Que és la Legionel·la?
Legionel·la és el nom comú del gènere Legionella, que agrupa un grup de bacteris aerobis amb forma de bacil. Viuen en aigües estancades o circuits d’aigua tancada i son capaçes de soportar un ampli rang de temperatura, des dels 20ºC fins als 60ºC. El seu creixement es veu afavorit per la presència de matèria orgànica, entre altres factors. Trobem moltes subclases de Legionel·la però totes elles poden causar problemes per la salut de les persones.
Quins riscos té per les persones?
El principal vector de contagi de la Legionel·la és a través de petites gotes d’aigua en forma d’aerosols. Si la legionel·la entra a les nostres vies respiratòries, pot originar una malaltia coneguda com a legionel·losi.
Els símptomes de la legionel·losi comporten; febre alta, escalfreds, tos i algunes vegades, dolors musculars i de cap. Altres tipus de pneumònia també tenen símptomes similars. Probablement es necessitarà una radiografia de tòrax per diagnosticar la pneumònia i a través dels anàlisis de laboratori es pot detectar el bacteri específic que causa la legionel·losi.
No totes les persones exposades a aquest bacteri, son diagnosticades de legionelosi. Només acostumen a ser infectades, les persones amb major risc, que són aquelles que presenten uns factors de risc, com:
- Tenir més de 50 anys
- Fumar
- Tenir una malaltia pulmonar crònica
- Tenir un sistema immunitari dèbil
Com es controla?
Per evitar possibles casos de legionel·losi en les persones, des de l’administració és té l’obligació de controlar les instal·lacions que poden desenvolupar legionel·la, essent un risc potencial per a la població. Dintre d’aquest conjunt d’instal·lacions trobem les d’alt risc (com una torre de refrigeració, sistemes d’aigua calenta sanitària amb acumulador) i les de baix risc (com un sistema de reg per aspersió, o un túnel de rentatge).
Aquest conjunt d’instal·lacions i el seu control, estan establertes pel Reial Decret 865/2003 i en regim autonòmic pel Decret 352/2004, en el qual s’estableix que la Generalitat té l’obligació de controlar totes les instal·lacions d’alt risc i els municipis tenen la competència de controlar totes les instal·lacions de baix risc.
Des del Departament de Salut de l’Ajuntament de l’Hospitalet, lloc on estic fent les pràctiques d’empesa actualment, es té un conveni en el qual es reparteixen les competències entre la Generalitat i aquest departament municipal.
Aquest conjunt de controls es divideixen tant en la presa de mostra per a comprovar l’estat de l’aigua tant a nivell fisicoquímic com microbiològic, com en el control de la instal·lació per a conèixer possibles vectors de risc i evitar-los.
Totes les visites, van acompanyades de un anàlisi in situ dels nivells de clor lliure i total mitjançant un colorímetre. Això es realitza per conèixer que el clor lliure es troba dintre dels paràmetres que compleix la legislació i evitar que l’aigua quedi sense els nivells de desinfecció mínims.
Vista a una instal·lació de baix risc (Rec per aspersió del camp de rugbi municipal d’Hospitalet):
Actuacions a Realitzar:
1) Actualització del cens dels equipaments a inspeccionar.
2) Planificació i realització de les inspeccions i de la presa de mostres.
3) Aplicació de mesures en funció de la inspecció i dels resultats analítics obtinguts.
4) Avaluació del programa.
Visita a una instal·lació d’alt risc (dutxes i acumuladors d’un poliesportiu):
Actuacions a Realitzar:
1) Actualització del cens dels equipaments a inspeccionar.
2) Planificació i realització de les inspeccions i de la presa de mostres.
3) Aplicació de mesures en funció de la inspecció i dels resultats analítics obtinguts.
4) Avaluació del programa.
A diferència de les instal·lacions de baix risc, es pren una mostra d’aigua, per a realitzar els paràmetres químics i obtindré informació addicional sobre les condicions de la instal·lació i si compleix les característiques per a la formació de legionel·la a (com per exemple un elevat nombre de sediments, presència de ferro, l’Alcalinitat (TAC) i l’índex de Langelier.
