La millor manera d’aprendre és aplicar el que ja sabem, per això fem un munt d’hores de pràctiques.
Jo vaig triar fer pràctiques al laboratori perquè la feina de camp és entretinguda, i les activitats que tenien programades s’ajustaven molt al que feiem a diversos crèdits. A més em va semblar una molt bona oportunitat per millorar les meves habilitats al laboratori.
En aquest article parlare sobre les característiques del laboratori en relació a l’espai de treball i les determinacions que hi duc a terme per tal d’ajudar a fer-vos una idea del que podria ser estar de pràctiques en un laboratori professional.
El departament de salut pública de l’Hospitalet de Llobregat es troba molt aprop de l’institut, és un edifici polivalent que combina les brigades de manteniment de la ciutat, les oficines administratives del departament, el conjunt d’inspectors de sanitat, el laboratori i l’arxiu municipal, en les seves diverses plantes.
El laboratori està dividit en dues parts; la primera, és el laboratori de química, on podem trobar una sala d’instrumentació, una sala amb dues vitrines (per dur a terme transvasos perillosos) i plaques calefactores, una sala de balances, i una sala general per treballar, i gestionar les dades. La segona és el laboratori de microbiologia on podem trobar una sala d’estufes, una sala general igual que la de química, i una sala on hi ha els autoclaus i on es preparen les medis.
En el meu cas, les practiques són al laboratori de química, on estic com a auxiliar. Amb mi sempre hi ha la cap del Laboratori, i una altre auxiliar, la meva feina és tratar les aigües potables, tot i que arriben aigües residuals i menjar, però d’això s’encarrega l’altre auxiliar.
L’origen de les mostres pot ser públic (del propi ajuntament o d’altres ajuntaments propers que no tenen laboratoris capacitats) o privat (és un servei que es paga a part, per ciutadants del municipi que tinguin fuites, pous o problemes d’algun tipus amb l’aigua que tinguin abast a les seves vivendes). Majoritàriament treballo amb mostres del propi municipi, com: fonts, piscines, torres de refrigeració, i de tant en tant pous.
Les tècniques analítiques que realitzo són colorimetries, potenciometries i volumetries. Un avantage que vaig tenir, va ser que a les pràctiques em van ensenyar a fer servir el colorímetre i l’espectrofotòmetre de seguida, quan encara no havia començat a estudiar-los a l’institut, de manera que em va ajudar a entendre millor el seu funcionament i parts.
Els paramètres que puc analitzar amb aquestes tècniques, són:
Alcalinitat- Amoni
- Clor lliure, Clor total
- Color
- Conductivitat
- Duresa
- Matèria orgànica
- Nitrats
- Nitrits
- pH
- Terbolesa
Cada tipus de mostra té una sèrie de paràmetres a analitzar, que són característics. Per exemple,
no s’analitzen els mateixos analits en una mostra de piscina que està clorada i no està destinada al consum, que en una mostra d’aigua de font per veure.
Una vegada he efectuat les proves adients, apunto les resultats en una llibreta esborrany, d’aquesta llibreta passen a una llibreta a net, des d’on es redactarà un informe detallat de l’analítica que passarà a formar part de la base de dades de l’ajuntament, i si els valors són normals, no caldrà fer cap actuació.
A més a més, he pogut veure anàlisis específics que no hem pogut veure durant el curs a l’institut, com per exemple, l’absorció atòmica per determinar metalls, determinació de detergents, olis i greixos, proves toxicològiques, gravimetries diverses…
Aquestes pràctiques m’han servit per agafar agilitat al laboratori, i això m’ha ajudat a anar més segura al laboratori de l’institut, i a recordar les determinacions que vam fer al principi de curs i que no tornem a repetir a classe. La veritat és que m’ha agradat la feina de tècnica més del que em pensava, m’ha sorprès veure que la feina de laboratori no és tant solitària. En resum, per mi ha estat una bona primera experiencia laboral.
