanta sortir al pati, seure a l’herba i observar el panorama estudiantil. Hi ha tòpics que sempre estan presents en aquest hàbitat: els futboleros i futboleres, les baralles o les discussions, un grup que escolta música, els que fan petar la xerrada sigui on sigui, les que es passen TOTS els patis estudiant, les que s’ho miren tot de lluny, un grup que dibuixa, algú que toca la guitarra, d’altres que llegeixen… fins i tot els embotits es cauen dels entrepans per tal de passar més estona al pati!
Però més que qualsevol pati, m’agrada el MEU pati. Està ple de vida… Fins i tot quan no hi ha joves omplint els seus racons, té vida 
pròpia. Hi ha arbres enormes, tots els colors que qualsevol no podria imaginar, i s’hi respira pau i tranquil·litat quan està totalment buit.
“Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla” ens va confessar Antonio Machado a “Retrato”. Per als que vivim en edificis sense espais oberts, el pati de l’institut o de l’escola és també un lloc on creixen els nostres records i del què ens hem apropiat i considerem casa nostra.
Text: Carla Vadillo
Fotografia: Sara Grau
Segueix-nos!