Aquests últims dies vàrem fer uns tallers relacionats amb els sentiments,

Arrel d’això, Save the Children ens va convidar a un acte social contra l’assetjament escolar, que es va celebrar al Museu Olímpic. Allà només estaríem nosaltres, un jugador del Barça que encara no sabíem qui era (va resultar ser l’Iniesta), el director de Save the Children i els periodistes.

Quan vam arribar al Museu Olímpic (on estàvem citats) ens van oferir uns sucs i uns mini croissants. Després vam anar a una sala on vam practicar la lectura del manifest i els torns de les preguntes. Més tard ens van portar cap a una sala on es celebraria l’acte. Uns minuts més tard va arribar  el jugador. Quan va començar l’acte , un senyor que es deia Lluís  va presentar al president de Save the Children  que també es deia Andrés i va explicar una mica com aniria l’acte.

L’Andrés va explicar el projecte que tenia en comú amb l’Andrés Iniesta.

Després, vàrem llegir el manifest i li vam fer les preguntes que havíem preparat prèviament a la classe, quan vam acabar, els periodistes van fer les seves preguntes. La nostra opinió sobre les preguntes dels periodistes va ser dolenta perquè les seves preguntes només estaven relacionades amb el mon del futbol, i l’ acte era sobre l’assetjament escolar. Quan van acabar les preguntes, nosaltres vam tenir la sort de que ens firmes les camisetes que ens havien regalat i de fer-nos fotos amb ell.

Vam sortir als diaris i a les notícies (malgrat que vàrem sortir a la secció d’esports).

A la tarda l’Andrés Iniesta va penjar una publicació al seu Instagram.

Ens va agradar molt haver participat en aquest acte de tanta importància.

 Article realitzat per: Adrià, Clara, Dídac, Judit C., Juliana i Malou

     Manifest elaborat entre tots dies previs a l’acte:

  MANIFEST CONTRA L’ASSETJAMENT

Ja que avui en dia l’assetjament escolar i l’anomenat ciberbulling estan molt presents entre els nens i nenes i nois i noies, nosaltres, els alumnes de 6è de Primària de l’escola de Bosc de Montjuïc de Barcelona, volem manifestar que:

• El tracte que se li ha de donar a un persona no ha de tenir res a veure amb les seves diferències. Per això encara que sigui baixet/a, alt/a, gras/ssa…, porti ulleres o no, tingui la pell més o menys fosca, sigui tímid o extravertit se l’ ha de respectar tal com és.

• També s’ha de respectar el que creu i pensa cadascú per molt diferent que sigui al nostre.

• S’ha d’explicar, el més aviat possible, si consideres que algú t’està assetjant.

• S’ha d’ajudar i intervenir en el cas d’observar alguna situació de bulling fent-ho saber a un adult que et pugui escoltar: professor, pare, mare, tutor, director…
• Mai t’has d’aliar amb l’assetjador, al contrari, si pots, li has de fer veure que es fa mal també a ell mateix.

• Hem d’evitar el ciberbulling no difonent imatges, comentaris o videos que ridiculitzin a algú.

Per tot això exposat, nosaltres ens comprometem a evitar qualsevol actitud que no compleixi l’exposat en aquest manifest.

                                                                                                                                  Alumnes de sisè. Escola de Bosc.

PREGUNTES AL JUGADOR

• Has patit assetjament alguna vegada? Si és així, l’has superat? Com?

• Quan algun jugador de l’equip té un mal dia, com reaccioneu els altres? Quin ambient es viu al vestidor?

• Com creus que educaries el teu fill o filla per no veure’s implicat en una situació d’assetjament?

• Què et sembla què actualment s’estigui treballant per evitar aquest problemes a les escoles i als instituts?

• De petit ja volies ser jugador de futbol?

A partir d’una lectura de castellà sobre la ceguera, a la classe es va començar a parlar de si tenia més inconvenients ser cec o ser sord.

Vam decidir fer un debat. Primer vam fer grups i ens vam preparar els arguments. El dia del debat vam expopsar els pros i contres de cadascuna de les situacions. Ho vam saber fer respectant molt l’ordre i les opinions dels altres. Ens va agradar fer aquest tipus de treball.

L’Escola forma part de la nostra vida.

És evident que quan hi som, aprenem a construir coneixements i a desenvolupar estratègies d’aprenentatge, però a més a més, durant aquest temps, sentim emocions.

Moltes vegades no som capaços d’adonar-nos-en del que ens passa o el perquè, ningú, fins al moment, ens ha ensenyat com descobrir-ho, explicar-ho o compartir-ho amb els demés, per això, al llarg d’aquest trimestre i amb l’ajut de la Irene (SEER) estem participant d’uns tallers que ens ajuden a pensar sobre nosaltres mateixos i també sobre els nostres companys.

