Els alumnes de 2n de batxillerat hem visitat el refugi antiaeri de la Plaça del Diamant, quasi coincidint amb la celebració (si és que se’n pot dir així) dels 80 anys dels bombardejos que van fer tremolar Barcelona. Durant un any, Mussolini havia estat bombardejant setmanalment la ciutat i, davant la resistència que aquesta encara oposava, decidí actuar elevant exponencialment els bombardejos, concentrant els que corresponien a un mes en tres dies: el 16, 17 i 18 de març de 1938. Un episodi especialment conegut, el qual tingué lloc el dissabte 17, correspon a la bomba del Coliseu, la qual impacta en un camió republicà que transportava trilita, multiplicant els efectes de l’explosió.
Tot i així, en una guerra el protagonisme sempre és acaparat pels fronts actius i, en el cas dels bombardejos de Barcelona, és la defensa passiva qui feu una tasca impecable. Mil cinc-cents refugis antiaeris foren construïts en la ciutat comtal en el termini de menys d’un any. Aquests refugis, realitzats pels veïns, donaven recer als habitants –als habitants de la zona que havien pagat o treballat en aquests– que corrien a amagar-s’hi quan les alarmes trencaven l’aire amb el seu estrident xiulet, indicant que l’aviació enemiga es disposava a realitzar un atac sobre el territori; eren el preludi d’un horror incert per a ells, ja que era un interrogant quanta estona duraria la maniobra (actualment sabem que oscil·laven entre 30 minuts i 3 hores) i quin seria l’escenari que deixarien al seu pas els avions –ben segur que devastador–, quanta sang es vessaria. Es calcula que sense l’existència d’aquestes construccions, les persones mortes in situ i a posteriori en un termini de 48 hores, haurien sigut 10 cops més, una altra evidència de la importància de l’asil que proporcionaven.
Els refugis antiaeris de Barcelona representen un element molt arrelat a la història d’aquesta ciutat, d’aquest país i, tot i no ser-ne conscients, la seva presència es manté, camuflada entre capes de formigó, reposant sota els nostres peus… i ens recorda que les ferides d’aquesta guerra encara romanen també amagades sota la nostra pell.
Iona Clot [2n batx B]
