Ahir vam ser tots víctimes d’un fet que créiem oblidat en el nostre país; la repressió policial pròpia de qualsevol règim autoritari. I tot per què? Perquè vam decidir VOTAR.
Desenes, centenars, milers i, fins i tot, milions de persones de totes les edats, des de joves fins a gent gran es van mobilitzar des de divendres per tal de garantir les obertures dels col·legis electorals, per garantir que poguéssim exercir el nostre dret a vot.
Tots ells exerciren una resistència que cal condecorar, cívica i pacífica: mans alçades de tots aquells que van decidir defensar els seus drets a l’espera de les forces del Gobierno per obtenir, després, una resposta brutal i desmesurada.
Avui despertem tots nosaltres amb una imatge que recordarà segur el món durant molt de temps, i que recordarem els que la vam viure, eternament. La imatge d’un país, Espanya, mostrant el seu despotisme i la seva arma de diàleg, la porra.
Aproximadament 10000 policies i guàrdies civils mobilitzats per tal d’impedir un referèndum i que després utilitzaren el seu nombre per exercir una repressió brutal. Sant Martí de Sesgueioles, entre molts altres pobles, va patir en primera persona aquesta repressió amb un dispositiu que es va desplegar amb aproximadament 80 unitats per evitar la votació en una població de 370 habitants, fent òbvia la desproporció.
Cops, porres, gasos lacrimògens i pilotes de goma, les quals estan prohibides a Catalunya des de fa anys, van ser emprades per provocar tots aquests fets. 844 ferits, de moment, és el resultat de l’actuació d’aquestes forces de «seguretat» per anomenar-les d’alguna manera.
A tots aquests fets s’ha pronunciat el Gobierno, Rajoy i altres polítics com ara Pedro Sánchez, Inés Arrimadas o Soraya Sáenz de Santamaría. Tots ells han defensat la hipotètica proporcionalitat amb què va actuar la Guàrdia Civil, etiquetant com a màxims responsables dels ferits el Govern que ha convocat el referèndum. Sense ni tan sols esmentar els nombrosos ferits i argumentant que ‘van fer el que havien de fer’.
El que havien de fer no pot ser en cap cas una repressió policial de tals dimensions, absolutament desmesurada i que condemnem avui tots i totes.
Manquen avui adjectius per descriure les nostres sensacions i els fets succeïts en les darreres hores.
Volem agrair, per últim, també la valentia de tots els ciutadans i les ciutadanes que hi vam participar d’alguna manera suportant totes aquelles accions i injustícies que es produïren.
Donem gràcies als cossos de bombers d’arreu de Catalunya i al cos dels mossos d’esquadra que en tot moment van tractar d’ajudar i impedir les situacions de conflicte, tot protegint la ciutadania.
Finalment agraïm a tots els pobles i ciutadans que es van mobilitzar ahir arreu d’Espanya i del món per mostrar-nos el seu recolzament i el seu rebuig a l’actuació de l’estat.
No permetrem continuar vivint en un estat on es vegin vulnerats els nostres drets.
No permetrem que el feixisme ens segueixi amenaçant.
No permetrem que no s’esdevingui cap canvi.
El règim del 78 està fracturat i no hi ha marxa enrere.
FEIXISME, MAI MÉS, ENLLOC, CONTRA NINGÚ.
Redacció: Alumnes de 2n de Batxillerat
Fotografia: Cris Pérez
