La Gemma va venir a la classe i ens va explicar un conte d’una nena que es diu Àngels que quan creix se’n adona que algunes coses no són com tothom li ha dit: descobreix que no hi ha jocs o joguines de nens o de nenes, sinó que hi ha jocs i joguines per jugar; descobreix que no hi ha samarretes de nens o de nenes, sinó samarretes que ens agrada portar… El que vol és jugar i ser feliç, però sent tristesa perquè se sent un nen i es vol dir Tomàs, com el seu pare. En acabar el conte, amb la Gemma vam estar conversant sobre el que li va passar a l’Àngels/el Tomàs, ja que és una història real, i reflexionant sobre com ens comportaríem si volgués jugar amb nosaltres a l’escola o venir un dia a casa nostra.
Algunes imatges de l’activitat:
