Recitant poemes per whatsapp

Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984)

 

Ahir al vespre, havent sopat, el grup-classe de Literatura Catalana de 2n de batxillerat vam estar recitant poemes de Joan Vinyoli i compartint-los, en format àudio, al nostre grup de Whatsapp, aprofitant que hem estat llegint a fons “Vent d’aram”, obra que Joan Vinyoli va escriure als 62 anys i que és lectura obligatòria.

Va costar una mica entrar-hi, però hem acabat fent-nos nostre aquest autor barceloní, tan metafísic i reflexiu, una de les plomes més valorades i poc conegudes de les lletres catalanes contemporànies.

I tot seguit, us convidem a escoltar els nostres poemes preferits de Joan Vinyoli:

 RAMAT
 

Aïda

Vénen les cabres d’olor fosca,
estossegant, negres, vermelles,
darrera dels bocs amb davantal de cuir
—que no les prenyin totes. Menjar formatge, beure vi,
sota una alzina, amb el celatge al fons
—roig, gris, morat—, i no sentir cap veu,
diré que és mitja vida.
L’altra mitja,
la mort va rosegant-la amb dents de llop.
 L’HOME DEL VAS DEVI
Visc en silenci.

Veig núvols i gavines sobre el mar.
Les llunyanies se m’apropen.
Tot se’m fa lluny, de cop.
Bec un gran vas de vi
granat i m’adormisso,
mentre la tarda groga en el vinyet
es torna roja sobre la masia.
En ser demà seré encara més pobre.

 

Enric

 EL LLOC
 

Mireia

En arribar a l’indret
dels roures i del cedres, la vellúria
dels quals fa remuntar-nos als besavis,
se m’han tornat molt insignificants
totes les coses, tots els passos fets
fora d’aquí, l’insensat afanyar-se
per caminar. Vers on? Només importa
no moure’s,
trobar el lloc.
 TEMPS
Torna’m, ah, torna’m als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.
No. No.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I me n’alegro.
 

Genís

 CAP AL NO-RES
 Maria  No sé per on camino, sé només
que vaig cap al no-res.
Fa molt de temps que em destrueixo.
No sabré mai on sóc.
No podré veure mai
la veritable mar al fons.
Se’m dóna sols mirar
temporalment les coses.
 TEMPS
 Torna’m, ah, torna’m als anys
de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i el ping-pong.
No. No.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I me n’alegro.
 Maria
 SORDEJO
 Víctor Sordejo, però
no cridis. Parla baix.
“If music be the food of love
play on”. No tornaré. No tornis.
I must do something of my poverty.
 PER MOLT QUE ENS ABRACEM
Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca
de boca i que ens mesclem els cossos,
mai no som un. Cada vegada
l’assaig de no gastar massa paraules,
que és el que més traeix.
Val més el gust de les petites coses
velades, que revelen.Un dia clar de somnis i de foc
ens torna al lloc on vàrem començar.
 Ramon
 ELGUANY
Laura Mai no et rendeixis.
Gira’t del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l’últim crit
del gall dels boscos.
Entra
mar negre endins i baixa al fons.Quan pugis, coraller, i t’hagis tret
el feixuc escafandre,
t’hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.
 TOTS HO SABEM
 

Tots ho sabem: la vida
inexorablement fa el seu joc.
Algú, però, diu en la fosca:
La vida riu sense motiu,
la mort te sempre la raó,
com una vella en un racó.

 Faizan
 TOTS HO SABEM
 Emma  Tots ho sabem: la vida
inexorablement fa el seu joc.
Algú, però, diu en la fosca:
La vida riu sense motiu,
la mort te sempre la raó,
com una vella en un racó.
 EN LA NIT
Cada vegada et veig,
cos meu, dormint,
pesant, llunyà, no sabent res
del que passa de dia.
                                       Mal procuro
consolar-me del fet de ser covard
creient que tot passa en un món
que és diferent del meu.
Hi ha qui s’adorm
sense pensar en altre negoci
que no sigui el seu pler.
                                            Tot i la meva covardia,
voldria pedres de paraula
contra aquest mur.
 Elisa
 PISCINA
 Salvi (prof.) No pas tots els matins,
ni que sigui diumenge,
podem obrir-nos a la vida,
saber tot d’una que no és tan sols
frustració, treball, sinó llis trampolí
des d’on, erecte, salta el cos i cau
en la piscina oblonga
d’on sembla que no pugui sortir mai.En surt, però, somrient,
regalimant, lluminós,
i s’abandona a prendre el sol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>