Cinc de la tarda, arribo a casa i tinc ressaca. Però no és una ressaca d’aquelles que, amb un mal de cap de mil dimonis, dius: “mai més!” Aquesta és una bona ressaca, és de les que penses: “hem de tornar-hi! i hem de fer-la més grossa!” És de les que creus que has arribat a casa millor de com n’has sortit, de les que han valgut la pena!
A les vuit i cinc del matí he entrat a l’Institut amb en Ricard, el company de música que té energia i creativitat per omplir el Camp Nou. Ens hem abraçat i hem començat la feina. Ell ha coordinat tota la programació de l’escenari; en total, tres hores d’espectacles musicals, esportius, filosòfics i de dansa. Una feinada que ha acabat amb una altra abraçada a quarts de quatre, quan tot havia acabat i que ens agermanava per tornar a fer-ho i…més gran encara!
A dos quarts de nou ha començat el muntatge per part de l’Ajuntament; la Guàrdia Urbana ha tancat el carrer de Provença (entre Enric Granados i Aribau) i la brigada ha muntat l’escenari, el grup electrogen, l’equip de so, les deu carpes i les tanques. El veïnat ja estava assabentat de l’esdeveniment perquè un grup d’alumnes va repartir invitacions per totes les cases i negocis.
Exactament una hora més tard les escales i ascensors de l’Institut es van omplir d’alumnes i professores i professors que buidaven aules i les instal·laven al carrer. Sense soroll, amb ganes de fer quelcom diferent, de fer quelcom extraordinari…
Durant tres hores i mitja aquell espai que en la rutina diària ocupen cotxes, motos, furgonetes i camions ha estat ocupat per el futur, per els/les nostres estudiants
Ha estat un matí intens. Ha estat un matí en que s’ha demostrat que el nostre alumnat te fam de fer coses diferents sense deixar de treballar. En que s’ha vist que no hi ha millor educació que la que els atorga responsabilitats
Probablement avui nosaltres hem estat els/les alumnes. Ens han donat una lliçó i l’hem après! Nosaltres teníem dubtes, temors i moments d’un cert pànic davant d’un esdeveniment que canviava d’arrel tot allò que fem dia a dia. Pors d’allò desconegut I hem pogut comprovar que les pors s’han convertit en confiances envers l’alumnat. Avui hem treballat colze a colze, avui nosaltres no érem al davant. Érem al costat
A quarts de dotze, amb una mica de retard, l’escenari ha començat a bullir. Ininterrompudament s’han alternat actuacions musicals i de dansa, activitats d’educació física i intervencions de reflexió filosòfica mentre, al llarg del tram del carrer tothom (alumnes i vianants) podien participar en diferents propostes educatives dirigides per grups d’alumnes que s’anaven tornant.
Nosaltres, professores i professors, hem estat acompanyant i elles i ells han estat executant. Penso que no hi ha altra manera millor d’aprendre. Suposo que la ressaca durarà un parell de dies. Espero que el que hem après de les/els nostres alumnes avui ho recordem molts anys. Infinites gràcies a totes i tots. Avui ens hem fet grans. Molt grans. Aquests moments només es produeixen per una màgica concurrència d’actituds, persones i idees.
Un professor de l’Institut Poeta Maragall
