El passat 17 de maig, els alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO vam decidir aprofitar el dia per expressar la nostra lluita contra la fòbia cap a la comunitat LGBTI+.
Uns quants alumnes del grup de primer de batxillerat C, ens vam reunir a l’hora de tutoria per repartir-nos les tasques i organitzar bé el dia. El més important de tot el moviment va ser comunicar el pla amb la resta de classes, per poder causar un impacte major i poder també mostrar als nostres companys que pertanyen a la comunitat el nostre suport.
Durant el dia, els alumnes de primer de batxillerat vam fer diferents activitats: Primer vam aprofitar les estones entre classes per penjar cartells als passadissos i algunes aules, per tenir un missatge positiu constant per tota la seu. També vam aprofitar per anar recordant durant el dia l’acte que es faria a les 12.15, on dues alumnes van llegir el manifest redactat pel sindicat d’estudiants i el grup Lliures i Combatives, que començava així:
“Rebutgem els intents de la societat d’imposar papers sexuals i qualsevol definició de la nostra naturalesa, perquè hem renunciat a aquests papers i als mites simplistes de la societat. Volem ser el que som. Volem crear noves formes socials i noves relacions humanes basades en la fraternitat, la cooperació, l’amor i la desinhibició de la sexualitat.” Recuperant paraules escrites fa gairebé 50 anys pel Front d’Alliberament Gai.
Un cop vam haver acabat d’escoltar el manifest, vam posar música que normalment és interpretada per la comunitat LGBTI+ com música de l’orgull, és a dir, cançons com “A quién le importa” de Fangoria o “Born this way” de Lady Gaga. Mentre la música sonava alguns van pintar-se les banderes de l’orgull gai per mostrar la seva empatia i fidelitat al moviment.
A la seu central, els alumnes de quart van fer cartells per expressar un missatge de suport i lluita contra la fòbia cap a la comunitat LGBTI+ i es van anar passejant pel centre.
Des del meu punt de vista, crec que l’activitat va tenir un molt bon resultat. Tot i que la música no va acabar de sentir-se bé i no ens va donar temps de pintar a tothom qui volia pintar-se degut al temps limitat del nostre pati, l’acte va reunir a gairebé tot el curs de primer de batxillerat i als organitzadors i organitzadores ens va fer sentir una alegria exhilarant i creiem que va ser una manera especial de cohesionar més el grup.
A partir d’ara i sempre, lluitarem tots junts per la igualtat i res no podrà aturar-nos!
Júlia Freitas
Primer de Batxillerat C
Comentaris recents