La filosofia de l’escola

La nostra escola

 

Primer la persona

Segurament, la manera com la majoria de persones que esteu llegint aquest text vau aprendre quan éreu petits i petites va ser molt diferent a la manera d’aprendre de les nenes i els nens del Patronat Domènech.

I també és possible que la majoria d’escoles de les quals teniu referències (la del nebot, la de la nena dels veïns…) funcionin molt diferent a la nostra escola.

Així d’entrada, fer l’opció del Patronat significa anar contracorrent.

Per això ens agradaria ajudar-vos a fer-vos una idea de com és la nostra escola, i tot i córrer el risc d’estendre’ns massa, explicar-vos a quins aspectes donem prioritat.

I la prioritat màxima la posem en la persona. No sobre el paper, no per poder mostrar un Projecte Educatiu que digui allò que s’espera que digui una escola compromesa. No. Posem la persona per davant de tot i, tot i les contradiccions que mirem d’anar superant pel camí, aboquem tots els nostres esforços a ajudar al creixement personal de les nenes i els nens.

Entenem que les emocions condicionen el pensament i les nostres accions i, per tant, també l’aprenentatge. La correcta gestió de les emocions afavoreix l’autoconeixement i les relacions entre les persones. Parlar de les emocions, tenir-les en compte, compartir-les, és un aprenentatge que hem de fer tant les nenes i els nens com les persones adultes.

Com hem dit anteriorment les emocions estan lligades a les accions, a tot el que passa dins i fora de l’aula, és per això que tenim el convenciment i alhora l’obligació ètica de fer compatible el plaer i l’aprenentatge, amb tota la riquesa que optar per aquest camí comporta; un ambient relaxat, positiu, feliç, propicia un aprenentatge sòlid i durador. Potser no haurem memoritzat un concepte concret, però serem més persones i, a més, haurem adquirit les eines que ens permetran aprendre el que sigui quan ens calgui.

Nosaltres com educadores i educadors hem fet aquesta opció i és per això que l’autoestima, l’equilibri emocional, la resolució pacífica de conflictes, l’autonomia personal, en una paraula, la satisfacció d’aprendre no les sacrifiquem, ni les sacrificarem, a canvi dels conceptes.

Aprendre a pensar

Una qüestió important que ens plantegem és aprendre a pensar. Pensar és una feina que cal fer contínuament en qualsevol situació, a l’escola, a casa i al carrer. Pensar implica enfrontar-se sol o sola a problemes de qualsevol tipus i, si ens costa, pensar vol dir buscar ajuda, demanar-ne.

És important sentir-se capaç de fer les coses tot i que, de vegades, això suposi demanar ajuda.

Amb un entorn accelerat, l’escola ha de ser també un espai de calma, que permeti la pausa i la reflexió, que no exigeixi resultats immediats i preservi la qualitat com a valor per sobre de la quantitat.

Les nenes i els nens tenen molt a dir si els escoltem

Les persones de 3 anys, de 8, de 12 pensen, tenen idees, es plantegen preguntes. Si els donem la possibilitat hi ha un munt de coses que poden fer: són, indiscutiblement, interlocutores vàlides.

Això vol dir que cal escoltar-les; però escoltar-les i ja està no és suficient, cal recollir allò que han dit i fer-ne alguna cosa: si és una pregunta cal respondre-la o ajudar-los a respondre-la pel seu compte, si és una idea cal recollir-la i fer-la extensiva, si és un problema, un sentiment, una por s’ha d’abordar…
No s’hi val que la criatura digui una cosa i el nostre discurs vagi per una altra banda.

Cal oferir un espai, un temps i, sobretot, un ambient de confiança que permetin que les criatures facin propostes, opinin, preguntin, expliquin els seus sentiments, plantegin problemes, demanin col•laboració… i no només sabent que se’ls escoltarà sinó tenint el convenciment profund que allò que diuen pot ser important, serà recollit, se’n parlarà, tindrà ressò.

Aquest tenir en compte el que diuen, el que pensen, el que saben i fer-ho servir ajuda a anar aprenent i a tirar endavant. Per exemple, en el procés d’aprendre a escriure hi ha un moment en què escriuen coses que
no s’acaben d’entendre, potser només fan servir vocals, però en aquest moment les criatures creuen que això és escriure, és la seva hipòtesi. Nosaltres recollim la seva idea i les posem en contradicció per ajudar-les a avançar.

