Aprofitant que aquesta setmana es celebrava el Dia Internacional de la Dona, a 1r hem treballat un tema important pels infants d’aquesta edat: les JOGUINES. Ho hem fet a partir de la lectura d’aquest conte.
Realment les joguines estan fetes per a nens o per a nenes? UN CONTE PER A CRÉIXER EN LA IGUALTAT.
Al meu germà li va encantar el regal de la tieta. “Li diré Teresa”, va dir al veure la nina de drap. Quan va dir que volia dormir amb la Teresa, el meu pare va dir: “No és greu. Ja li passarà”. Però no li va passar. Fins i tot, va voler un cotxet de la botiga de joguines per a la nina.
(El podeu trobar a la biblioteca de Llagostera)
Amb el treball d’aquest conte no es tracta que s’hagin de canviar els rols. Que les nenes juguin a pàrquings de cotxes i els nens a vestir nines. Es tracta que cada criatura triï en funció del que li cridi més l’atenció o li faci la infància més divertida.
A l’inici de la sessió i per conèixer quines eren les idees prèvies dels infants sobre el tema en qüestió, vam plantejar una pregunta – Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?- i ho vam acompanyar amb unes imatges:
Es va iniciar una conversa en la qual cada infant podia dir-hi la seva.
La pilota va generar força debat, ja que hi havia nenes que defensaven -Sóc una nena i m’agrada jugar a futbol-, però la majoria d’infants van classificar la pilota com a una joguina de nens. El mateix va passar amb la caixa d’eines i el camió de bombers. En canvi, la majoria d’infants tenia clar que les nines i la cuineta eren joguines de nenes.
Després, vam llegir el conte “Les nines són per a les nenes”, en el qual s’explicava la història d’un nen que li regalaven una nina. El seu pare, indignat, el portava a la botiga de joguines per comprar-ne una de nens i acabaven adquirint una caixa d’eines mentre el nen demanava un cotxet per passejar la seva nina. Finalment, la germana gran va construir un cotxet per la nina amb la caixa d’eines que el pare havia comprat.
Després d’haver escoltat i comentat el conte, vam tornar a plantejar la pregunta inicial -Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?-. Ningú tenia dubte que nens i nenes poden jugar amb nines. De fet, un nen va expressar -A mi m’agrada jugar amb nines, la meva preferida és la Frozen-.
Malgrat la majoria d’alumnes afirmaven ara que nens i nenes poden jugar a futbol, n’hi havia una que deia – El futbol és per nens perquè les nenes no en sabem-. Molts li van respondre -Hi ha nenes que sí que en sabem!-. La mestra també va entrar a la conversa afegint -Potser també hi ha nens que no en saben? Però, de tota manera, si algú no en sap, sempre en pot aprendre. Què necessitem per jugar a futbol?-. Van respondre ràpidament -Cames, peus…- I d’aquesta manera, tots els infants van estar d’acord que la pilota era una joguina de nens i de nenes.
Pel que fa a la cuineta, va sorgir una història real amb el posterior diàleg. Una nena va dir -Quan la meva mare va estar a l’hospital, el meu pare va cuinar-. La mestra va intervenir explicant – Hi ha cuiners molt famosos i bon cuiners que són homes-. Llavors altres infants van afegir altres vivències sobre el tema -Sí, el meu pare fa els millors macarrons!-. La mestra va aprofitar a fer extensiu el tema de la cuina amb les altres tasques de la llar – La majoria de mares treballen molt a casa: fan el dinar, netegen la casa, renten la roba, van a comprar…- Una nena la va contestar dient -El meu pare de vegades escombra l’escala-. Arrel d’aquesta conversa una altra nena va dir -El meu germà un dia em va dir que si portava un jersei de color blau, volia dir que sóc un nen…-. En aquell moment una companya anava vestida d’aquest color i la mestra va aprofitar per preguntar – A vosaltres us sembla que ella, que porta el jersei blau, és un nen?-. Evidentment, es va sentir un NO rotund.
Van sorgir altres converses fins que la mestra va reconduir el tema per arribar a una conclusió després de tornar a fer la pregunta inicial -Hi ha joguines per a nens i joguines per a nenes?- una nena es va avançar a dir -Totes les joguines són per nens i nenes!-
