Jeffrey Eugenides

Jeffrey Eugenides
Middlesex / La trama matrimonial
Anagrama – Empúries

Sóc fan d’en Philip Roth, he llegit la Joyce Carol Oates i en Jonathan Franzen, però ¡no coneixia en Jeffrey Eugenides! He descobert aquest autor i ja me n´he llegit tres novel·les.

Middlesex narra la història de tres generacions gregues als Estats Units, però sobretot tracta sobre la identitat sexual. ¿És genètica o cultural?

La trama matrimonial m´ha transportat a la meva època universitària perquè tinc la mateixa edat que l’Eugenides, però el més impressionant del llibre és com descriu i tracta els personatges, sobretot un que té un trastorn psicològic.

Tant un llibre com l’altre no es poden deixar de llegir un cop començats, i sap greu que s’acabin. Els recomano als alumnes de batxillerat.

Empar Barcons

 

 

Una cançó de molt lluny

A.F. Harrold
Una cançó de molt lluny
Il·lustracions de Levi Pinfold
Blackie Books

“Va deixar la bicicleta arrepenjada a la tanca, va anar cap al tobogan i i va agafar un dels cartells. Va enganxar-lo amb cel·lo; però, com que el vent de tarda el feia agitar-se, n’hi va posar una mica més per quedar tranquil·la.
—Ai! Un gatet que s’ha perdut!
La Frank es va girar en rodó i la panxa se li va arronsar de cop.
—¿Que has perdut el teu gatet, Francesca?
No va ser una pregunta feta en to sol·lícit. La persona que ho demanava, amb una repulsiva cantarella burleta com la que es fa servir per parlar amb les criatures, era en Neil Noble. Anava a la mateixa escola que la Frank, on feia un curs més que ella, i no la podia veure. Però no, no era ben bé això. No era que li tingués mania; més aviat hi tenia una fixació. La buscava, l’anava a trobar a l’hora del pati, s’ho feia venir bé per coincidir-hi a l’hora de dinar, la seguia quan tornava cap a casa després de l’escola, i ella no sabia per què.
—¿No dius res? ¿No penses respondre? —va continuar en el mateix to—. ¿Què et passa? ¿Que se t’ha menjat la llengua el gat?
I va riure de la seva pròpia brometa.
Els dos nois que tenia darrere també van riure.
Aquell parell, en Roy i en Rob, sempre el seguien a tot arreu. No obrien quasi mai la boca ni feien mai res. Es limitaven a mirar i a escoltar; eren el públic fidel d’en Neil Noble.”

El recomano als alumnes de 1r d’ESO.

Empar Barcons

El conte de la serventa

Margaret Atwood
El conte de la serventa
Quaderns Crema

El conte de la serventa és una novel·la escrita l’any 1985 sobre una societat tirànica que recorda moltes coses d’avui dia:

“M’imagino que és així com van poder-ho fer tal com ho van fer, de cop, sense que ningú en sabés res amb antelació […].
Va passar després del daltabaix, quan van matar a trets el president, van metrallar el Congrés i l’exèrcit va declarar l’estat d’excepció. En aquell moment ho van atribuir als radicals islàmics. «Que tothom mantingui la calma», deien per televisió. «La situació està dominada.» Jo estava atordida. Ho estava tothom, n’estic convençuda. Semblava impossible de creure: el govern en ple havia desaparegut de cop. ¿Com havien pogut ocupar el poder? ¿Què havia passat? Llavors va ser quan van suspendre la Constitució. Van dir que seria temporal. No hi havia hagut ni aldarulls al carrer. Al vespre la gent es quedava a casa mirant la televisió, esperant orientació. No hi havia ni tan sols un enemic a qui assenyalar.”

No he vist la sèrie, o sigui que no puc fer-ne comparacions. El que més m’interessa de la novel·la és el retrat de la submissió de la dona des del punt de vista de la dona mateix per tal de denunciar el fenomen, i l’enteresa de la víctima tot i la impotència davant del sistema. També la sensibilitat de la protagonista. I, pel que fa a l’estil de l’Atwood, la gran competència que té per retratar tant la brutalitat de la distopia com la humanitat de les víctimes.

Empar Barcons

Argelagues

Gemma Ruiz
Argelagues
Proa

“Sinopsi d’Argelagues:

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.”
(Tret de l’editorial Grup62.cat)

Llegint aquest llibre he enyorat la meva àvia i cal Petit el mas on vaig passar la meva infància. Els àpats que fèiem, les visites de la família i sobretot la manera d’enraonar. També m’he enyorat moltíssim de la meva mare, que era modista i havia treballat en una fàbrica tèxtil, com les protagonistes d’aquest llibre.
Empar Barcons

Premi Llegim Ciència

Aquest passat dimecres dia 21 de febrer de 2018, els alumnes de 4t d’ESO que fem l’assignatura optativa de física i química, ens vam presentar al premi Llegim Ciència, del qual l’entrega de premis es va celebrar a l’Universitat de Vic. En aquest concurs, es van presentar tres alumnes de l’assignatura, i d’aquests, la Laia Guàrdia, va ser guanyadora d’un accèssit.

Americanah

Chimamanda Ngozi Adichie
Americanah
Literatura Random House

Un llibre per a aquest estiu. Un llibre d’amor, d’immigració, de raça, de dones, escrit per una dona intel·ligent. La protagonista és de Nigèria i fins que no va anar als EUA no va entendre la paraula raça. Als Estats… Club de lectura 0

El noi del pijama de ratlles

John Boyne
El noi del pijama de ratlles
labutxaca

“Un llibre emocionant i impactant”, aquestes són les sensacions d’algunes persones tant bon punt han acabat de llegir El Noi del Pijama de Ratlles.
L’història s’inicia al 1942 a Berlín, en plena Segona Guerra Mundial, en una família benestant… Club de lectura, General 0