El dimarts 7 de juny l’escriptora Care Santos, guanyadora del premi Ramon Llull, va fer una conferència als alumnes de l’ILEC. Els grup de l’Impuls de la lectura hem gaudit, aquest curs, de la lectura de les seves novel·les Pídeme la luna i Mentira.
Care Santos és autora d’una extensa obra narrativa que inclou novel·les, relats i literatura per a joves i nens.
Ha obtingut nombrosos premis com el premi de Narrativa d’Alcalá de Henares, l’ Alfonso de Cossío de Relat, l’Ateneo Joven de Sevilla o el Carmen Conde de poesia. Quedà finalista del premi Primavera de Novel·la.
Les seves obres de literatura infantil i juvenil han obtingut els guardons més importants que es concedeixen a Espanya: Protagonista Jove, Edebé, Gran Anular, Alandar, premis literaris de Girona-Ramon Muntaner, Joaquim Ruyra i Barco de Vapor.
S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una gran projecció, amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos. Seguiren altres èxits, com Hot Dogs, La lluna.com, Mentida, Un camí dins la boira, No preguntis qui sóc, La ruta de l’huracà, L’anell de la Irina, Els ulls del llop, Bel. Amor més enllà de la mort, Ara o mai o la sèrie infantil d’Anna Ànec.
Inicià l’obra per a adults amb la novel·la Habitacions tancades, un bestseller aplaudit per crítics i lectors, traduït a quinze idiomes fins al moment. Seguí L’aire que respires, que demostrà com Care Santos se supera llibre rere llibre, i Desig de Xocolata, amb la qual guanyà el premi Ramon Llull. A l’octubre publicà la seva darrera novel·la, Diamant blau.
Aquí teniu el comentari d’alguns alumnes sobre la xerrada:
«El dimarts 7 de juny el grup de l’ILEC vam fer una xerrada amb la Care Santos, en la qual ens parlà dels llibres Mentira i Pídeme la luna. Encara que els companys de 3r d’ESO ja la coneixíem, seguim pensant el mateix: la seva simpatia és contagiosa i és de les poques escriptores que ens ha explicat secrets sobre els seus llibres. Crec que va ser molt amena i divertida. Gràcies per regalar-nos aquestes experiències tan genials.»
Clara Martí, 3r ESO B
«El passat 7 de juny va venir a l’institut la Care Santos, autora de Pídeme la luna i Mentira. Va ser una xerrada molt interessant, ja que ens va explicar experiències que ha viscut recollint la documentació per escriure els seus llibres. Ens va agradar molt, i ens agradaria fer més activitats com aquestes.»
Júlia León, 3r ESO B
«El dimarts 7 de juny a les 12:30 h va començar la xerrada de la Care Santos, una escriptora que ha guanyat molts premis importants i ha escrit una gran quantitat de llibres, més de cent.
Em va sorprendre la seva habilitat per parlar en públic, encara que és escriptora, no m’imaginava que s’expliqués tan bé. També ens va donar molt de temps per fer-li preguntes i resoldre els nostres dubtes, ja que a ella no li agradava que fer una xerrada en què només parlés ella. Teníem moltes preguntes preparades. Va ser una xerrada que no crec que es pugui fer millor.»
Unai Sugasti, 3r ESO B
«Esta charla también ha estado muy interesante, me ha aportado algo. En varias ocasiones he estado de acuerdo con ella. Me gusta su forma de redactar, así que ha sido curioso conocerla. Fue una charla amena y entretenida. Me ha gustado.»
Paula Vera, 2n ESO C
«El dia 7 de juny va venir la Care Santos. Va començar la conferència dient-nos que faríem un pacte: que ella parlaria una mica sobre els llibres Pídeme la luna i Mentira, i després parlaríem nosaltres. Nosaltres li vam fer preguntes i ella va contestar-les totes. Després va signar-nos els llibres.»
Marta Crespo, 1r ESO D
«L’altre dia va venir la Care Santos, ho va fer diferent, ja que es va asseure com un de nosaltres i ho va explicar d’una manera creativa, sense micròfon a viva veu. Ens va agradar moltíssim!
Al final li vam poder preguntar sobre els seus llibres i la seva vida d’escriptora.»
Sonia Hernández i Paula Márquez, 1r ESO A
«A les hores de l’ILEC vam llegir dos llibres de la Care Santos: Pídeme la luna i Mentira. Els dos llibres tracten de les relacions per internet. A mi m’agraden molt aquests llibres, però més el de Pídeme la luna. La coordinadora ILEC, l’Ester, va demanar-li si podia venir un dia a fer-nos una xerrada. Em feia molta il·lusió, perquè és la meva escriptora preferida. La xerrada va estar molt bé. Ella va dir que faríem un tracte: ella explicaria les històries i després nosaltres li preguntaríem el que volguéssim. Ens va explicar, més detingudament, els dos llibres que ens vam llegir a l’ILEC. Després li vam fer preguntes. La xerrada em va semblar molt interessant i divertida. M’ho vaig passar molt bé.»
Ainoa Fernández, 1r ESO D
«La Care Santos va venir a l’institut el dimarts 7 de juny. Ella hauria d’haver vingut l’1 de juny, però es trobava malament.
La seva xerrada em va semblar una de les més interessants del curs. És molt amable i propera als adolescents, ja que té tres fills en aquesta edat. Ella ens va dir que per escriure Mentira va haver d’anar a una presó per a joves i li van explicar moltes coses sobre el que farien en sortir d’allà. Ella va passar tres dies a la presó per a joves.
Al principi, ens va dir que faríem un tracte: ella primer explicava i després nosaltres hauríem de preguntar dubtes, i així ho vam fer. Tot va ser bastant amè i interessant.»
Laia Fontanals, 1r ESO D
«La Care Santos va explicar com va escriure les novel·les de Mentira i Pídeme la luna. A mi m’ha agradat perquè ens va explicar un munt de coses dels seus llibres. N’ha escrit més de cent. També va parlar del bullying. Abans de començar la xerrada dues noies van llegir una presentació. Ens va explicar que des de feia temps havia volgut escriure un llibre sobre adolescents que vivien a la presó. Més endavant va tenir l’oportunitat de visitar una presó per a adolescents i va poder escriure Mentida.»
Adriana Elizabeth Sosa, 1r ESO D
«El dimarts 7 de juny va venir la Care Santos a fer-nos una xerrada, després d’una setmana d’espera. Sembla una senyora molt amable i simpàtica. Al principi la Judit i la Lara la van presentar, van parlar sobre la seva vida, la seva obra literària i els premis que ha guanyat. Ens va explicar que per escriure els llibres s’ha de documentar molt bé, perquè no es pot escriure res sense conèixer bé el tema que es tracta. Ha perdut el compte de quants llibres ha escrit, ja fa temps que no compta les novel·les publicades. Una estona després de sonar el timbre de canvi de classe va finalitzar la xerrada i ens va firmar alguns llibres.»
Camila Belén Marín, 1r ESO D
