TREBALLEM ELS VALORS DE PRIMERA MÀ: SUPERACIÓ, ESFORÇ I CONSTÀNCIA
Laura Martínez i Núria Ribes
Tutores de primer d’ESO Institut Joan Amigó 
L’espluguina Meritxell Lorca és una dona treballadora com moltes altres però arribar on és no li ha estat fàcil. Amb dotze anys se li va diagnosticar una la malaltia de Stargar i la vida li va anar canviant. Aquesta malaltia ocular es caracteritza per una degeneració de la zona central de la retina.
Acostuma a aparèixer en l’adolescència i es va perdent la visió de manera imparable sense que un se n’adoni. Avui l’alumnat de primer d’ESO de l’Institut Joan Amigó de L’Espluga de Francolí, comparteix amb ella una valuosa lliçó de coratge i esforç. Ens parlarà de com s’ha anat adaptant als canvis, com és el seu dia a dia i quins reptes té. – Recordes com et vas sentir quan va començar tot? Sí, ho recordo molt frustrada i en xoc. Al primer moment que vaig sentir el diagnòstic i van dir la paraula ONCE ja hem vaig terroritzar. Però la veritat és que en aquell moment no era conscient de què m’estava passant. Al principi et preguntes molt perquè t’ha tocat a tu i no al del costat. És una malalta que pot tenir una de cada 10.000 persones – Com van reaccionar els teus éssers estimats? Recordo que al principi els meus pares estaven molt afectats i tota la família. És com tot. Al principi costa d’assumir-ho i afrontar-ho. Però després amb el temps ho van acceptar i han vist que el meu problema de visió no m’ho ha ficat mai fàcil en aquesta vida però que me’n surto de tot en el meu dia a dia.
– Conjuntes molt bé la roba, et maquilles… Com ho aconsegueixes? Quan em vaig a comprar roba sempre ho faig amb les meves amigues o algú de la família que m’ajuden a combinar-la i opinen sobre la que em queda millor. Sempre em descriuen tots els colors. Per vestir-me cada dia conec la meva roba pel tacte, per saber el color tinc un aparell que es diu “el colorino”, puc passar-lo per damunt de la roba i em diu el seu color. Així es com vaig combinada cada dia ja que sóc bastant presumida. Això ens passa a totes les noies! I per maquillar-me tinc les sombres dels ulls marcades amb Braille: amb cada color d’ombra d’ulls i amb el dit que tinc més sensible mullo el dit al maquillatge i noto on comença l’ull i on s’acaba. D’aquesta manera amb tot igual, amb els meus dits noto per fem la ralla dels ulls o pintar-me els llavis.
– Quin dels aparells que utilitzes et sembla més útil? Per a mi tots els aparells que faig servir quotidianament són molt útils. No sabria destacar un en concret perquè tots són molt necessaris. Alguns els faig servir més que uns altres. – Quin aparell inventaries que et facilités més el dia a dia?
