Durant aquest curs 2017-18 una quinzena d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Euclides han participat com a voluntaris al Projecte Apadrinar un avi, de Càritas.
Aquest projecte té com a objectiu pal·liar la solitud que pateixen moltes persones grans, i, per a fer-ho, qui millor que els joves? El col·lectiu jove és molt apropiat per fer aquesta tasca, ja que ambdues parts en surten beneficiades; uns transmeten optimisme i futur, i els altres aporten experiència i saviesa.
El contacte permet que la persona gran se senti implicada en un projecte i, per tant, valorada, i que el jove tingui respecte envers les persones grans.
En aquest projecte es posa en relació joves estudiants i persones grans que viuen en centres residencials, fomentant la relació intergeneracional a través de les visites dels joves als centres. Les visites es realitzen setmanalment, durant un dia i una hora, -de forma individual, per parelles o grupalment-i es dedica l’estona a la persona gran, amb qui es conversa, se surt a passejar, es fan activitats conjuntes… contribuint a la seva autoestima i benestar i potenciant el diàleg i comprensió entre generacions. Els joves aporten optimisme i futur i les persones grans experiència i saviesa.
Els alumnes de 3r d’ESO de l’assignatura optativa de La Revista de l’Institut Euclides el mes de maig van anar a l’Hotel Residència Tercera Edat de Pineda a entrevistar avis que han sigut apadrinats durant aquest curs per alumnes de l’institut, per conèixer-los, saber coses d’ells, veure com han viscut l’experiència de ser apadrinats per estudiants de l’Euclides, etc.
Entrevistes
Anass Bouazza:
La Isabel té 89 anys, fa gairebé dos anys que s’està a la residència, i li agrada bastant, però troba molt a faltar el seu marit, que es va morir.
La Isabel és de Calella, i de jove treballava a la Fàbrica Llobet, va estar 14 anys confeccionant roba.
A la Isabel li vaig preguntar què li semblava el menjar de la residència, i em va comentar que no li agrada massa, tot i que no es queixa dels menjars que li donen. També em va explicar que hi havia fet amistats, però que ara ja no són amigues per coses que li van passar.
És la primera vegada que l’apadrinen joves, i m’ha dit que la tracten molt bé, la van a visitar tots els dimarts a la tarda i li fan companyia i li agrada molt que la vagin a veure, perquè ella normalment no té visites de familiars.
Enric Pidemunt i Sergi Castellà:
Vam parlar amb la María Luisa, ens va explicar que tenia 87 anys i que feia 14 mesos que estava a la residència. Ens va explicar que estar a la residència no era gens avorrit perquè feien moltes activitats, com, per exemple, ganxet. I ens va ensenyar un jersei que està fent per a una de les treballadores de la residència.
També ens va comentar que el menjar era normalet, però que li agradava, i que menjaven molt variat de carn i peix. D’amistats durant aquest temps no n’ha fet gaires, però que parla molt i ha fet amistat amb les treballadores de la residència, i que se les estima molt.
Quan li vam preguntar per la seva família es va emocionar molt només de parlar-ne, i ens va explicar que trobava a faltar casa seva i, sobretot, la seva família. La María Luisa de petita i de jove vivia a Jaen, i allà havia treballat de cambrera i de pagesa. Després, però, se’n va anar a viure a Barcelona, on va treballar a una granja fins que es va jubilar a l’edat de 70 anys.
A la María Luisa és la primera vegada que l’apadrinen joves, dues noies d’uns 16 anys. N’està molt contenta.
Aissata Cisse i Joana Laredo:
Vam entrevistar la Francisca, i ens va explicar que té 72 anys, va néixer a Andalusia però va anar a viure a Castellar del Vallès. Fa 5 mesos que s’està a la residència de Pineda, i és la primera vegada que viu en una.
El seu aniversari és el dia 8 de setembre. Es va casar de jove, però ara està separada. Té dos fills, que es diuen Francisco i Maribel, i té cinc néts, quatre nens i una nena. Sovint troba a faltar la seva família, perquè fa bastant temps que no la venen a visitar.
