Comencem el curs!

El curs ha començat i els alumnes de segon hem engegat els primers dies amb força! Hem encetat la preparació de l’aula per fer-la nostra i acollidora.

     Entre d’altres coses, hem pensat quines podrien ser les normes de l’aula. Per fer-ho, ens hem organitzat en cinc grups i hem sortit al pati per pensar i escriure propostes de normes d’aula seguint una condició: les normes han de ser positives i per tant, hem d’evitar la paraula “no”. Per exemple, en lloc de posar la norma “Dins l’aula no correm”, hem posat “Dins l’aula caminem”. Un cop cada grup ha pensat possibles normes, les hem posat en comú en gran grup i així les hem comentat. Tot seguit, hem decidit democràticament quines normes ens semblen més adequades per la nostra aula i, d’aquesta manera, els mateixos alumnes hem establert les normes que haurem de seguir tot el curs.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Després de la pluja…

Jugar amb fang fa que els nens siguin més feliços i que es redueixin els seus estats d’ansietat i depressió: Així ho afirmen diversos estudis científics que han demostrat que en el fang hi ha un bacteri “Mycobacterium vaccae” que en entrar en contacte amb el nostre cos genera serotonina com a resposta del nostre sistema immunitari.

Jugar amb fang i terra implica jugar amb elements naturals, que sempre permeten un joc obert i no estructurat, i a més ens ajuda a connectar amb la naturalesa.

Però per sobre de qualsevol benefici que es pugui citar… el més important de tot és el que gaudeixen els nens acabant ben marrons! Pot ser que a nosaltres no ens agradarà que acabin tacats de dalt a baix… Però val la pena que puguin fer-ho si això els farà més feliços i sans, oi?

I a vosaltres, us importa que el vostres fills es taquin?

 

(text extret de la web Tierra en las Manos)

Gimcana QUINA CANYA LA CASTANYA

Aquest dimarts, les nenes i els nens de 1r i 2n, amb l’ajuda de les famílies hem participat a la gimcana:

“QUINA CANYA LA CASTANYA!!”

Hi havia un seguit de proves per fer, totes amb CASTANYES com a material principal. Cada cop que aconseguíem superar-ne una, les mestres i les famílies voluntàries ens enganxaven un gomet a la CASTANYA que ens havíem dibuixat i penjat al coll.

Hi havia proves de tot tipus: Equilibris, jugar al “tres en ratlla”, fer punteria, “toca toca”, seguir circuits, relleus, d’habilitat…

Trobareu totes les fotografies al Drive