Avui dimarts 30 de gener, Dia Escolar de la No-violència i la Pau hem preparat una activitat molt original a totes les classes per aprendre a gestionar i resoldre conflictes des del respecte mutu, la cordialitat i l’acord.
L’objectiu és promoure el diàleg i la comunicació, potenciar les paraules, actituds o accions que afavoreixen un bon clima a la classe, reflexionant amb tots els nens
i nenes sobre com ens comuniquem i com transmetem a l’altre els nostres pensaments o sentiments.
A cada classe hem repartit xocolata calenta per esmorzar, però…
Hi ha hagut un petit problema!
Un cop hem començat a repartir ens hem adonat que no arribaven ni els gots ni la xocolata per a tots i totes.
Qui es queda sense xocolata?
Què puc fer, si JO, ja tinc el meu got ple a les mans?
Hi ha hagut respostes de totes menes que han donat peu a reflexions molt interessant i aquí us n’escrivim una petita mostra:
Els més petits de l’escola …
Falten gots!
Què fem? No ho sé.
Anem a la cuina a demanar-ne més.
Podem fer més gots o fer més xocolata.
Els que no tenen xocolata poden veure aigua.
Jo conec una fada que en sap fer.
Oh! La xocolata s’ha acabat abans d’hora, hem de donar una mica de la nostra als que no en tenen.
A partir del conte “La guerra de les campanes” de Gianni Rodari, els nens i nenes explicaven que…
La PAU és estar tranquils, que si quan algú ens pega, ens hi tornem, comença la guerra.
La Pau és quan acaba una guerra i ningú tira bombes.
Que hem de pensar abans de respondre i sobretot quan estem enfadats.
Els més grans…
Quan han vist que no hi havia prou gots ni prou xocolata per a tots, i que uns en tenien i els altres no, han proposat diferents solucions. Primer, anar a buscar més gots i més xocolata o anar a comprar-la. Una segona proposta ha estat compartir els gots o utilitzar palletes o culleretes.
També, ha sortit la proposta que uns beguessin xocolata avui, i els altres un altre dia, però aquesta no ha convençut als que avui no en tenien.
Una de les millors propostes era compartir la xocolata, actuar amb solidaritat, però saber posar-se en el lloc de l’altre i el fet de saber compartir ens ha costat una mica, ens hem adonat que buscàvem solucions de caire material quan hi ha temes que els diners i la riquesa no poden solucionar.
Al final hi ha hagut xocolata per tots!
I estem satisfets perquè quan pensàvem que no n’hi havia hem sabut compartir!
I…. COMPARTIR ÉS DIFÍCIL
