SORTIDA A LA COLÒNIA VIDAL

El passat 16 de gener l’alumnat de ciències socials de quart d’ESO A, B i C van realitzar una sortida a la Colònia Vidal situada al municipi de Puigreig al Bergueda.

La colònia Vidal és una antiga colònia tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, on com totes les colònies ens troben amb dues zones ben diferenciades: la zona d’habitatges pels obrers, església, escola, botigues i altres serveis i la fàbrica en sí mateixa. Com a tret característic destaquem la separació de la zona residencial de la fàbrica la qual cosa millora les condicions de vida dels obrers. La colònia està situada a la riba del riu Llobregat i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’altra zona visitada va ser, lògicament, la fàbrica.

Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Respon al model d’estructura completa de les colònies industrials. A més dels elements productius (la fàbrica, la turbina amb la corresponent resclosa i el canal, i altres edificis destinats a la producció industrial) i dels habitatges per als treballadors, compta també amb tots els serveis típics de les colònies: església, convent, escola, cine-teatre, cafè, etc

Els habitatges de la colònia responen a unes tipologies diferents segons les necessitats: cases unifamiliars de dos pisos unides que formen carrers i blocs més o menys aïllats de tres pisos, amb diferents materials -com la pedra o el maó. Els habitants disposaven dins de la colònia de tots els serveis necessaris i, per tant, no calia que sortissin de la colònia.

Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va provocar vagues i enfrontaments contra els propietaris. Cap al 1880, els amos van adoptar una altra actitud més paternalista i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l’avituallament, el lleure i la cultura. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L’edifici Fundació Vidal i diversos edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola, el casal de la dona i una zona esportiva.

La majoria de les instal·lacions i un habitatge conservat segon l’època va formar part d’aquesta part de la visita.

Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d’una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l’escola de la Colònia. En tot cas, per ser admesos havien de tenir com a mínim tres treballadors per família a la fàbrica.

La Colònia Vidal es va especialitzar en la fabricació de teixits per a llençols de qualitat i en altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d’aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l’altre. També feia l’última operació de tot el procés d’un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d’aquesta última operació les peces de teixit es doblegaven, s’empaquetaven i ja es podien posar a la venda. La matèria prima que es feia servir era el cotó i l’energia hidràulica i, en èpoques de sequera el carbó.

La visita a la fàbrica va suposar la segona part de la visita.

En definitiva van poder gaudir tots d’una visita atractiva en un dia molt agradable que ens va permetre veure de forma pràctica part del temari de la matèria de ciències socials relacionat con la revolució industrial a Catalunya i les condicions de vida dels treballadors a aquella època.

Jaume Gayoso

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>