En tots els aprenentatges és així, les criatures tenen una idea de la majoria de coses. De vegades sembla que d’un tema no n’hagin de saber res, però no és cert. Saben coses, pensen, en tenen idees, formulen hipòtesis. Això no vol dir que tot el que saben sigui correcte o estigui clar o ben endreçat.

La feina d’aprendre és comprovar si el que pensem és correcte, ordenar-ho, ampliar-ho, lligar-ho amb altres coses que sabem, generalitzar-ho si és possible, aclarir dubtes, respondre preguntes.

Aprenem relacionant

Aquí arribem a una altra idea clau. Molta gent creu que s’aprèn per acumulació, posant un coneixement sobre un altre, i a sobre un altre i anar fent pila…

Nosaltres creiem que s’aprèn relacionant. La gent gran ho fem així.
Davant un nou coneixement la tendència és buscar què sabem d’allò, què sabem que s’hi assembli o quina idea teníem sobre allò, o què ens recorda. Si una cosa nova la puc relacionar amb una que ja sé, l’aprenc molt millor. I no ens referim a aprendre de memòria, tot i que la memòria és útil per a moltes coses: poemes, cançons, les taules de multiplicar, l’abecedari, … però aquí no parlem de memoritzar, sinó d’aprendre de debò, d’aprendre pensant.

Així, si tenim en compte què sap cada criatura, què pensa i què creu, no podem fer taula rasa i treballar tots i totes partint del mateix lloc, i arribar al mateix lloc alhora. És per això que a l’escola no fem servir llibres de text i en lloc d’això busquem llibres diversos sobre cada tema a tractar, les nenes i els nens porten informació de casa, convidem mares i pares o persones externes a l’escola a fer xerrades i activitats dins de l’aula, aprofitem les noves tecnologies…

Les sortides i les colònies, que ajuden a consolidar aprenentatges, a desvetllar noves inquietuds, a enfortir els vincles i a cohesionar els grups, ocupen un lloc important en el dia a dia de l’escola.

Aprenem amb tothom i de tothom

Tornem a prendre com exemple l’aprendre a escriure. No podem fer avançar igual una criatura que només posa les vocals que a una altra que ja posa algunes consonants incorrectes però que en tot cas ha arribat a necessitar posar més lletres. Cada una d’aquestes dues persones necessita una actuació diferent per part nostra.

Això implica, doncs, tenir en compte com està cada criatura, en quin moment de maduració, i ja sabeu que cada criatura madura diferent. Heu vist com criatures de la mateixa edat van començar a caminar o a parlar en diferents moments… i aquestes diferències també es manifesten i les volem tenir en compte quan la canalla es va fent gran: cal respectar la maduració als tres anys, als cinc i als dotze. Així doncs hi ha molts nivells a la classe? sí, i és bo que sigui així. Això ens facilita l’intercanvi, la interacció, la col•laboració… la diversitat que pensem que enriqueix. Ningú frena l’aprenentage de ningú; la interacció, la col•laboració, l’intercanvi, la cooperació fan possible el creixement mutu.

No hi ha gent més avançada i gent més endarrerida, cada persona està en una etapa diferent, i el millor és que tothom avança. Respectar el procés de cada persona no vol dir deixar-la sola que s’espavili, el que vol dir és que a aquella persona en concret l’has de punxar en un lloc perquè avanci, diferent del lloc on has de punxar-ne una altra. Els racons a parvulari i els tallers a primària són dos espais que faciliten una intervenció molt personalitzada.

Però encara anem més enllà. Tothom pot ensenyar a tothom i tothom pot aprendre de tothom. Dins de l’aula amb les companyes i els companys de la classe, però també fent tallers i activitats amb nenes i nens més grans, o més petits, compartint experiències amb les àvies i els avis, amb persones adultes amb algun tipus de discapacitat o trastorn… A la nostra escola hi cap tothom i la diversitat és vista com una oportunitat i no com una nosa.

