Podem explicar l’animació com la creació d’una il·lusió de moviment a través de la unió d’una seqüència d’imatges immòbils. El que es fa en una animació és animar, és a dir, donar vida, moviment, a un objecte, figura, ninot… a allò que és inanimat.
1. Història
Animar les imatges és un vell somni de la humanitat. Al segle XVII ho intentà el probablement inventor de la llanterna màgica, l’holandès Chrsitiaan Huygens. All larg del segles XVIII i XIX els científics van estudiar un fenomen òptic que en un principi van anomenar persistència retiniana. Es van adonar que quan l’ull humà percep una imatge, aquesta resta latent a la retina durant uns instants.
Els científics van inventar unes joguines que seran de vital importància perquè, anys més tard, s’arribi a la invenció del cinema ja que, per primera vegada, s’aconsegueix dotar de moviment a les imatges estàtiques.
· fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos, enganyar i scopein, examinar, mirar), que pogué veure per primera vegada un dibuix animat. Tanmateix els seus moviments eren repetitius.
· zoòtrop inventat per Horner al 1834 (del grec zoon, animal, i tropos, acció de girar).Aquest aparell estava inspirat en el fenaquistoscopi, però amb l’avantatge que la imatge en moviment podia ser observada per més persones alhora.
· praxinoscopi (del grec praxis, moviment i scopein, examinar, mirar). Fou construït l’any 1977 per E. Reynaud, perfeccionant el zoòtrop, ja que les ranures del tambor són substituïdes per miralls col·locats al seu interior, miralls que reflectien les imatges de la banda, donant una sensació de moviment menys sobtat i més lluminós.
EXEMPLES DE LES PRIMERES ANIMACIONS AMB EL CINEMATÒGRAF INVENTAT PELS GERMAN LUMIÈRE EL 1895:
Les Kiriki. Acròbates japoneses (1907)
L’ hotel elèctric (1908) http://www.youtube.com/watch?v=aZFdaqQky2o
Humorous Phases of Funny Faces (Fases humorístiques de cares divertides), de
James Stuart Blackton (1906). http://www.youtube.com/watch?v=wGh6maN4l2I.
2. Classificació de les animacions
A nivell tècnic podem classificar les animacions segons hagin estat realitzades sense càmera (emprant els mateixos recursos de les joguines òptiques), amb càmera o directament amb ordinador. També les podem classificar segons tinguin un caràcter tridimensional o bidimensional. A més es poden classificar segons els format d’imatge i els canals a través dels quals arriben a l’espectador ( projecció en sales, televisió, pàgines web…). A continuació trobareu una breu descripció de les animacions tenint en compte si són animacions planes ( bidimensionals) o en volum (tridimensionals).
2.2L’animació en 2D
Trobem diferents mètodes en funció dels materials. Poden ser retallables animats o animació sobre cel·lulosa.
2.1.2 Animació sobre cel·lulosa. Un exemple d’aquesta últim mètode seria la Blancaneus i els set nans (1937) de Walt Disney. Aquesta pel6lícula es va fer mitjançant la tècnica de les superposicions o multiplà (consistia a dibuixar fins a cinc plans diferents sobre làmines transparents que s’anaven sobreposant. La càmera (la truca) filmava en vertical els cinc plans i l’animació consistia a moure només el primer o segon pla, per exemple, deixant els altres com a fons o decorat. El paral6lel japonès a Walt Disney seria Hayao Miyazaki, un dels animadors japonesos contemporanis més destacat i importants del gènere anime (és l’animació cinematogràfica del famós manga japonès).
2.1.2 Animació de paper retallats (cut out). És un tipus d’animació gravant generalment en pla sobre un suport on papers retallats de diferents colors, fragments de fotografies o fins i tot papers amb dibuixos, es desplacen progressivament mentre amb la càmera anem gravant els fotogrames. En aquestes animacions la tècnica utilitzada és el pas a pas (l’ stop motion).
