Història

El nostre poble

El municipi de Cerdanyola del Vallès està localitzat a l’àrea Metropolitana de Barcelona,i ocupa el sector meridional de la comarca del Vallès Occidental.

Limita al sud amb el municipi de Barcelona, a l’est amb Montcada i Reixac i Ripollet, al nord amb Barberà del Vallès, Badia de Vallès i Sabadell, al nord-est amb Sant Quirze del Vallès i a l’oest amb Sant Cugat del Vallès. La seva població actual és d’aproximadament d’uns 59.000 habitants.

Cerdanyola es va configurar a partir de dos nuclis força distanciats: les cases situades a la vora del camí de Sant Cugat (Cerdanyola de Dalt) i els establiments de la cruïlla dels camins de Sant Cugat i de Barcelona a Sabadell (Cerdanyola de Baix). Durant la primera dècada del segle XX, amb la construcció de l’església de Sant Martí i l’arribada del ferrocarril, es comença a crear un nucli equidistant dels dos anteriors on es construeix el nou ajuntament l’any 1920. A totes dues bandes del camí que va des de Cerdanyola de Dalt fins a Cerdanyola de Baix, es configuren el que seran els nous barris de Cerdanyola: Cordelles i Ca n’Antolí, Serraparera, Bonasort-Banús, Fontetes…

En aquest mateix període i en forma d’habitatges més o menys aïllats, es van incorporant el que seran els barris amb un caràcter més residencial: Montflorit, Turó de Guiera, Parcers, el Turonet, Cordelles i Bellaterra.

La industrialització de Cerdanyola comença amb l’arribada de la fàbrica Uralita el 1910. A partir de 1950 apareixen les zones industrials a la Clota de Cordelles, Sugranyes, la Bòbila i Xarau. Coincidint amb aquesta industrialització i per tal que les onades migratòries que participaran en aquest creixement accedeixin a un habitatge es comencen a construir blocs de pisos a Fontetes, Banús i Ciutat Badia. Les darreres incorporacions al municipi són les zones industrials de la Farigola i el Parc Tecnològic, el barri residencial de Canaletes o la Universitat Autònoma.

Des dels anys 60 fins el 2010, la localitat ha experimentat un fort creixement. Aquest creixement va ser especialment significatiu durant els anys 60 i 70, fruit de l’onada migratòria arribada de la resta d’Espanya i lligada al procés d’industrialització. La procedència d’aquests nous residents era principalment d’Andalusia, Extremadura i Castella-Lleó. Als anys 80, la dinàmica immigratòria cap a la localitat canvia i ara els nouvinguts són procedents d’altres localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’arribada de població estrangera ha suposat en els darrers anys un de cada quatre nouvinguts.

Amb tot, actualment la taxa d’immigració és relativament baixa, lleugerament per sobre del 10% Font:Població de Fet i Padró Municipal. Idescat, 2013

.Pel que fa a l’activitat econòmica, per sectors, els treballadors de Cerdanyola es concentren en el sector serveis (85%). La resta de treballadors es concentra a la indústria (10%) i la construcció (5%).

El nostre institut

L’Institut Gorgs està situat a Cerdanyola del Vallès, al carrer Àliga, 65. Situat al barri dels Gorgs, just al costat del Torrent dels Gorgs, de qui rep la denominació, un torrent d’uns 2,5 km de longitud que desemboca a la Riera de Sant Cugat, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.

Està ubicat en el que va ser el barri de Cerdanyola de Dalt. Limita directament amb el barri de Montflorit i té molt a prop el barri de Canaletes i el Parc Tecnològic del Vallès. Els centres de Primària adscrits a l’Institut Gorgs són: l’Escola Turó de Guiera, Escola Sant Martí, Escola Carles Buïgas, Escola Les Fontetes i Escola Collserola.

La major part de l’alumnat de l’institut prové de zones properes i això fa que majoritàriament hi arribi caminant.

La nostra història

Gif animat que mostra l’evolució del noste centre

Les arrels més profundes del nostre centre es situen en la cessió d’un solar per l’Ajuntament, l’any 1972, per a la construcció d’una escola nacional, assignada al municipi, dins d’un “Pla d’urgència”.

L’inici d’activitats data del curs 1974-75 com a Colegio Nacional Mixto Gorgs, el mateix any que també inicien les activitats dues altres escoles de Cerdanyola: el CNM Carrero Blanco (actual Escola Carles Buïgas) i el CNM Serraparera. Tots tres edificis van compartir un mateix disseny arquitectònic.

L’Institut Gorgs comença a funcionar com a centre de secundària el curs 1994-95 després d’una darrera etapa com a col·legi d’EGB. Durant aquell curs comparteixen edifici l’alumnat de 8è d’EGB, l’alumnat que inicia 1r i 3r d’ESO i l’alumnat de 2n i 3r de BUP i COU procedents d’una extensió de Batxillerat situada a l’edifici de la que va ser la primera escola pública de Cerdanyola, al carrer Escoles, 5 i 7. L’esmentada extensió de Batxillerat va funcionar des del curs 1991-1992 fins el 1993-94, 3 cursos en total.

Durant el curs 1995-1996 els nois i noies que havien fet 8è d’EGB passen a fer 3r d’ESO. El curs 1996-97 es va extingir l’ensenyament del BUP i el COU. A partir del curs 1997-98 l’Institut Gorgs ja funciona amb tots els ensenyaments LOGSE: ESO i Batxillerat.

Durant aquests anys, l’institut s’ubica a l’edifici que havia estat centre de primària, però aquest procés de transformació, de primària a secundària, culmina amb la construcció d’un nou edifici dins del mateix recinte escolar. Les obres tenen lloc durant el curs 2008-09, en què conviuen separats per una tanca i durant tot el curs, es fan les classes a l’edifici vell i les obres de construcció a l’espai que havia estat destinat anteriorment a gimnàs i patis.

baas-arquitectura-els-gorgs-2El curs 2009-10 s’inicien les classes al nou edifici i durant el primer trimestre es fa l’enderrocament de l’edifici vell i la construcció de les pistes esportives i el pati. Finalment, es fa la inauguració oficial amb la presència del President de la Generalitat.