Day 4 – Villanúa

 

IMG_0907

 

GÜIXAS CAVES

By: Laura Jurado & Ainara Costa.

We are going to start talking about yesterday afternoon.

After the project we played with our class groups to a game called “the Olympic games”.  It consisted of 6 minigames like running with a ball behind your legs, or holding a ball on your back with a partner so that it doesn’t fall. Finally, the team who obtained more points won.

Then, when we finished the game we had the shower time and at the same time we were with our mobile phones. Llegir més»

Day 3 – Villanúa

IMG_0822

PRINCESSES AND DRAGONS DAY IN VILLANUA

By Lina Aarras and Ainhoa Guiñez

Yesterday at 18:00h. all of us went to the TV Room and we learned how to make massages in pairs. It was relaxing but at the same time it was really funny and your partner tickled you. Then we had our shower and mobile time. Llegir més»

Day 2 – Villanúa

IMG_0787 (1)

DAY 2 IN VILLANUA (30 MAY 2017)

By Laura Castaño and Celia Piedrafita

Yesterday evening after the project time (16:15-17:30) we had free time and snack time and later we played some games with our monitors. We played   pictionary, memory and others.  At 7:00 we had the shower and Mobile phone  time. Llegir més»

Day 1 – Villanúa

IMG_0710

OUR FIRST DAY IN VILLANUA

By Núria Alay and Lúa Fábrega

Yesterday, Sunday 28 of May, we (the students of 2nd of ESO) went to Villanua. We left Cerdanyola at 3 o’clock, and after 5 hours of shouts and laughs in the bus, we arrived to our destination, the hostel.

At first sight, it was really nice, but when we got into our bedrooms, we realized that although they were very small, they were kind of pretty. We made our beds and prepared our things before going downstairs to the TV room where the monitors introduced themselves and explained us the rules. Llegir més»

Fem un curtmetratge – 4t edició

claqueta

En el marc de la setmana del Treball de Síntesi de l’Institut Banús (a Cerdanyola del Vallès), l’alumnat de segon d’ESO ha realitzat l’activitat anomenada “Fem un curtmetratge! 4t edició“.

En aquest Treball de Síntesi s’han treballat una sèrie d’activitats d’ensenyament i aprenentatge, sempre treballades en equip, on han aplicat les diferents competències bàsiques treballades en les diferents matèries així com resolt qüestions i problemes relacionats amb la vida pràctica.

L’objectiu principal  d’aquesta activitat ha estat apropar a l’alumnat al món del cinema com a mitjà d’expressió i comunicació interdisciplinari, sempre aprofitant tot els aspectes transversals que es treballen en aquest mitjà.

Entreu en aquest link com a convidats i gaudiu dels trailers i curtmetratges presentats:

http://agora.xtec.cat/iesbanus/moodle/course/view.php?id=762

PREMI CONCURS AL MAC

”  La Daniela Chávez Alarcón, alumna de 1r de batxillerat tecnològic, i l’Ana-Lin Estrada De la Parte, de 1r de Batxillerat Científic, van participar divendres 30 d’octubre al concurs “Tancats al museu! Nit Lab MAC 2015”, des de les vuit del vespre fins a les dues de la matinada, escrivint en un ambient de sorpreses “terrorífiques”. Des del departament de català, els hem animat a participar-hi i hem fet les gestions oportunes per fer-hi efectiva la inscripció.

L’Ana-Lin Estrada i la Daniela Chávez van guanyar juntament amb l’Alba Riera Retamero, filla de l’Encarna). El grup del Carlos Sierra va quedar en segon lloc.

 

TEXT GUANYADOR:

Nit de portes obertes

L’Amàlia va trobar el camí del laboratori a la primera. Això tenia molt de mèrit perquè cap dels fanals del passeig funcionava, el laboratori ara era un museu i, per si això fos poc, ella duia gairebé trenta anys morta. No va tenir l’oportunitat de ser enterrada dignament, que és el que sempre havia volgut. Sabia on es trobava el seu cos, però mai havia tingut l’oportunitat de recuperar-lo fins llavors, trenta anys després. Aquella nit del 31 d’octubre, l’Amàlia va decidir que havia de fer-hi alguna cosa: estava preparada per retrobar-se amb el seu cos.
Per a una ànima en pena, el retrobament amb el cos sempre és un tema delicat. No és el mateix poder recollir-se davant d’un sepulcre que visitar, per exemple, unes restes descompostes perdudes al marge d’una carretera, o, com era el seu cas aquella nit concreta, aventurar-se en un espai com el de l’antic laboratori a la recerca de no sabia encara què.
Ara era l’hora, l’hora d’entrar en aquell vell laboratori i complir el seu objectiu: ara o mai. Però… l’aspecte del lloc era molt diferent, ella no ho recordava així. Va dubtar durant uns instants, però finalment va seguir el camí fins a la porta de l’entrada, perduda entre sentiments de malenconia i confusió.
Tot estava a les fosques, només se sentia un silenci ple de tensió que no la deixava pensar amb claredat. Es va intentar moure en l’obscuritat i va sentir el seu cos immaterial travessant alguna cosa sòlida. En aquell moment, una sensació de tristesa la va envair, i li va fer recordar que estava morta. De sobte, els llums de la sala en la qual es trobava es van encendre en sentir la seva presència. Un cop adaptada a la nova il·luminació, va poder observar millor el seu entorn: l’envoltaven una pila de quadres penjats en parets pintades de blanc. Confosa, va arribar a la conclusió que el laboratori que ella coneixia s’havia convertit en un museu d’art modern.
Què volia dir aquell canvi per a ella? Va pensar, trista, que la mort l’havia convertit en una figura estàtica, en un record immòbil en el temps, que ja mai no envelliria, ni canviaria, ni evolucionaria. En canvi, el món dels vius es movia constantment. El laboratori ara era un museu, i una part del que havia estat el seu món havia deixat d’existir, com ella mateixa.
Però l’esperança era l’únic valor que encara no havia perdut, estava preparada per fer tot el possible. Tot i el seu estat anímic, es va disposar a buscar per tots llocs el seu cos. Deambulant pels passadissos de l’actual museu, va trobar unes escales que baixaven a un soterrani estranyament polsegós. Un cop a baix, es va trobar davant dels seus ulls una atmosfera tètrica: hi havia una taula de ferro oxidada, amb diferents estris i eines de dissecció. La seva mirada es va passejar per tota l’habitació, escodrinyant cada racó i, de sobte, es va aturar en un grup d’ossos amuntegats sobre una taula de fusta. Aquells ossos… Se’ls va quedar observant durant una estona que se li va fer eterna: eren els seus. Havien dissecat i manipulat el seu cos, i ara només en quedaven uns quants ossos rosegats pels animals que s’havien establert allí. Va intentar agafar-los, però un cop més, la tasca se li va fer impossible. I, desconsolada davant l’horror de conèixer la seva fi, va prometre que tornaria a l’antic laboratori cada nit de Difunts per vetllar les seves tristes restes i per mirar de descobrir algun dia què havia succeït en realitat. A partir d’aquella nit, ella seria l’espectre melangiós que encantaria aquelles sales.