Potenciometria amb electròde selectiu

practica nitratos ESI    Imatge 1  Eléctrode de referència i l’ESI

La potenciometria és una tècnica instrumental quantitativa amb la qual es pot determinar la concentració d’una espècie química en una mostra líquida mitjançant un elèctrode de referència, un elèctrode d’indicador i un voltímetre. Aquest mètode és molt utilitzat, ja que, en contraposició d’altres tècniques instrumentals, no influeix ni el color ni la terbolesa de la mostra, i el rang de treball és més ampli que moltes altres tècniques. Al Cicle Superior de Química Ambiental del Mercè Rodoreda, apliquem aquesta tècnica, per exemple, per determinar quantitativament la concentració de nitrats d’una mostra de patates. (Imatge 2) Llegir més»

La dureza del agua

baixa

La dureza total del agua se asocia con el contenido de sales de esa agua, por lo tanto, la dureza del agua la constituyen todos los cationes polivalentes disueltos. Aunque, la concentración de Ca2+  y de Mg2+ excede la de cualquier otro cation y por lo tanto, se suele asociar dureza con el contenido de sales de Ca y Mg. Normalmente la dureza total se expresa según la concentración  en ppm de carbonato de calcio que es equivalente a la concentración total de cationes multivalentes de una muestra.

Un efecto muy visible en aguas de distinta dureza es su diferente comportamiento ante la adición de jabón. En presencia de la misma cantidad de jabón, la aparición de espuma es mucho menor si se trata del agua “dura”, ya que el calcio y el magnesio reaccionan con los compuestos que forman el jabón y dejan de ser efectivos, con la consiguiente necesidad de añadir más cantidad de jabón si nos encontramos en este extremo.

Llegir més»

Determinación del oxígeno disuelto en agua

IMG_1618

Hola chicos 😀 , os explicaré una de las muchas prácticas que realizamos durante el curso de química analítica. 

Tal como indica el titulo de esta noticia, esta práctica consiste  en determinar el oxígeno disuelto del agua, utilizando el método Winkler (que consiste en una volumetria indirecta redox).

Llegir més»

Duresa de l’aigua

34562D65-7A2A-47C8-BCBA-7F8F37BE8DC2

La duresa de l’aigua és deguda a certs cations dissolts en aigua que interfereixen en la producció d’escuma dels sabons de sodi (Na) i potassi (K), ja que es forma un precipitat insoluble.

Així doncs, direm que la duresa de l’aigua la constitueixen tots els cations polivalents (amb més d’una càrrega positiva) dissolts. Tot i això, la concentració de calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+) excedeix de molt les concentracions dels altres cations polivalents. És per això, que la duresa se sol associar habitualment al contingut en sals de Ca i Mg.

Llegir més»

La Química Analítica dels nostres dies

Més severitat en el control de les aigües requereix més prestacions tecnològiques en els equips de control. Així doncs, que les quantitats considerades com a segures es redueixin comporta inevitablement que els aparells i el mètodes de detecció hagin de ser cada cop més sensibles. I aquesta és sens dubte una de les causes que han fet que la Química Analítica hagi experimentat un desenvolupament difícil d’imaginar i, al mateix temps, que una de les grans beneficiàries hagi estat la seguretat de l’aigua potable dels països desenvolupats. Desgraciadament, molt queda per fer encara en països del tercer món.… Llegeix més»

Determinación de nitritos en aguas por espectroscopía de absorción molecular UV-Vis

esper

El nitrógeno es un elemento muy abundante en la atmósfera donde alcanza casi un 80% en volumen. En los seres vivos, su ubicación principal se encuentra en las proteínas donde puede alcanzar hasta el 20% en peso de las mismas. Los principales compuestos de nitrógeno presentes en la naturaleza, además del nitrógeno molecular atmosférico y del nitrógeno en materias orgánicas, son nitratos, nitritos y amonio. Desde el punto de vista de estabilidad, el nitrito es el más inestable. Llegir més»

Espectrofotòmetre de flama

i_667_16042010161_new

En aquest apartat us presentaré uns dels aparells que més acostumem a utilitzar a la meva empresa on realitzo les pràctiques, aquest s’anomena espectrofotòmetre de flama, la seva marca és Corning i el model FP 410. L’equip permet la realització d’anàlisi de continguts en sodi, potassi i liti en mostres aquoses i en mostres sòlides. L’equip té un límit inferior de detecció de 20 ppb de sodi i potassi i la seva sensibilitat de lectura és de 100 unitats.

Llegir més»

Plasma d’argó acoblat inductivament amb espectrometria de masses

icp

El plasma d’argó acoblat inductivament amb espectrometria de masses (ICP-MS) és una tècnica analítica multielemental que la seva principal característica és que posseeix uns límits de detecció per a la majoria dels elements d’unes poques ppb-ppt, la qual cosa la fa ideal per a l’anàlisi d’elements a nivell traça i ultratraça, a més és capaç de proporcionar mesures qualitatives i quantitatives.
També la possibilitat de realitzar determinacions semicuantitativas, d’elements dels quals no es disposa d’un patró, amb un error inferior al 15%. Per això és probablement, la tècnica més adequada per al control analític de la contaminació ambiental per traces de metalls.

Llegir més»

Determinació olor i gust pel mètode Agbar

 

Vaig tenir la sort de poder realitzar les pràctiques de la FCT (Formació en Centres de Treball) a un dels laboratoris més ben equipat i avançat de l’actualitat, al laboratori d’Aigües de Barcelona a Collblanc. Més concretament, treballava a l’àrea de química, anomenada anàlisi d’aigües naturals de consum. Durant 6 mesos, vaig poder aplicar i aprofundir els coneixements que aprenia en els diferents crèdits del cicle. Per exemple, entre d’altres, realitzant volumetries o fent dilucions de patrons de concentració coneguda, per després analitzar-les instrumentalment mitjançant l’espectrofotòmetre. Bàsicament a la nostra secció, analitzàvem i controlàvem tots els contaminants inorgànics que podien contenir les aigües naturals.

Llegir més»