L’any 1977 l’escola disposava només de deu aules es deia 25 Años de paz (actual Pau Casals). Durant el curs 1978-79 una resolució que surt publicada en el BOE del 11-10-78 li dóna l’autonomia i es converteix en el “Colegio Jacinto Verdaguer”, que anys després es catalanitza com a CEIP Mossèn Cinto Verdaguer. En un principi l’escola va acollir alumnes que ja estaven escolaritzats en altres centres (Joan Maragall, el Pinar …). Es van arribar a utilitzar locals d’edificis particulars com a aules. Amb l’augment de matrícula va ser necessari ampliar l’escola i es va edificar a l’altre costat del carrer un edifici amb sis aules i un pati als baixos, que més tard es tancaria per fer-ne dues aules i un espai per a ús de menjador. Amb la incorporació dels P-3 a les escoles i amb l’augment d’habitatges als voltants, va haver-hi una altra ampliació: s’hi edificà un pis amb quatre aules i es va fer la unió dels dos edificis inicials. Tot i aquestes ampliacions, l’escola sempre ha estat mancada d’espais i de serveis: la biblioteca, l’aula d’informàtica, el menjador, la sala de psicomotricitat, … anaven canviant d’ubicació o s’anul•laven segons les necessitats. És ara, en el curs 2007-08, que per primera vegada en 30 anys es pot dir que tenim una escola com cal. Aquest fet ens ha de servir per motivar-nos a aconseguir que tots els nostres projectes avancin i s’afermin amb il•lusió i empenta.
