El passat dimecres 11 d’Abril, els eco delegats del centre vam participar en el Fòrum de Centres de Secundària que aquest any tenia com a tema principal “un planeta sense plàstics”. Aquesta trobada es va realitzar al Molí de Mar i va reunir eco delegats de molts dels instituts de Vilanova.
Abans d’esmorzar, la Cecília Campos, coordinadora de la Xarxa d’Escoles Agenda 21 de Vilanova i la Geltrú, ens va presentar els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS).
La presentació ens va fer reflexionar i debatre sobre les maneres d’aconseguir aquests objectius en un període de temps limitat. En aquesta explicació molts dels alumnes van expressar les seves opinions sobre el tema que ens ocupava, conduint-nos d’aquesta manera a un debat molt interessant del que ens enduem moltes idees per a futures accions.
També vam tenir l’oportunitat de participar en un taller en el qual vam intentar identificar els ODS al centre educatiu. Vam fer grups d’unes cinc persones de diferents centres i vam estar parlant i dibuixant el que per a nosaltres seria l’escola perfecta, és a dir, aquella que complís amb els disset objectius plantejats en la presentació. Finalment vam explicar les nostres idees a la resta de grups, pensant en com transmetre-les també als polítics en el manifest del Dia del Medi Ambient.
Tots els objectius em van semblar importants però trobo que el primer mereix una especial menció donat que abasta molts àmbits de la vida quotidiana o no tant. Es tracta de l’erradicació de la pobresa en totes les seves formes a tot arreu. En un principi, tothom opinava que era impossible eliminar tota la pobresa perquè es pot presentar de moltes maneres diferents: pobresa econòmica, sentimental, social… Però, a mesura que passaven els minuts, es va començar a formar una idea: si la pobresa és el contrari de la riquesa, aleshores per erradicar-la el que hem de fer és eliminar la riquesa. Però hem de tenir en compte que la riquesa són les nostres possessions i, per tant, aquestes han de ser replantejades. Posem un exemple concret que va sortir vàries vegades al debat: la indústria tèxtil. El fals preu de la roba que ens posem és una conseqüència directa de la misèria de tots els treballadors explotats en països en vies de desenvolupament. Per tant, si paguéssim la roba al seu preu real (perdent així la nostra riquesa), ells serien treballadors amb una feina digna i sortirien de la pobresa. D’aquesta manera tot seria més just? Tots tindríem les mateixes oportunitats? És clar que sí, però hem de ser conseqüents: si volem aconseguir aquest ambiciós objectiu, hem de renunciar a la nostra riquesa, que de totes maneres potser no hem merescut mai… Però estem disposats a renunciar a la nostra vida de comoditats i luxes quotidians per aconseguir una utòpica igualtat? Segurament no, pocs “rics” estan disposats a tal sacrifici. I és que TOTS comprem roba barata sabent-nos destructors del medi ambient d’altres països i no deixarem de fer-ho fins que aquesta mateixa acció no ens afecti negativament d’alguna manera. Ja sabem doncs perquè ens sembla impossible eliminar tota la pobresa… Perquè no estem disposats a sacrificar la nostra pròpia riquesa.
En el debat es va parlar també de la resta d’objectius i es van plantejar accions que podrien ajudar a assolir-los. Va ser una sortida molt interessant que ens va donar moltes idees per a noves campanyes en l’àmbit d’institut. A més, ens va permetre estar al corrent de les activitats realitzades paral·lelament en altres centres així com conèixer joves com nosaltres que també treballen per a conscienciar els seus companys. Tots ens enduem, doncs, un bon record de l’experiència i esperem amb ganes la pròxima trobada que se celebrarà l’any vinent.
Signat: ARKUDAH
