Qui era Joan Brudieu?

Biografia de Joan Brudieu

(Diòcesi de Llemotges? ~1520 — Seu d’Urgell, 1591)

Compositor català d’origen occità. Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans. El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell. Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià. Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577. Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546. L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento. El 1577 es retirà a Balaguer i l’any següent esdevingué mestre de capella i organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Com que no aconseguí d’habituar-se a la vida barcelonina, demanà ésser readmès a la Seu d’Urgell, fet que es produí el 1579. Es jubilà el 1586, però el capítol el sol·licità un altre cop en marxar Rafael Coloma i deixar el càrrec vacant, i tornà a exercir des del 1589 fins a la data de la seva mort. El 1585 anà a Barcelona per tal de contractar i supervisar l’edició del seu llibre de madrigals, De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a quatro bozes, sufragat pel capítol d’Urgell i dedicat a Carles Manuel I, duc de Savoia, amb motiu del seu casament amb Caterina d’Àustria, filla de Felip II. L’únic exemplar conservat d’aquesta obra és a la biblioteca del monestir d’El Escorial. Dins el recull de quinze madrigals hi ha musicats quatre textos en català, dos dels quals són poemes d’Ausiàs Marc: Ma voluntat ab la raho s’envolpa i Fantasiant amor. A més hi incorpora els Goigs de nostra dona, un seguit de variacions sobre un tema de probable arrel popular que és pres com a cantus firmus. La resta de composicions porten text castellà. L’estil dels madrigals és més aviat conservador, molt centrat en els recursos de la polifonia imitativa i sense la insistent preocupació per la comprensibilitat del text típica dels madrigals italians contemporanis. Hi són evidents, d’altra banda, elements propers a la tradició de la chanson francesa. A més del recull de madrigals, a l’arxiu de la catedral de la Seu d’Urgell es conserva, manuscrita, una missa de difunts a quatre veus, l’única del segle XVI d’autor català conegut. (extret de GREC.net)

Música de Joan Brudieu

Madrigal I. Goigs de Nostra Dona. Versió polifònica dels populars Goigs de la Mare de Déu del Roser, presentats sota la forma d’un madrigal en nou parts, en les quals el tema tradicional constitueix el cantus firmus, interpretada per The Consort of Musicke, sota la direcció d’Anthony Rooley.

Madrigals en català. De deu madrigals compostos en diverses parts, quatre dels quals són en català: els compresos entre els números XIII a XVI, dos dels quals (el XIII i el XV) sobre textos del poeta i cavaller de Gandia Ausiàs March. Els Madrigal XIII i XVI estan interpretats per La Colombina; el Madrigal XIV, per la capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner; i el Madrigal XV, per la Coral Sant Jordi, dirigida per Oriol Martorell.

Madrigals en castellà. De deu madrigals composos en diverses parts, sis dels quals són en castellà: els números II, III, VI, VII, VIII i IX. El Madrigal II, Oid oid, està interpretat pel Cor Nacional d’Homes d’Estònia, sota la direcció de Josep Prats.

Madrigal XI. Ojos claros y serenos. Brudieu va compondre quatre villancets castellans, que corresponen als números IV, X, XI i XII. El Madrigal XI, Ojos claros y serenos, està interpretat per The Consort of Musicke, sota la direcció d’Anthony Rooley.

Madrigal V. Las cañas. Aquesta ensalada «Las cañas» fou definida per Miquel Querol com un “madrigal descriptiu” i està interpretada per la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner.

Missa de Difunts. A l’Arxiu Capitular de La Seu d’Urgell s’ha conservat una «Missa defunctorum cum quatuor vocibus», és a dir, una Missa de Rèquiem per a 4 veus de Joan Brudieu, amb les seves diferents parts: Introitus, Kyrie, Graduale, In memoria, Offertorium, Sanctus, Benedictus, Agnus Dei, Absolta. La Missa de Difunts està interpretada per la Capella Polifònica del FAD, dirigida per Enric Ribó.