Els inicis
Com tothom a Esplugues de Llobregat sap, l’actual Institut Severo Ochoa va néixer com a centre de formació professional. Corria l’any 1975, l’alcalde d’aleshores, Sr. José Català Soler, va creure interessant que la nostra població disposés d’un centre d’aquestes característiques. Sembla que per recolzar la sol·licitud calia demostrar que la necessitat ja existia i per això va encarregar a Gregorio Bernal Ferrer d’organitzar uns cursos nocturns. Per portar a terme el seu encàrrec va comptar amb Mercedes Peña, professora del “Matilde Orduña” com ell, així com amb José Luís Ochoa, del “Vicenta Vives”, i Ana Castanyer, del “Gras Soler”.
Les classes s’iniciaren a l’escola Santa Teresa de Can Vidalet. Com el més de gener de 1976 encara no havien començat les classes pràctiques, els alumnes reclamen a l’ajuntament que es resolgui aquest problema. La solució no arriba fins a final de curs amb la contractació de M. Covadonga Monge, per Química, i a José Hidalgo i Daniel Medrán, per Electricitat.
Finalment, la sol·licitud del l’ajuntament és tinguda en compte pel ministeri: l’Ordre de 5 d’octubre de 1976 crea la Sección de Formación Professional d’Esplugues, depene
nt de l’institut d’FP “Badalona I”. S’imparteixen les especialitats d’Electricitat, Metall, Química i Administratiu.
A començament del curs 1977-78 adquireix la denominació genèrica de Centro Nacional de Formación Professional d’Esplugues. Els locals es situen en unes naus llogades i arreglades per l’ajuntament al carrer Joan XXIII, núm. 16-18. Les aules eren al 1r i 2n pis de l’edifici.
A finals de 1977 la “Junta de Construcciones, Instalaciones y Equipo Escolar” resol construir al nostre poble un centre d’FP amb una cabuda de 1200 llocs escolars, amb un pressupost de 85.585.278 pessetes i un termini d’execució de vint-i-cinc mesos.
El curs 1978-79 és el del començament de les obres dels actual edificis que ocupem al carrer Severo Ochoa, a la zona coneguda com “Salt del Pi”. Des de 1976 estava previst construir-hi un centre d’EGB, però degut a les característiques del terreny i per la proximitat del barranc, es va preferir desestimar l’esmentada construcció. El projecte fou encarregat a l’equip d’arquitectes format per Joan Antoni Ballesteros, Joan Carles Cardenal i Francisco de la Guardia.
Durant aquest curs s’aprova el decret pel que s’incorpora l’ensenyament de la llengua catalana com a matèria obligatòria als plans d’estudis.
El curs 1979-80 va ser un curs força problemàtic: manifestacions, assemblees, talls de carreteres, reclamacions dels professors i dels alumnes… Com a colofó, la Delegación Territorial del MEC imposa a Jaume Sala com a director, que anomena tot l’equip directiu. Molts professors són desplaçats forçosament com a represàlia.
