Dins de l’àmbit social de les competències bàsiques que han d’adquirir els nostres estudiants al llarg de la seva escolarització obligatòria, la competència 3 ens diu textualment: “Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals”. 

En aquest sentit, res millor per entendre el perquè de l’auge dels Instituts Escola que mirar el passat per, com diu la competència, entendre el nostre present i projectar un futur amb la participació de tothom. El poble de Navàs va reivindicar durant molts anys la necessitat de disposar d’un ensenyament públic a totes les etapes, perquè l’escola pública és l’escola del poble,  l’escola de tothom i per a tothom. Fruit d’aquesta reivindicació, l’any 2011 vam començar a caminar junts les etapes d’educació infantil, primària i secundària. Actualment ens trobem en una època molt dolça caracteritzada per consolidar les metodologies pedagògiques començades des de l’inici i que estan entrant amb força al nostre país, però alhora, continuem formant-nos cada dia per caminar cap a  l’excel·lència educativa. 

Anant als nostres orígens, el govern de Catalunya el 3 de febrer de l’any 1932 va fundar el primer Institut Escola del nostre país, la seu era al Palau del Governador del parc de la Ciutadella. Les normes que regien el centre les elaborava el Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com a idees educatives a destacar hi havia la coeducació de sexes, l’ús del català com a llengua bàsica, el laïcisme i la continuïtat coordinada de la primària a la secundària. La seva pedagogia estava influïda pel krausisme el moviment de l’Escola Nova.

Això suposava posar en contacte directe l’alumne amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement (d’aquí la importància de les classes experimentals i de les excursions).

Els teòrics de referència eren, entre altres: Maria Montessori, John Dewey, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Emilia Pardo Bazán, entre d’altres.

Tan el pedagog John Dewey, amb la seva teoria social, com el mètode montessori  formen part de la pedagogia contemporània. Per no parlar de la influència literària que van exercir i exerceixen encara, els autors com Machado i companyia. 

Respecte a l’Escola Nova és un moviment pedagògic que sorgeix a finals del S. XIX i que pretén promoure un canvi en la manera d’ensenyar impulsant un aprenentatge actiu envers l’Escola Tradicional, així com renovant els seus principis. Es caracteritza per la seva crítica envers el formalisme, a la competitivitat, al mètode memorístic i a la figura passiva de l’alumne. Els precursors van ser J.J. Rousseau, J.H. Pestalozzi i F. Fröbel i a Catalunya en Francesc Ferrer i Guàrdia en va ser el gran pedagog reconegut a tot Europa. Tots aquests personatges són fonamentals en l’actualitat per les seves grans aportacions a l’educació.

El pas de l’Escola Tradicional a l’Escola Nova es va dur a terme modificant molts aspectes. El més rellevant és l’atenció al currículum, que permet que l’infant vagi treballant amb els recursos que atenen al seu procés d’aprenentatge. L’observació dels/les mestres dona pas a una atenció individualitzada i personalitzada, a través del desenvolupament de projectes reals que sorgeixen totalment dels interessos que van manifestant els alumnes. S’utilitza l’educació pràctica, vital, participativa, col·laborativa, democràtica, activa i motivadora.

L’any 1937 l’alumne Carles Magrinyà, de l’Institut Escola Ausiàs March, que ratificava la seva vocació de centre educatiu públic:

“L’aspiració d’un veritable Institut – Escola és l’educació integral de l’alumne. No sols pretén preparar-lo per a l’ ingrés a les Facultats i Escoles Professionals, sinó formar el seu caràcter, descobrir i desenvolupar les seves aptituds, millorar les seves forces físiques i plasmar el ciutadà conscient i responsable. En una paraula, fer l’home íntegre, culte i capaç d’enfrontar-se amb la vida”.

En aquest sentit, doncs, la Llei d’educació de Catalunya, aprovada al Parlament de Catalunya el juliol de 2009, va permetre de nou la creació d’aquesta modalitat d’establiment educatiu que integra en un únic centre els nivells d’educació infantil i primària i els de secundària obligatòria, tot recuperant la millor tradició pedagògica iniciada vuitanta anys abans. Aquesta estructuració de l’ensenyament obligatori equival a la dels centres educatius dels països nòrdics. La majoria de centres a Catalunya es van crear durant la dècada de 2010 i han iniciat el projecte a partir de realitats molt diferents (centres de nova creació, fusió de centres que ja existien) i en contextos també molt diferents (zones urbanes, rurals, poblacions de dimensions diferents). El nostre Institut Escola, com tots sabem va veure la llum després d’una lluita aferrissada i constant per un ensenyament públic a Navàs on hi hagués representació de totes les etapes.

Per concloure, el Departament d’Ensenyament l’any  2011 ens va posar a l’IE Sant Jordi, la responsabilitat de tirar endavant amb una il·lusió que va desaparèixer amb el franquisme. L’equip docent estem orgullosos de poder treballar en aquesta institució que té com a precedent els grans pedagogs d’un passat que encara és viu, amb unes teories sobre l’educació que estan vigents, a les quals el nostre país s’hi està sumant amb força i Europa la té per bandera des de fa anys. Un passat que respectem, que és autèntic i molt nostre, que ens projecta aquest present per entendre’l i  poder construir pensament pedagògic pel futur de tots i totes.