La separació d’un analit (substància que volem determinar) de les possibles interferències és sovint una etapa molt important en els procediments analítics. El mètode més utilitzat per fer separacions analítiques és la cromatografia. En aquesta pràctica vam separar els pigments vegetals d’unes fulles d’espinacs per cromatografia sobre paper de filtre.
Per entendre la pràctica primer hem de parlar de les bases sobre les que es fonamenta: Els cloroplasts de les fulles d’espinacs deuen el seu color verd a un pigment denominat clorofil·la. Però lo que de veritat existeix en els cloroplasts és una barreja de pigments representats principalment per dos tipus de clorofil.la (a i b), per B-carotè i xantofil·la.
Totes aquestes substàncies presenten un grau diferent de solubilitat, el que permet la seva separació quan una solució de la mateixa puja per capil·laritat per una tira de paper (paper de filtre), ja que les més solubles es desplaçaran a major velocitat perquè acompanyaran fàcilment al dissolvent a mesura que aquest va pujant.
Per a portar a terme aquesta pràctica vam necessitar: Un morter, placa de Petri, paper de filtre, embut, vas de precipitats, proveta, peu i suport d’embut, fulles d’espinacs i alcohol 96% (etanol).
PROCEDIMENT:
- En primer lloc, agafem unes quantes fulles, traiem el nervi d’aquestes, les tallem a trossets i les fiquem al morter.
2. Agafem 20 mL d’alcohol al 96% amb proveta a la campana extractora.
3. Barrejem l’alcohol amb les fulles que tenim al morter i triturem.
4. Un cop triturades, les filtrem per l’embut, que tindrà un paper de filtre a dins, també en forma d’embut i recollim el líquid en un vas de precipitats.
5. Si faltés líquid, continuaríem triturant fulles, afegint alcohol i filtrant fins arribar als 20 mL. Hem d’aconseguir que el líquid obtingut tingui un color verd molt fosc.
6. Un cop tenim la solució, la transvasem a una placa petri.
7. Col.loquem un paper de filtre doblegat en àngle sobre la solució i ho deixem en repòs el temps necessari.
8. D’aquesta manera obtindrem les diferents bandes de color en el paper de filtre, representant els diferents pigments.
Després d’obtenir les diferents bandes de color al paper de filtre, mesurarem la distància entre bandes i aplicarem una fórmula per tal de conèixer el factor de desplaçament o índex de retenció de cada pigment.
Rf = Distància recorreguda pel front del solut/Distància recorreguda pel front de l’eluent.
Aplicant aquesta fórmula vam concloure que aquells pigments amb una Rf més elevada són els més solubles i els que es desplacen a una velocitat major, ja que acompanyen al dissolvent a mesura que aquest avança.
