Vam agafar un autobús a les sis del matí, rumb a Atapuerca amb una maleta plena d’il·lusió i de ganes d’aprendre. Encara que van ser moltes hores de viatge, se’ns van fer rapidíssimes, ja que en bona companyia tot és millor.
Riures i jocs que van fer que el viatge l’agaféssim amb més ganes. També van haver-hi moments de relax per descansar, ja que sempre va bé fer una migdiada per recarregar les piles.
Quan vam arribar a Atapuerca teníem moltes ganes de veure com era l’allotjament on ens trobàvem. Arribem a les cabanyes del Molino de Butrera on, al nostre pesar, no hi havia connexió a internet. Al principi ens va costar moltíssim estar sense connexió, però al final ho vam agrair ja que ens vam ajuntar més com a grup i en les hores lliures abans d’agafar el mòbil i parlar per WhatsApp el que fèiem era jugar a jocs de cartes, volei, etc. Recordo com una experiència bonica quan una nit ens vam posar a cantar amb el compàs que ens marcava en Biel amb el seu ukelele, em va recordar les pel·lícules que veia jo de petita.
Els dies ens van passar volant, ja que si estàs còmode i en bona companyia tot flueix. Puc dir que és una experiència que repetiria una i mil vegades ja que t’ho passes molt bé, perquè et trobes envoltat de naturalesa, les vistes són precioses i la companyia és immillorable. Pel que fa a l’estudi, puc dir que si t’agrada biologia i geologia és la millor manera de viure la experiència, ja que faràs practiques de fauna, paleontologia, geologia i biologia.
Ara per parlar una mica de tot el que vam fer, primer de tot, parlaré dels jaciments d’Atapuerca. Aquest viatge ens proporciona poder conèixer un dels millors conjunts muntanyencs on s’han fet excepcionals trobades arqueològiques i paleontològiques que alberga en el seu interior. Destaquen els testimoniatges fòssils d’almenys quatre espècies distintes d’homínids: Homo sp., Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo sapiens. I podem dir que algunes de les restes dels éssers humans més antics de la península Ibèrica es troben en la serra d’Atapuerca, Burgos.
Per finalitzar vam visitar dues coves que va ser una aventura on ens ho vam passar molt bé i a més, a més, era al·lucinant les vistes de la cova, eren precioses. Les proves d’aventura ens ho passaven molt bé. I no em vull oblidar de com vam tornar a ser com nens petits en les nits en l’allotjament de Molino de Butrera, on fèiem jocs cada nit i menjàvem tots junts en el menjador. No hi ha paraules per explicar com va resultar una experiència tan bonica i divertida.
Jo, d’aquest viatge me n’ emporto amics, molts bons moments, moltes rialles, anècdotes i sobretot el que he après.
Desirée Rodil Peralta (1r BAT B).
