L’aprenentatge basat en projectes és un mètode de treball globalitzador que pretén tornar el protagonisme a l’alumnat, fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. Treballant en projectes els nois i noies aprenen a pensar per ells i elles mateixes, a investigar i a aprendre dels seus errors i dels seus encerts. Aquesta metodologia dóna l’oportunitat als infants d’escollir alguns aspectes que volen treballar i què els interessa i això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells i elles molt més elevat.
El treball per projectes és una manera d’abordar els continguts de forma globalitzada; és a dir, no fragmentada. Sota aquest paraigua, s’hi acullen diferents termes i variacions metodològics: projectes de treball, aprenentatge basat en projectes, treball globalitzat, treball per reptes, projectes de recerca… Sigui quin sigui el nom que hi donem, aquesta manera de treballar es basa en uns “imprescindibles”:
- La globalització i la interdisciplinarietat: l’organització dels continguts no és fragmentada ni per àrees. Els continguts no es donen en unitats aïllades.
- L’aprenentatge significatiu: el que es fa a l’aula té relació directa amb l’entorn dels nens i les nenes, per això són bàsiques la transferència i l’aplicació en la seva vida, en el món real fora de l’aula (treball competencial).
- L’alumne com a centre de l’aprenentatge, subjecte actiu; conscient del que va aprenent i de com ho aprèn (metacognició, metaaprenentatge, autoavaluació). L’alumne s’autoregula, adquireix autonomia; es respecten i es potencien els seus talents (intel·ligències múltiples). Aquest punt suposa un treball cooperatiu i inclusiu. El que importa és el procés, i no solament els resultats. El docent ha de ser guia, mediador, engrescador…
- Es parteix d’un repte que es resol amb un producte després d’un treball de descoberta, d’experimentació, de cerca d’informació o d’investigació.