El divendres 25 i dissabte 26 de maig el nostre professorat va assistir al 1r Congrés Internacional de Neuroeducació. La neuroeducació és una nova disciplina científica que intenta configurar els aprenentatges de manera que encaixin millor al cervell, a les seves característiques i al seu ritme de maduració. O, dit d’una altra manera, és una nova visió de l’ensenyament i dels processos d’aprenentatge basada en el cervell. Un processos d’aprenentatge que cal entendre en sentit ampli, és a dir, l’aprenentatge conceptual, emocional, creatiu, social, etc. El seu objectiu és acostar aquests coneixements a l’educació dels nostres infants i joves, perquè en el nostre dia a dia, pares, educadors i, en general, tota la societat, puguem contribuir de manera cooperativa a treure el millor profit de les fortaleses d’aquest òrgan i evitar els seus punts febles, en benefici de tots. En el creixement dels nostres fills, en l’educació dels nostres alumnes, en la nostra relació amb la societat, la cultura, tot l’ambient i les experiències vitals que els, i ens, oferim, són crucials. I són crucials perquè el nostre cervell és com és, i es forma d’una determinada manera i no d’una altra. I en la seva formació, l’ambient deixa empremtes sovint inesborrables.
En aquest congrés vam sentir ponències a càrrec de Rosalba Gautreaux amb “Somos diferentes, miradas inclusivas”, “Hackeando la educación”, que va fer José Ramón Gamo. I una reflexió interessant: el coneixement queda obsolet en 5 anys. És important ensenyar al nostre alumnat a aprendre.
El segon dia del congrés, vam poder escoltar de la mà de la Dra. Rosa Casafont “Per què hem d’educar-nos per educar?” i vam conitnuar amb el David Bueno reflexionant sobre “la neuroeducació és treure el millor profit de cada persona per arribar tan lluny com ella vulgui” i el Jesús C. Guillén parlant de “Modificar les estructures cerebrals per aconsegbuir un aprenentatge òptim”.
