Què podem fer quan arriba un suspens a casa?

suspensLa xerrada de Mónica Vázquez dijous 23 de febrer a les 18’00 h va ser prou interessant per a les famílies que hi van asistir. Vàrem reflexionar i buscar solucions, i de ben segur que alguna cosa de profit ens vam portar cap a casa els allà presents.

Aquí teniu un petit resum de les moltes idees que vam compartir (i una presentación – síntesi)

-No hem d’oblidar qui som, i és que amb els nostres fills hem d’actuar com a pares. Ser uns bons referents, responsables d’ells, coherents amb els que els diem i fem i sobretot ajudar-los.

– No podem pretendre que siguin els nostres amics o que ens convertim amb els seus confidents. Cal marcar límits i regular com a pares, i és que el mòbil no hauria d’estar present quan estudien, quan fan deures.

-No podem jugar a la mateixa lliga, i hem de procurar sempre malgrat tot, donar un reforç positiu als nostres fills.

-Sovint ens dieun que no tenen res a fer…doncs bé, busquem alguna cosa amb ells i segur la trobarem!…ordenar carpetes, repassar el que han fet a classe de la materia que més els costa…

-Recordem…el descans és molt important! I la bona alimentació també!

-Cal exigir als nois/es la feina i l’aprovat, perquè sino els estem dient que no són capaços de fer-ho! I per tant no ho intentaran.

-La conversa amb ells és fonamental, però no es tracta d’interrogar, qüestionar o preguntar únicament.

-Parlem amb ells de nosaltres, del què ens preocupa, del què ens passa…dediquem-los-hi temps.

-Potser caldrà marcar rutines per autoresponsabilitzar-se davant de la seva dispersió natural.

-Els pares hem d’estar encara molt pendents d’ells. L’adolescent viu moments de crisi , situacions complicades. És una època en que es qüestiona tot i l’afecta també el suspens a secundaria que representa un veritable problema d’autoestima per a ells.

-El suspens ens diu coses, ens posa en alerta, és un indicador i nosaltres com a pares hem d’ajudar. No és convenient associar suspens a càstig. Calen pactes o acords perquè sinó aconseguirem l’efecte contrari, que ens separa més d’ells.

-Cal entendre per què arriba el suspens, no sempre hi ha una única causa!

-Cal saber si hi ha mancances metodològiques d’estudi, potser no gestionen bé el temps. De vegades tenen els coneixements però no la capacitat d’escriure perquè están acostumats a la pantalla a sintetitzar…cal entrenament en la conversa, en el diàleg.

-Cal afavorir una bona actitud davant l’estudi

-Cal conéixer les seves capacitats, habilitats i aptituds.

-Cal fer ús de l’agenda i aprendre’n si no és el seu fort.

-Només després d’un acurat anàlisi podem entendre per què arriba els suspens a casa i intentar posar-hi remei per afrontar la millora i recuperar.