Exemple:
George Porgie cut out animation. http://www.youtube.com/watch?v=zA0f0LZffBM
2.2 L’animació en 3D.
2.2.1 Pas a pas (Stop Motion). Aquesta animació es fa amb càmera fotogràfica digital o càmera de vídeo. Posteriorment les imatges es traspassen a l’ordinador on es fa l’edició. Qualsevol animació que utilitza una càmera fa servir el pas a pas.
2.2.2 Animació de ninots de plastilina i de ninots articulats. En aquesta tècnica els elements a animar són personatges realitzats amb plastilina o amb altres tipus de materials que permetin articular-los.
Exemple:
2.2.3 Animació d’objectes. S’animen objectes reals, movent-los i variant la seva posició poc a poc gravant successivament per aconseguir fotogrames de tota la fase del moviment.
Exemples:
Stop motion Mandarines:
http://www.youtube.com/watch?v=cUZ0uhclnGE&feature=player_embedd ed
Animació amb objectes:
http://www.youtube.com/watch?v=KmXXIZwKJ3M&feature=player_embe dded
Stop motion Rubik’s cube:
2.2.4 Pixilació. És l’animació de persones, s’utilitza per fer trucs, aparicions i desaparicions, canvis sobtats. Normalment l’animació es fa conjuntament amb objectes.
Exemples:
Pixilació IES Altafulla http://www.youtube.com/watch?v=WasWT7YG_Vo
Videoclip Her Morning Elegance / Oren Lavie.
http://www.youtube.com/watch?v=2_HXUhShhmY&feature=player_embe dded
2.2.5 Animació de sorra. El suport amb el qual es treballa és la sorra. Amb aquest material es poden fer diferents formes i anar-les variant a mesura que es van gravant.
A tormenta: http://www.vimeo.com/3985927
2.3 Animació per ordinador (digital)
El primer film de la història creat integrament per ordinador va ser Toy Story, l’any 1995, de la productora Pixar Animation Studios i la Walt Disney Productions. L’animació amb ordinador és la que es crea a partir del modelat d’elements tridimensionals a dins l’ordinador. Es dibuixen elements que tenen paràmetres volumètrics, que podran ser vistos des del punt de vista que vulguem i que, a través d’un esquelet intern podrem fer moure. A aquests elements se’ls poden aplicar textures i ombres i se’ls pot ubicar en un espai també generat tredimensionalment.
3. Consells a tenir en compte per a fer una animació a l’aula
– Hem de fixar la càmera en un trípode. La càmera no s’ha de moure mentre s’enregistra una mateixa seqüència.
– És convenient fixar els decorats per evitar que es moguin quan manipulem el que volem animar.
– No situem gaires personatges a la mateixa escena.
– Vigilem amb la llum: els alumnes no han de situar-se entre l’entrada de llum i la càmera.
– Els personatges han de destacar del fons. Cal pensar amb els colors que utilitzarem.
– Vigilar que la càmera tingui prou bateria. Haver-la de canviar enmig d’una sessió de fotos ens obligarà a moure la càmera i, per tant a variar l’enquadrament.
– És aconsellable no utilitzar decorats gaire elaborats; ja que sovint decorats simples com per exemple un tros de roba, un paper… poden ser molt eficaços. No sempre el més complicat i elaborat és el que resulta millor.
– No voler pretendre fer una animació gaire llarga, l’important és entendre el funcionament de l’animació i que s’entengui el que volem explicar.
– Tot i que és complicat, sempre que sigui possible, fer diferents plans, punts de vista… en funció del què s’explica.
– Tenir en compte que la música també ens explica coses, i que acompanya i ajuda a entendre el què volem explicar amb imatges. De fet, l’animació és una producción audiovisual (igual que el cinema), i per tant s’ha de tenir en compte tant la imatge com el so.
– Tenir el flaix controlat mentre es fan les fotografies de l’animació.
– És aconsellable que si s’ha de gravar una mateixa escena en diferents dies, procurar que hi hagi la mateixa llum.
– També per no trencar la continuïtat, hem de vigilar que els personatges sempre siguin els mateixos al igual que els decorats i tots els elements que apareixen en la gravació.
– Si no us surt a la primera, no us preocupeu. Dels errors se n’aprèn.
– I no oblideu fer un guió previ!
BONA SORT!
Gemma Aurich Muntané
