La duresa de l’aigua és deguda a certs cations dissolts en aigua que interfereixen en la producció d’escuma dels sabons de sodi (Na) i potassi (K), ja que es forma un precipitat insoluble.
Així doncs, direm que la duresa de l’aigua la constitueixen tots els cations polivalents (amb més d’una càrrega positiva) dissolts. Tot i això, la concentració de calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+) excedeix de molt les concentracions dels altres cations polivalents. És per això, que la duresa se sol associar habitualment al contingut en sals de Ca i Mg.
Les principals conseqüències de la duresa de l’aigua són:
- Per obtenir el mateix efecte del detergent, s’ha d’utilitzar més sabó.
- Dificulta la cocció dels llegums, ja que el Ca i el Mg de l’aigua reaccionen amb la capa més externa.
- Aparició d’incrustacions als recipients, a causa del carbonat de calci (CaCO3).
- Disminueixen les incidències cardiovasculars, una de les poques conseqüències positives de la duresa de l’aigua.
- La pell i el cabell augmenten la seva rigidesa a causa dels cations polivalents dissolts.
- Augmenten la formació de càlculs renals i vesiculars (pedres d’oxalat).
Al laboratori de Química Analítica, hem realitzat, mitjançant una valoració complexometria la duresa total, la càlcica i la magnèsica. Realment, fent la resta entre a duresa total i la càlcica, obtenim el resultat de la màgnesica, es per això, que vam realitzar dos valoracions.
DURESA TOTAL
Utilitzem com indicador el NET (o camalgita), hem d’augmentar el pH fins a 10 (afegint una solució tampó d’amoníac/amoni), perquè el valorant, en aquest cas EDTA 0,025M és més eficaç a pH bàsics, ja que allibera tots els protons i presenta 6 punts de coordinació per unir-se amb el metall. El viratge del NET va de violat (NET con Mg) a blau (NET lliure). Amb els mL consumits de EDTA 0,025M i l’estequiometria de les reaccions poden conèixer la duresa total en mg CaCO3/L.
Viratge del NET amb unes gotes de Roig de Metil (altera els colors del viratge del NET)
DURESA CÀLCICA
Utilitzem com indicador la Murexida (o calcón carboxilic), el pH ha de ser augmentat fins a 12 (afegint NaOH) per emmascarar el Mg que precipita en forma d’hidròxid (Mg(OH)2). Un cop emmascarat, amb el mateix valorant, EDTA 0,025M, valorem l’aigua problema. El viratge de la murexida va de rosa intens a lila intens (veure imatge 1). Amb els mL consumits de EDTA 0,025M i l’estequiometria de les reaccions poden conèixer la duresa càlcica en mg CaCO3/L (veure imatge inicial)
DURESA MAGNÈSICA
Mitjançant la resta entre la duresa total i la càlcica obtenim la duresa magnèsica en mg CaCO3/L.
Marc