La postguerra i la dictadura amb ulls de nena

El dijous 20 de maig , ens va venir a visitar l’Araceli. Ella és l’àvia d’un company de classe, el Joan Hernández. La vàrem convidar per tal que ens expliqués com va ser la seva vida a les diferents etapes polítiques per les que ha passat el país durant la seva vida.

La primera etapa va ser la del seu naixement en plena guerra civil. Ella no recordava gaire cosa d’aquesta ja que era molt petita però sens dubte aquells anys van marcar la vida de la seva família i el de tot el país.Ens va relatar com era la vida de dura i el pitjor de tot que mai ha pogut oblidar, la sensació de passar gana i de no tenir res de res per menjar dia rere dia. Acabada la guerra el pare que havia estat en el bàndol dels vençuts va haver de marxar a França i no va poder tornar fins deu anys després.

La dictadura va ocupar gran part de la vida adulta  de l’Araceli, qui ens confessava la falta de llibertat de les dones en aquella època. Així per exemple, l’Araceli per anar a França a visitar familiars que mai no van tornar després de la guerra per por a les represàlies, va haver d’anar a comissaria amb el  permís que el seu marit li donava per sortir del país. Fet que la va fer ser conscient de la repressió del sistema sobretot envers les dones.

Araceli et volem agrair la teva visita. Ha estat la classe més intensa que hem viscut. Gràcies per compartir la teva experiència vital, ens ha servit per entendre millor el dolor de qui ha de viure durant i després d’una guerra. I gràcies per plorar amb nosaltres i per fer-nos riure amb la dona que avui ets.

Cap de nosaltres oblidarem mai la teva lliçó ni el teu petó.

grup

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>