Per obtenir el títol del cicle en Química ambiental, s’han de completar 440 h en un centre de treball, que amb una bona gestió horaria es poden realizar simultaniament amb els estudis per la tarda.
En el meu cas he estat asssignat a un laboratori d’investigació del departament de Microbiologia de la UB, és una planta sencera on hi ha més de 100 persones distribuides en laboratoris. Es fan activitats de control de qualitat per part dels tècnics, els estudiants duen a terme els Treballs Finals de Grau (TFG), Treballs Finals de Màster (TFM) i les tesis doctorals. També hi ha estudiants en pràctiques com és el meu cas als qui se li assignen feines auxiliars per ajudar. Em suposa una gran satisfacció degut a que en un futur immediat voldria fer uns estudis d’una branca relacionada amb la biologia i la química de forma que la pràctica adquirida en la universitat em suposarà un avantatge en coneixements i habilitats al laboratori, a més de gaudir d’unes tècniques que només havia vist als llibres però que em resultaven difícils d’imaginar. La motivació a les meves pràctiques és innegable tot i la quantitat de treball al combinar pràctiques i estudis.
Se m’han assignat ajudes en experiments de diferents projectes d’investigació i diversos tipus, tant genotípics, com químics, bioquímics, i microbiològics, és a dir, des de fer medis de cultiu a fer series de proves bioquímiques a fi d’identificar, passant per proves de purificació d’ADN i identificació fenotípica de bacteris.
Una de les proves que faig es la PCR (Reacció en Cadena de Polimerases), aquesta és utilitzada amb diversos objectius i serveix principalment per amplificar material genètic:
Preparem una solució amb una concentració coneguda de primers i sota condicions estèrils, després pipetejem fora de la cabina de PCR, és a dir, al laboratori, l’ADN i sotmetem els nous tubs a un termociclador, on es fan una série de contrastos amb variacions de temps i temperaturas.
Per verificar que hem obtingut l’ADN que volem i que aquest no ha estat alterat es pipetejat i sotmés a una electroforesi sobre un gel porós (degut a la càrrega negativa del adn) on podrem comparar mitjançant unes distàncies estipulades, segons el primers que hem posat, si pertanyen al material genètic del nostre interés.
Per saber si l’ADN ha recorregut la distància desitjada mirem per ultravioleta la posició d’aquests, dels positius sortits mitjançant un protocol purifiquem la solució per obtenir només el material genètic,i si cal podem passar a seqüenciar repartint un mateix ADN en dos tubs i posant un primer forward en un i un primer reverse en l’altre. Una vegada feta la seqüenciació es pot obtenir el codi genètic mitjançant un electroferograma:
