Dimarts 3 d’abril, els alumnes de 2n de batxillerat van visitar al matí l’Institut d’Estudis Catalans prop del mercat de la Boqueria, en concret, al carrer del Carme de Barcelona.
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. És l’acadèmia catalana de les ciències i les humanitats. S’ocupa de totes les disciplines del coneixement i el seu àmbit d’actuació és totes les terres de parla catalana. Va ser fundat el 1907 per Enric Prat de la Riba, i ha estat un instrument de normalització lingüística, científica i cultural del país, amb una vocació internacional, ja que des del 1922 forma part de la Unió Acadèmica Internacional.
Durant la dictadura franquista, l’IEC va continuar actuant en la clandestinitat, fins que el 1976 fou reconegut de nou com a corporació acadèmica.
La seu de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Fundació Mercè Rodoreda, és la Casa de Convalescència, on hi ha un dels pocs jardins penjants de la ciutat de Barcelona que l’any 1988, en memòria de l’autora, es va batejar amb el nom de «Jardí Mercè Rodoreda», i que conté una mostra de les seves flors i plantes citades en les seves obres. El jardí està senyalitzat amb unes plaques que contenen el nom de la planta en català, el nom científic, la catalogació ha estat feta per Josep Vigo, i un fragment de l’obra de Mercè Rodoreda on està citada la planta, la selecció ha estat feta per Mariàngela Vilallonga.
A la tarda vam poder fer la ruta literària Mercè Rodoreda al barri de Gràcia, espai on l’escriptora va situar els personatges de la novel·la La plaça del Diamant. Gràcia és un barri modern de Barcelona però ple de records històrics del que va ser una vila propera a Barcelona. La visita començà justament a la plaça del Diamant a prop de l’escultura del crit de Xavier Medina Campeny (1984) que representa el final de la novel·la. Un dels “crits literaris” més famosos i comentats: el crit d’una dona de guerra i postguerra marcada per una vida plena de sofriments i limitacions que finalment podrà alliberar-se a través d’aquest acte carregat de simbologia.
Ben a prop de la plaça del Diamant es troba un dels pocs refugis antiaeris que actualment es poden visitar a Barcelona. Del 1936 al 1939 Barcelona va patir bombardejos 2 o 3 cops per setmana i els resultats van ser més de 1.500 morts.
Al carrer Montseny vam fer parada just al davant de la casa de la Colometa i el Quimet i evidentment vam poder veure el vol d’uns quants coloms esvalotats, que semblava que volien evocar la trista història d’una dona a la qual li manllevaren la personalitat i el seu espai personal i vital. Tot seguit, ens vam dirigir al carrer Gran de Gràcia i just vam continuar la lectura dels textos de la novel·la relacionats amb aquest espai. Recordem que El Monumental era el restaurant-bar que la Colometa i el Quimet freqüentaven els dies de festa. La ruta es va acabar als Jardinets de Gràcia, un parc de dimensions reduïdes i on la nostra protagonista solia anar a descansar sobretot en els mesos d’embaràs.
Sens dubte, Rodoreda va abocar tota la seua melangia i enyorament pels carrers de Gràcia, un cop exiliada a Ginebra amb l’Armand Obiols, en aquesta novel·la traduïda a més de 15 llengües. La plaça del Diamant és un clar homenatge de l’autora a aquest barri tan especial de la ciutat comtal.
Una autora que destaca per les seues obres carregades de símbols i per un estil atapeït de lírica i pel to conversacional singular, proper i únic en la literatura europea del moment.
L’anècdota del dia és que els professors Àlex Cervera i Carme Cruelles van coincidir amb l’escriptor Carlos Zanón al petit i acollidor restaurant del carrer Montseny El Disbarat.
Una altra dada curiosa és que la plaça del Diamant es troba situada al lloc que antigament es coneixia com el barri dels joiers i la plaça deu el seu nom a Josep Rosell i Imbert, regidor de la Vila de Gràcia. Quan el 1850 es va urbanitzar aquesta parcel·la, Josep Rosell, que es dedicava al comerç de la pedreria, va tenir la idea de batejar els carrers i les places amb noms de pedres precioses, avui en dia encara existents: carrer de la Perla, carrer de l’Or i carrer del Topazi.
Un dia ben farcit de flors, llibres, coloms i carrers amb noms de joies…
