Ahir al vespre, havent sopat, el grup-classe de Literatura Catalana de 2n de batxillerat vam estar recitant poemes de Joan Vinyoli i compartint-los, en format àudio, al nostre grup de Whatsapp, aprofitant que hem estat llegint a fons “Vent d’aram”, obra que Joan Vinyoli va escriure als 62 anys i que és lectura obligatòria.
Va costar una mica entrar-hi, però hem acabat fent-nos nostre aquest autor barceloní, tan metafísic i reflexiu, una de les plomes més valorades i poc conegudes de les lletres catalanes contemporànies.
I tot seguit, us convidem a escoltar els nostres poemes preferits de Joan Vinyoli:
| RAMAT | |
|
Aïda |
Vénen les cabres d’olor fosca, estossegant, negres, vermelles, darrera dels bocs amb davantal de cuir —que no les prenyin totes. Menjar formatge, beure vi, sota una alzina, amb el celatge al fons —roig, gris, morat—, i no sentir cap veu, diré que és mitja vida. L’altra mitja, la mort va rosegant-la amb dents de llop. |
| L’HOME DEL VAS DEVI | |
| Visc en silenci.
Veig núvols i gavines sobre el mar. |
Enric |
| EL LLOC | |
|
Mireia |
En arribar a l’indret dels roures i del cedres, la vellúria dels quals fa remuntar-nos als besavis, se m’han tornat molt insignificants totes les coses, tots els passos fets fora d’aquí, l’insensat afanyar-se per caminar. Vers on? Només importa no moure’s, trobar el lloc. |
| TEMPS | |
| Torna’m, ah, torna’m als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb els passeigs i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No. Torna’m a la furiosa passió que de mi va fer un altre. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n’alegro. |
Genís |
| CAP AL NO-RES | |
| Maria | No sé per on camino, sé només que vaig cap al no-res. Fa molt de temps que em destrueixo. No sabré mai on sóc. No podré veure mai la veritable mar al fons. Se’m dóna sols mirar temporalment les coses. |
| TEMPS | |
| Torna’m, ah, torna’m als anys de la noiesa, amb els amics a la riera, amb els passeigs i les pistes de tenis i el ping-pong. No. No. Torna’m a la furiosa passió que de mi va fer un altre. Ja no seré mai més el noi que feia jocs. I me n’alegro. |
Maria |
| SORDEJO | |
| Víctor | Sordejo, però no cridis. Parla baix. “If music be the food of love play on”. No tornaré. No tornis. I must do something of my poverty. |
| PER MOLT QUE ENS ABRACEM | |
| Per molt que ens abracem i que ens omplim la boca de boca i que ens mesclem els cossos, mai no som un. Cada vegada l’assaig de no gastar massa paraules, que és el que més traeix. Val més el gust de les petites coses velades, que revelen.Un dia clar de somnis i de foc ens torna al lloc on vàrem començar. |
Ramon |
| ELGUANY | |
| Laura | Mai no et rendeixis. Gira’t del costat on abans veies el penell que et feia creure en l’últim crit del gall dels boscos. Entra mar negre endins i baixa al fons.Quan pugis, coraller, i t’hagis tret el feixuc escafandre, t’hauràs guanyat una mar llisa i el vol del gavià. |
| TOTS HO SABEM | |
|
Tots ho sabem: la vida |
Faizan |
| TOTS HO SABEM | |
| Emma | Tots ho sabem: la vida inexorablement fa el seu joc. Algú, però, diu en la fosca: La vida riu sense motiu, la mort te sempre la raó, com una vella en un racó. |
| EN LA NIT | |
|
Cada vegada et veig,
cos meu, dormint,
pesant, llunyà, no sabent res
del que passa de dia.
Mal procuro
consolar-me del fet de ser covard
creient que tot passa en un món
que és diferent del meu.
Hi ha qui s’adorm
sense pensar en altre negoci
que no sigui el seu pler.
Tot i la meva covardia,
voldria pedres de paraula
contra aquest mur.
|
Elisa |
| PISCINA | |
| Salvi (prof.) | No pas tots els matins, ni que sigui diumenge, podem obrir-nos a la vida, saber tot d’una que no és tan sols frustració, treball, sinó llis trampolí des d’on, erecte, salta el cos i cau en la piscina oblonga d’on sembla que no pugui sortir mai.En surt, però, somrient, regalimant, lluminós, i s’abandona a prendre el sol. |
