Ens preparem per la Cantània!

La Cantània va néixer el curs 1989-1990 a partir de la voluntat de les mestres de música de les escoles municipals de Barcelona de fer alguna activitat conjunta. L’any 1997 es van afegir totes les escoles de la ciutat. L’èxit va ser tal, que l’any 2002 va començar a implantar-se a d’altres ciutats de Catalunya. L’any 2005 ja es sentia arreu del món: Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Veneçuela, Mèxic…

La Cantània és una activitat participativa dirigida a escolars de cicle mitjà i superior de primària, i vetlla per l’educació musical dels nens i nenes a través d’un camí acompanyat de música, cultura i emoció.

Cada temporada s’encarrega una obra nova a compositors i escriptors de reconegut prestigi. 

Al llarg d’un curs escolar passen pels escenaris de totes les ciutats participants aproximadament 45.000 nens, 900 mestres de música de més de 980 escoles i 90.000 espectadors.

El proper 28 de maig els i les Astronautes tenim cita a l’Auditori de Barcelona.

La Cantània ens espera, i nosaltres ja ho tenim tot a punt!

Us hi esperem!!

Gràcies Bombers!

22 de febrer de 2018. Són les 10:30 del matí. Arribem al Parc de Bombers de Montjuïc, edifici inaugurat el març del 2011.

Entrem pel garatge. El primer que veiem és una renglera de camions, revisats i amb el dipòsit ple preparats per sortir en cas d’emergència.

Ens rep el Marc. El Marcos, el nostre contacte, ha hagut de sortir de servei amb els seus companys de grup.

Ens explica que són un equip de 110 bombers, i s’ocupen principalment de la muntanya de Montjuïc, el Poble-sec, Ciutat Vella, la Ciutadella, la ronda Litoral, el port i part del front marítim.

Mentre ens ensenya el forat on hi ha la barra metàl·lica per on es llencen si senten un avís per megafonia arriba el camió del Marcos.

És un bomber molt simpàtic, i entre broma i broma, ens explica i ens ensenya un munt de coses que ens deixen absolutament bocabadats.

També veiem les eines que utilitzen, l’equipació que porten, disparem aigua amb la mànega i pugem a l’ambulància i al vehicle escala. Hi pugem en grups de 4. Els més valents s’enfilen fins a 39 metres.

I quan ja pensàvem que les sorpreses s’havien acabat, ens deixen pujar a la part de dalt de l’edifici on fem un tour privilegiat per les habitacions dormitori, el gimnàs, la sala de descans i la cuina.

Són les 13:30h. Marxem. Ho hem vist tot. Tot.

Estem molt contents. Hem après moltíssimes coses d’aquest ofici tan i tan necessari.

GRÀCIES BOMBERS pel compromís, preparació, vocació i entusiasme que demostreu.

GRÀCIES per transmetre’ns la importància del treball en equip i de valors bàsics com el companyerisme.

GRÀCIES per ser tan propers i simpàtics amb tots nosaltres.

Ens emportem a casa un record fantàstic d’un matí meravellós.

MOLTES MOLTES GRÀCIES!.   

(Cliqueu aquí per veure el vídeo).

 

Sector Primari, Secundari i Terciari

Ja fa uns dies que els alumnes de 3r i 4t estem aprenent tot allò relacionat amb els sectors de producció (Primari, Secundari i Terciari).

Poques vegades tenim l’oportunitat de veure una fàbrica per dins, així que vam considerar oportú poder visitar-ne una.

Dit i fet, el passat dijous 1 de febrer vam dirigir-nos cap a Sant Sadurní d’Anoia, on hi ha la fàbrica de xocolata Simón Coll.

Primer, vam entrar en una sala on ens van projectar un audiovisual en una pantalla panoràmica  sobre la història de la família, l’origen del cacau, i la seva introducció a Europa.

A continuació, vam poder veure a través d’un vidre (per raons higièniques) una petita part de la fàbrica on s’estava realitzant la xocolata i ens van explicar el funcionament d’algunes de les màquines més importants.

I ja per últim, vam poder gaudir d’un tastet dels diferents tipus de xocolata més habituals: negra, amb llet i blanca.


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I aquest dimecres vam anar al Museu Etnològic, on ens van proposar fer un viatge en el temps.  

Mitjançant l’observació d’objectes que es feien servir en el passat i la dramatització, vam arribar a la conclusió que els processos tècnics que es feien servir fa més de cent anys poc tenen a veure amb els que s’utilitzen en les professions del segle XXI.

Va de pilotes!

Els Astronautes vam començar l’any amb un molt bon propòsit: reduir el soroll que hi ha a l’aula quan s’arrosseguen les cadires.

I se’ns va acudir una molt bona idea!!

El Gerard Puentes de 5è juga a tennis i li vam demanar si ens podia portar totes aquelles pilotes que el club on juga ja no necessités.

Nosaltres havíem estat calculant que en necessitàvem 96, perquè cada cadira té quatre potes i a la classe sóm 24 astronautes.

La setmana següent l’avi del Gerard va aparèixer amb més de 100 pilotes!! Objectiu assolit!! Moltes gràcies Arcadi!

I apa, tots a fer forats a les pilotes i a col·locar-les amb una mica de paciència.

Hem reduït el soroll gairebé un 90%! I no només ho hem notat nosaltres, els nens i nens de 2n segur que també perquè la seva classe està just sota de la nostra!!

I a més a més, trobem que la classe és ara molt més divertida.

Estem molt satisfets! Propòsit complert!

Visitem el planetari

Ahir els Astronautes vam anar al Cosmocaixa.

No podíem finalitzar el nostre particular viatge a l’espai sense visitar el Planetari.

Abans d’entrar-hi, vam tenir una estona per passejar pel museu, endinsar-nos en el Bosc inundat i observar de ben a prop la Trix, el tiranosaure més ben conservat del món.

I abans de sortir… vam fotografiar-nos amb el geni Albert Einsten, amb la magnífica premi Nobel de Física Marie Curie i amb l’extraordinari naturalista Charles Darwin.

Al gener tornarem per seguir-vos explicant les nostres grans aventures.

Que passeu unes Bones Festes!!

Escacs

Lev Tolstoi va dir: “ M’agraden els escacs perquè són un bon descans; fan treballar la ment però d’una manera molt especial”.

Aquest darrers dies ens hem endinsat en l’apassionant món dels escacs.

Hem après el nom de les peces, com es col·loquen correctament al taulell, els seus moviments, jugades d’obertura i una gran varietat d’estratègies i tàctiques per assolir l’objectiu final: l’escac i mat.

Sabíeu que els escacs són un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional?

Us recomanem practicar-lo!!

El poder de l’abraçada!!

Normalment les abraçades solen durar 3 segons, però uns investigadors han descobert que si dura més de 20, el nostre cos reacciona d’una manera especial.

La raó és perquè una abraçada sincera produeix una hormona anomenada ‘oxitocina’.

La substància té molts beneficis: ens ajuda a relaxar-nos, a sentir-nos segurs i oblidar-nos de les nostres preocupacions per uns instants.

Així que ja ho sabeu, si voleu donar bones abraçades i sentir-vos bé, que siguin llargues!

Nosaltres ja ho hem provat!

Ja tenim nom!!!

Ja tenim nom!

La classe de tercer ens transformem aquest curs en… Astronautes!!

Ens espera un viatge trepidant ple de vivències i  moments inoblidables que us anirem explicant!

3, 2, 1…  Comencem el viatge!!