Lectura d’un conte i representació teatral a l’Escola Sant Jordi

Avui uns quants alumnes de segon d’ESO de l’institut han anat a l’escola Sant Jordi per realitzar dues activitats ben diferents, una en català i l’altra en castellà. La iniciativa d’aquesta activitat va sorgir del seminari de coordinació  primària-secundària organitzat pel PFZ.

L’activitat en català consistia a representar una escena del Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand, en concret l’escena de la pastisseria. Els alumnes David González, Andrea Casanueva, Maria Ortega i Sara Garcia han representat, disfressats per a l’ocasió, una escena ben entretinguda a la biblioteca del centre, davant un públic de P5 ben atent. Acabada l’activitat, el Sant Jordi ha convidat a croissants (moltes gràcies!).

L’altra activitat era llegir un conte en castellà, Eres polvo de estrellas, d’Elin Kelsey, davant d’alumnes de 1r de primària. Les alumnes Alba Molina, Laura Montero i  Carla Campaña anaven representant a partir dels gestos i el material que havien creat l’explicació del conte; mentre l’Alba Perellón llegia el conte i les alumnes Eloïsa Prieto i Lucía García ensenyaven algunes mostres de material als alumnes.

Vam seleccionar aquest conte perquè l’Escola Sant Jordi, com bé ens ha explicat la Sònia, ha treballat el tema de l’Univers enguany i perquè s’han proposat la fita de conscienciar en el mediambient l’alumnat . L’autora del llibre, Elin Kelsey, és tota una institució científica mediambiental i L’artista Soyeon Kim, la il.lustradora, està especialitzada en obres que combinen material real, delicats dibuixos i tèniques tridimensionals.

A continuació farem una crònica de la lectura i com ha estat traspassada als receptius alumnes  del Sant Jordi.

presentació llibre

L’alumna Laura Montero ha introduït el llibre:

“Hoy os traemos un libro que, más que un libro, es un canto a los sorprendentes y maravillosos vínculos que todos y todas tenemos con la naturaleza. Un precioso álbum que nos descubre los lazos que a veces se intuyen, aunque a lo mejor no nos hayamos parado nunca a describirlos. Porque así es, amigos, existen un sinfín de vínculos que nos unen a nuestro planeta, a sus habitantes, a su naturaleza: ¿Y si os dijera que cada vez que mandáis un beso a alguien haces volar polen, del que podría nacer una nueva planta? ¿No es emocionante? Nuestro aliento está lleno de vida que quizás nos traiga flores. “

I així comença la història, la vida …

“Todos los átomos de tu cuerpo formaban parte de una estrella que hizo explosión mucho antes de que nacieras… “

(L’Estel-globus està a punt de fer explosió, tot i que es resisteix, estenent la pol d’estel en tot l’univers i creant  també la vida a la terra)

l'estrella està a punt de sorgir.jpg

“Tu vida empezó con una única célula. Igual que la de todas las demás criaturas de la tierra …”

“Como los peces del fondo del mar, vivías en agua con sal. Nadabas en el océano salado del vientre de tu madre. Sigues teniendo sal en las venas, en el sudor y en las lágrimas. El mar que hay dentro de ti es salado como el océano…”

(Les alumnes ensenyen la peixera i els nens proven la sal-pica-pica)

“En su día, el agua que hoy echas en un vaso llenó los charcos en los que bebieron los dinosaurios…”

Els dinosaures beuen (2)

(La Carla dóna de beure al dinosaure “de plastilina”)

“Del mar al cielo, luego a la tierra y otra vez al mar, la misma agua apaga la sed desde hace millones de años…

Aprendiste a hablar como los pajaritos aprenden a cantar… hablando con tus papás:

-¡Ma, ma, ma!

-¡Pío, pío, pío!

Silencio. Escucha. Igual que tú, la tierra respira. Tu aliento está lleno de vida, quizá nos traiga flores. Cada vez que mandas un beso a alguien haces volar polen, del que podría nacer una nueva planta. En tu cabeza, una electricidad más potente que un rayo alimenta todos tus pensamientos. Estornudas con la fuerza de un tornado. El viento sale disparado de tu nariz, más deprisa que un guepardo a la carrera.

Creces de noche mientras tus huesos descansan, igual que las ovejas que cuentas para dormir. Puede que pegues un estirón en primavera y en verano, igual que las plantas del jardín. Se te cae el pelo, igual que las hojas en otoño. Después del verano sueles perder mucho más, y en pleno invierno es cuando tienes una mata más frondosa. Tu cuerpo cambia sin parar. Nuevas células recubren tu estómago cada tres días. Mudarás la piel cien veces antes de cumplir diez años. En los bosques crecen árboles nuevos para sustituir a los viejos… y del mismo modo tu esqueleto se va renovando a lo largo de la vida…”

Captura“Si fueras un planeta, te parecerías muchísimo a la tierra. Las selvas tropicales y las algas marinas son sus pulmones. De la cabeza a los pies, por dentro y por fuera, miles de millones de minúsculos microorganismos viven en el planeta de tu cuerpo…”

“Sabes lo que es la amistad verdadera, los demás animales también…”

(No importen les edats i les espècies, tots podem ser amics i ajudar-nos)

“Los amigos de los murciélagos y los cachalotes cuidan de sus crías. Los elefantes son compañeros del alma durante toda su vida.

Tú, yo, los pájaros que vuelan en la selva.

Todos estamos unidos.

Todos somos naturaleza.

Todos somos polvo de estrellas”.Els ens ensenyen els estels

(Els alumnes ensenyen l’estel-sugus, el seu petit pols d’estel, que forma part del primer estel, com tots formem part de l’univers).

I, acabada la sessió, els nens i els nens grans es barregen en l’esbarjo.

 

20160525_105046.jpg

Moltes gràcies a l’escola Sant Jordi, per la rebuda i l’obsequi!

Fins una altra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>