També ens va comentar que a vegades s’avorreix a la residència perquè no hi ha activitats que li agradin massa per fer. Pel que fa al menjar, ens va explicar que a vegades no li agrada massa. També ens va explicar que se sent sola sovint i que li va costar molt adaptar-se a la vida de la residència.
A la Francisca és la primera vegada que l’apadrinen joves, i li agrada molt l’experiència perquè la venen a veure una vegada a la setmana durant una hora, i quan venen s’ho passa molt bé, es distreu, se sent acompanyada i es diverteix molt jugant al joc de l’oca i al parxís.
Aissata Cisse i Joana Laredo:
Vam entrevistar la Dolores, i ens va explicar que té 70 anys, que va néixer a Múrcia però va anar a viure a Sabadell de més gran. Fa 5 anys que s’està a la residència de Pineda, i és la primera vegada que viu en una.
El seu aniversari és el dia 7 de juny. Es va casar, però després es va divorciar. Té dos fills i dos néts. Sovint troba a faltar la seva família perquè la venen a veure molt poc.
Ens va comentar que a vegades s’avorreix a la residència perquè no hi ha activitats. Pel que fa al menjar, ens va explicar que a vegades no li agrada massa. També ens va dir que a la residència ha fet una molt bona amiga, que es diu Lola, i que li fa molta companyia.
A la Dolores és la primera vegada que l’apadrinen uns joves, que es diuen Mario i Salva, i li agrada molt l’experiència perquè es distreu, se sent acompanyada, i li agrada molt parlar i jugar amb ells.
Kaliya i Pau Aparicio:
Vam entrevistar la Mari Carmen Canut, i ens va explicar que té 66 anys, i que en fa uns dos i mig que s’està a la residència.
Ens va comentar que era la més jove i que troba a faltar estar en contacte amb persones més joves, i és per això que quan s’ho passa més bé és quan la ve a veure la noia del projecte Apadrinar un avi. És la primera vegada que participa en el projecte, n’està molt contenta; cada setmana la ve a visitar, s’hi està unes dues hores, i fan un munt d’activitats, com pintar, gimnàstica, jugar al bingo…
La Mari Carmen també ens va explicar que a la residència havia fet moltes amistats, i que alguns avis la criden per fer-li petons. També ens va comentar que se sent acompanyada en general, però que troba molt a faltar el seu marit, que va morir fa uns anys.
Kaliya i Pau Aparicio:
Vam entrevistar l’Ester, i ens va dir que té 74 anys, i que no fa massa temps que s’està a la residència de Pineda. Ens va comentar que hi està molt bé, que no s’avorreix gens perquè fa moltes activitats, i que s’ho passa molt bé perquè ha fet moltes amistats, tot i que troba a faltar molt la seva filla. Durant el temps lliure acostuma a llegir revistes.
De jove havia treballat al negoci familiar confeccionant mitjons i guants.
A l’Ester és la primera vegada que l’apadrinen uns joves, que es diuen Oriol i Josep, i li agrada molt l’experiència perquè se sent molt acompanyada.
Mamadou Kande i Yassin Kamouni:
Vam entrevistar la Josefa, i ens va explicar que vivia en Sabadell i que té 86 anys. Fa un any i mig que s’està a la residència i li agrada molt i hi està molt a gust. També ens va dir que el menjar era molt bo, i des que ha arribat ha fet moltes amistats i gairebé tots són amics seus. A les tardes sol jugar amb els seus amics i amigues al domino, i s’ho passa molt bé.
A la Josefa és la primera vegada que l’apadrina una jove, la Nerea, i valora molt positivament l’experiència. La Nerea ve a visitar-la una vegada a la setmana, i això fa que se senti molt acompanyada.
També ens va comentar que els i les treballadores de la residència són molt bons, tot i que troba a faltar persones com el seu germà i la seva mare. La Josefa no es va casar ni va tenir fills, i havia treballat servint la casa d’uns senyors molt rics, a qui s’estimava molt.
