BÀRBARA MATAS

ADÉU BÀRBARA

No va treballar la Bàrbara gaires anys al Sant Andreu, però ja des d’un bon començament es va convertir en un puntal del centre. Ella era així, es feia veure, en el millor dels sentits: impossible no encomanar-se de les seva energia; impossible no compartir-hi converses intel·ligents i/o rialles intranscendents; impossible no teixir-hi complicitats.

Els alumnes l’adoraven perquè era divertida, sense deixar de ser rigorosa i exigent.   Els adults l’admiràvem pel seu ampli bagatge cultural, pel seu entusiasme en la feina, pel seu seny, pel seu sentit crític, pel seu posat planer i poc donat a actituds pomposes o transcendents.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>