Georgina Boix ha rebut el 5 de juny a la Universitat de Barcelona una menció honorífica en el XIII Premi de Recerca per a la Pau pel seu Treball de Recerca que ha realitzat aquest curs de 2n de Batxillerat.
Els XIII Premi de Recerca per la Pau que atorga la Universitat de Barcelona, conjuntament amb la “Fundació Solidaritat de la UB” i el “Institut de Ciències de l’Educació, IEC”, estan adreçats a tots aquells treballs de Recerca, TDR, que realitzen tots els alumnes de Batxillerat de Catalunya, que tractin alguna qüestió relacionada amb la cultura de pau, és a dir, els coneixements, els valors i les habilitats que possibiliten la pau, entesa com a situació social que permet el desenvolupament humà ple de totes les persones i l’eradicació de qualsevol mena de violència (guerra, injustícia, vulneració de drets humans, alienacions, etc.). Algunes de les temàtiques vinculades a aquest àmbit són la solidaritat internacional, el desenvolupament humà, la sostenibilitat, els moviments socials, els drets humans, els conflictes, la interculturalitat, etc.
El treball en qüestió està titulat “Història d’una vida estroncada per la Guerra Civil”, presentat amb el pseudònim de “Francesc Ferrer i Guàrdia”, i atutoritzat per Jordi Nistal, professor d’Història. En aquest Treball de Recerca, Georgina Boix ha volgut treballat sobre la vida del seu besavi, les seves vivències i persecucions com a republicà i les seves desgràcies durant la Guerra Civil, la seva estada a Badalona i La Seu d’Urgell i durant el temps que va estar en el camp de refugiats d’Argelès.
En resum Georgina Boix descriu :
«Remenant calaixos un dia a casa l’avia, vaig trobar fotografies antigues de la família, entre elles un carta i documentació del meu besavi, del Yayo Paulino. El meu besavi va ser un Republicà que va voler marxar de la seva terra, Burgos, perquè la seva ideologia progressista no estava ben vista en aquella època, i va decidir anar a Catalunya on, pel que havia sentit, eren més oberts a la cultura i a les noves corrents progressistes. Amb aquest treball he volgut fer un homenatge al meu besavi, investigar i conèixer més profundament el que van haver de passar totes les persones de la seva generació; des de l’època de la República, passant per la Guerra Civil, la Dictadura i acabant amb l’actual Democràcia. També he volgut conèixer, ni que fos sobre paper, a la persona que no vaig poder conèixer en vida, a aquell personatge del que tothom en parlava amb tanta estima. Ara, a l’acabar aquesta recerca, puc dir que he pogut conèixer la fascinant història del meu besavi i que va omplir la vida de tothom de bondat i saviesa; silenciós però al costat sempre donant molt d’amor i comprensió. Va ser un home just i molt honest, m’ho ha dit tothom que el va conèixer. Tot i que no he tingut massa informació per saber tots els detalls de la seva vida, penso que tot i així he pogut descobrir més del que em pensava. Com el seu canvi de pensament el fa marxar a una gran ciutat, Badalona i com un cop allà decideix, amb un amic crear una Escola Moderna. Al cap d’uns anys també coneix a la que serà la seva dona, fet molt important per a ell i que sens dubte ha marcat molt en la seva vida. Però aleshores es quan apareix la davallada, el moment en que la seva vida es para, arriba la Guerra Civil i tot seguit l’exili, on degut això s’està tot un any al camp de Concentració d’Argelers. Aquest apartat va ser bastant dur de fer, sentimentalment, ja que penses en tot el que han patit aquelles persones que van lluitar per a la seva ideologia, i van acabar patint més del que es pensaven. Però finalment desprès de lluitar, aconsegueix retornar a la seva vida, allà on l’havia deixat i complir tots els somnis.»
El jurat dels Premis ha volgut destacar amb una menció especial el treball de Georgina Boix per la seva implicació personal en ell, per la descripció detallada de la realitat històrica que moltes persones van viure durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra, per l’acurada descripció de la història del moment i l’exhaustiva investigació i documentació aportada. El jurat n’ha valorat l’aproximació personal a una temàtica global i la profunditat de la revisió històrica, que es duu a terme mitjançant arxius, fotografies, una carta i altra documentació familiar.
Moltes felicitats!!
Comentaris recents