8 de març, dia internacional de les dones

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides (l’ONU). És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.

La primera celebració va tenir lloc el 19 de març de 1911 a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, i la seva commemoració s’ha vingut estenent, des de llavors, a nombrosos països.

El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar 1975 Any Internacional de la Dona i el 1977 va convidar a tots els Estats a declarar, conforme a les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia com a Dia Internacional pels Drets de la dona i la Pau internacional

 

A l’escola hem fet aquestes activitats per treballar el tema:

P4 P5
Hem treballat el conte “Rinxols d’ós” per treballar els estereotips sexistes. Hem fet rotllana i hem debatut. Han sortit coses molt interessants, ja que fins i tot a aquestes edats ja tenen instaurat “què és de nenes i què és de nens”. Cal continuar treballant dia a dia en les actituds masclistes que es veuen dia a dia a l’aula.

 

A P5 vam explicar el conte EN MAX I ELS SUPERHEROIS, un nen que sentia una gran admiració per tots els superherois i que el seu preferit era ni més ni menys que una superheroïna! Els seus amics no ho entenien però ell ho tenia molt clar, ella era la millor de tots. La sorpresa final del conte va ser quan vam descobrir que aquesta superheroïna tan fantàstica era una persona molt propera, algú que sempre estava al seu costat: la seva mare…

Els nens i nenes coneixien altres superheroïnes, com la Ladybug, tenien clar que les noies podien ser tan superheroïnes com els nois, i que podien fer les mateixes coses!

 

1r 2n 3r
Nosaltres hem tractat el tema de les joguines a partir de la lectura d’aquest conte.

Realment les joguines estan fetes per a nens o per a nenes?
UN CONTE PER A CRÉIXER EN LA IGUALTAT.

(al nostre bloc de 1r us en parlem amb més detall)

 

A castellà hem treballat el conte de Rosa Caramelo de l’Adela Turín.


A 3r vam parlar sobre les feines de casa. Vam contestar unes preguntes sobre qui feia cada feina a casa.

Després ens vam adonar que en la majoria de cases, la mare és la que fa més feines i que hi ha feines que només fan els pares i d’altres que només fan les mares.

Finalment vam concloure l’activitat reflexionant sobre si hi ha feines per pares i feines per a mares.

4t
 A 4t primer vam estar reflexionant sobre el Dia Internacional de les Dones. Després per grups vam fer una graella de les feines de casa i com les repartim cadascú.

Finalment, vam buscar informació sobre diferents dones importants: científiques, esportistes, astronautes, escriptores, polítiques.

 Vam fer una enquesta sobre qui feia més tasques domèstiques a casa. I després vam fer un gràfic de barres…

 

També vam mirar anuncis de televisió sexistes i vam fer un debat.

Els alumnes de 6è hem creat uns cartells en motiu del dia internacional de la dona.

Hem volgut expressar que les dones hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats que els homes. No ens agraden les desigualtats. Són injustes!

 

Compartim amb vosaltres l’InfoK del dia 8 de març:

 

 

Dia internacional de les dones, 8 de març

Aprofitant que aquesta setmana es celebrava el Dia Internacional de la Dona, a 1r hem treballat un tema important pels infants d’aquesta edat: les JOGUINES. Ho hem fet a partir de la lectura d’aquest conte.

Realment les joguines estan fetes per a nens o per a nenes? UN CONTE PER A CRÉIXER EN LA IGUALTAT.

Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap. Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”. Però no li va passar. Fins i tot, va voler un cotxet de la botiga de joguines per a la nina.

(El podeu trobar a la biblioteca de Llagostera)

Amb el treball d’aquest conte no es tracta que s’hagin de canviar els rols. Que les nenes juguin a pàrquings de cotxes i els nens a vestir nines. Es tracta que cada criatura triï en funció del que li cridi més l’atenció o li faci la infància més divertida.

 

A l’inici de la sessió i per conèixer quines eren les idees prèvies dels infants sobre el tema en qüestió, vam plantejar una pregunta  – Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?-  i ho vam acompanyar amb unes imatges:

Es va iniciar una conversa en la qual cada infant podia dir-hi la seva.

La pilota va generar força debat, ja que hi havia nenes que defensaven  -Sóc una nena i m’agrada jugar a futbol-,  però la majoria d’infants van classificar la pilota com a una joguina de nens. El mateix va passar amb la caixa d’eines i el camió de bombers. En canvi, la majoria d’infants tenia clar que les nines i la cuineta eren joguines de nenes.

Després, vam llegir el conte “Les nines són per a les nenes”, en el qual s’explicava la història d’un nen que li regalaven una nina. El seu pare, indignat, el portava a la botiga de joguines per comprar-ne una de nens i acabaven adquirint una caixa d’eines mentre el nen demanava un cotxet per passejar la seva nina. Finalment, la germana gran va construir un cotxet per la nina amb la caixa d’eines que el pare havia comprat.

Després d’haver escoltat i comentat el conte, vam tornar a plantejar la pregunta inicial  -Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?-. Ningú tenia dubte que nens i nenes poden jugar amb nines. De fet, un nen va expressar -A mi m’agrada jugar amb nines, la meva preferida és la Frozen-.

Malgrat la majoria d’alumnes afirmaven ara que nens i nenes poden jugar a futbol, n’hi havia una que deia – El futbol és per nens perquè les nenes no en sabem-. Molts li van respondre -Hi ha nenes que sí que en sabem!-. La mestra també va entrar a la conversa afegint  -Potser també hi ha nens que no en saben? Però, de tota manera, si algú no en sap, sempre en pot aprendre. Què necessitem per jugar a futbol?-. Van respondre ràpidament -Cames, peus…- I d’aquesta manera, tots els infants van estar d’acord que la pilota era una joguina de nens i de nenes.
Pel que fa a la cuineta, va sorgir una història real amb el posterior diàleg. Una nena va dir -Quan la meva mare va estar a l’hospital, el meu pare va cuinar-. La mestra va intervenir explicant – Hi ha cuiners molt famosos i bon cuiners que són homes-. Llavors altres infants van afegir altres vivències sobre el tema -Sí, el meu pare fa els millors macarrons!-. La mestra va aprofitar a fer extensiu el tema de la cuina amb les altres tasques de la llar – La majoria de mares treballen molt a casa: fan el dinar, netegen la casa, renten la roba, van a comprar…- Una nena la va contestar dient -El meu pare de vegades escombra l’escala-.  Arrel d’aquesta conversa una altra nena va dir -El meu germà un dia em va dir que si portava un jersei de color blau, volia dir que sóc un nen…-.  En aquell moment una companya anava vestida d’aquest color i la mestra va aprofitar per preguntar – A vosaltres us sembla que ella, que porta el jersei blau, és un nen?-. Evidentment, es va sentir un NO rotund.

Van sorgir altres converses fins que la mestra va reconduir el tema per arribar a una conclusió després de tornar a fer la pregunta inicial  -Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?- una nena es va avançar a dir -Totes les joguines són per nens i nenes!-