Una escola transformadora

Els llenguatges plàstic i audiovisual, matemàtic, musical, corporal, verbal, les noves tecnologies ens ajuden a comunicar-nos, a abordar el món que ens envolta i a intervenir-hi. Són unes eines que hem de fer servir cada vegada millor per tal de facilitar-nos la feina i permetre’ns aprofundir en el coneixement.

Aquesta feina de conèixer la realitat, treballar-la, investigar-la… la fem amb els temes, amb els projectes. A més qualsevol cosa que passa a classe es pot aprofitar per aprendre i aquesta feina es fa en tot moment de la vida escolar, i si us hi fixeu, a casa també. Per exemple, les notícies ens obren molt de camp per aprendre coses, per opinar, per respectar les opinions de les altres persones… Quan tenim prou informació podem decidir actuar, i fins i tot de vegades podem incidir en el món per intentar canviar allò que no ens agrada.

La voluntat de fer de l’escola un motor de canvi per aconseguir un món més just, més net, més sostenible, més solidari és un altre dels pilars sobre els quals s’assenta la nostra manera de fer.

L’avaluació

L’avaluació és una activitat contínua que serveix per constatar en quin punt del camí s’està i ens ha de servir per planificar com seguirem aquest camí. Pot anar dirigida a qualsevol situació, tema o subjecte que intervingui en el procés d’ensenyament-aprenentatge i es pot donar en diferents moments d’una seqüència.

És un element d’ajuda, reflexió, coneixement i millora, per a l’alumnat i, també, per al professorat que n’ha d’obtenir més idees d’actuació. Com a mestres, si veiem que els objectius que ens havíem plantejat o les estratègies que havíem dissenyat per aconseguir-los no s’adeqüen a les nostres previsions, haurem de modificar-los. Així doncs l’avaluació no només recau en l’aprendre; com que ensenyar i aprendre mai es poden deslligar també cal avaluar l’ensenyat.

Les nenes i els nens han de participar en el procés d’avaluació, ja que aquest és indestriable del procés d’aprenentatge.
És important que les criatures vegin que estan aprenent, cal que en prenguin consciència, que rumiïn com ho han fet per aprendre, què les ha ajudat a tirar endavant. Això els anirà permetent aprendre a gestionar el seu aprenentatge i els farà prendre consciència de la complexitat del procés. Al mateix temps això afavorirà que respectin els diferents ritmes de la resta del grup; que valorin els propis avenços i els de l’altra gent. Cal que sàpiguen que equivocant-se s’aprèn si se n’adonen o els ajuden a adonar-se de l’error i l’intenten modificar… Això ajuda molt a guanyar confiança i a perdre la por a les coses noves, a nous coneixements; i sense por les ganes d’aprendre augmenten.

L’avaluació s’ha de viure com un fet positiu, que afavorirà el nostre aprenentatge, a saber on som del procés, cap a on hem d’anar, què hem après i què ens falta per aprendre, en què ens hem de fixar per millorar, quin passos hem de fer per seguir avançant.

La gent adulta també hem d’assumir que es pot aprendre de l’error, però per fer-ho primer hem de reconèixer que ens hem equivocat (ensenyar no és tant el que es diu com el que es fa); les persones grans també ens equivoquem i és bo que les criatures ho sàpiguen.

Amb aquestes premisses a l’escola hem decidit, un altre cop anant contracorrent, que mantindrem el progressa adequadament i el necessita millorar juntament amb l’informe on expliquem què significa cadascun d’aquests conceptes. No espereu doncs, ni a P3 ni a sisè, les notes tradicionals.

D’aprendre no s’acaba mai

I al final d’aquest procés que no té final hem de quedar satisfets i satisfetes com a persones i com a grup de la feina que hem fet, del que hem investigat, del que hem descobert, dels dubtes que hem aclarit, dels interrogants que hem respost, del que hem après. Però també ens hem d’haver fet una mica conscients de què hem fet per aconseguir tot això.

Això ens permet aprendre maneres de treballar, de plantejar-nos preguntes, de classificar-les, de buscar i triar la informació que necessitem, d’elaborar-la… en definitiva, de pensar i d’aprendre. I d’aprendre no se n’acaba mai!

Claustre de l’escola