Avui, de bon matí, i després d’un parell de sessions realitzades les setmanes anteriors, hem imaginat el grup com un tot format per vint-i-cinc parts (representat amb una cartolina sencera que l’hem repartit en tants trossos com persones som a la classe). Cadascun de nosaltres hem personalitzat el nostre trosset i l’hem penjat en un mural de la classe.

Si ens coneixem és més fàcil gestionar les nostres emocions.

Aquest any els alumnes de Cicle Superior hem fet unes roses per Sant Jordi, de papiroflèxia. Primer hem vist  uns tutorials de com es feien.

Ens hem posat a treballar en grups i amb les Ipads anàvem seguint les instruccions.

Hem doblegat uns papers que ens han donat. Després els hem agrupat amb molt de compte per poder-los lligar, aquí sí que hem tingut problemes per fer els nusos!!!.

Un cop hem tingut els papers lligats ha vingut la part més entretinguda, però calia posar-hi molta atenció per no equivocar-nos, havíem d’anar doblegant cada tros de paper per fer els pètals.

Ens han quedat molt bé i ens ha agradat molt fer-les.

“Són les Dames D’Honor de la Reina de la Nit, que, per art de màgia, maten el monstre”

Quan quedem bocabadats davant una situació inexplicable per nosaltres, se’ns remou la curiositat i les ganes de treure’n l’entrellat. Això és el que ens ha passat, en una classe de llengua catalana, aquesta setmana.

Després d’una lectura a classe d’un fragment de l’opera de la Flauta Màgica de Mozart, vam descobrir personatges màgics com les Dames d’Honor  de la Reina de la Nit o el malvat mag Sarastro. Nosaltres no vam voler ser menys i vam decidir convertir la classe en un espectacle de màgia.

Tret d’algun moment crític, que vam superar amb gràcia i energia, ens vam convertir en espectadors i alhora mags de primera categoria. Ens ho vam passa genial!

És ben sabut que aprenem més quan més ens interessa el que estem fent.

Partint d’aquest principi, el projecte que hem desenvolupat aquest trimestre, l’hem fonamentat en la motivació,  l’interès, les decisions individuals i en petit grup i el treball cooperatiu.

Fem una mica de història (mai més ben dit) per entendre-ho.

Tot va començar a principis de febrer i amb el nou tema del currículum de medi social per encetar: l’ Edat Mitjana.  Abans de res, calia situar-nos; la numeració romana i les grans etapes de la història, per això, juntament amb els nens i nenes de 5è que estaven treballant la Prehistòria, vam construir un eix cronològic a la paret del davant de les dues classes. Eix que aniríem omplint de contingut a mesura que anéssim treballant.

Vaig decidir que donada la complexitat i durada de l’etapa centraríem els nostres esforços en el tipus de societat que hi havia i, per tant, en els diferents tipus d’habitatges.

El taller de l’Escola Didàctica ens va permetre observar, manipular i construir maquetes  d’un mas. un castell, un monestir i una ciutat.

Posteriorment, una piràmide feudal ens va ajudar a entendre els diferents estaments, lloc on vivien les persones i el seu paper dins la societat, per això tots els nens i nenes de la classe vam creure convenient elaborar-ne una. Vam triar democràticament aquella que ens va agradava més i mostrava millor aquella societat tant jerarquitzada.

Dies més tard, una visita guiada al Monestir de Pedralbes, ens va donar més elements per continuar  investigant, ampliant coneixements i configurant el nostre projecte.

A la classe  l’activitat tampoc s’aturava, les Ipad’s ens ajudaven a buscar imatges i documents, calia anar omplint l’eix cronològic i avançant en el projecte:

i així ens anava sortint la feina;

L’art en la construcció dels edificis, sobretot en les esglésies, també ens interessava. Per tant, després de veure les diferencies entre les construccions romàniques i gòtiques ens vam atrevir a fer una reproducció del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. El resultat va ser absolutament impressionant.

Després de més d’un mes i mig de treball intens era el moment de concluir.

Havíem treballat de valent, havíem aprés molt i ens ho havíem passat molt bé, però sobretot havíem posat en pràctica l’aprenentatge entre iguals, les decisions compartides i el treball cooperatiu i, treballar així, ens havia permès gaudir moment a moment del fet d’aprendre.

L’avaluació va consistir una posada en comú de tot el que havíem après, cadascú es va encarregar de preparar una petita qüestió oral. L’explicació de cadascun de nosaltres, un darrere l’altre, va globalitzar el treball realitzat. Tot un esforç d’atenció i respecte.

BONA FEINA NOIS I NOIES DE 6è

….I per això, durant les primeres hores del divendres, 24 de febrer els nens i nenes del cicle superior hem deixat anar la imaginació i hem fet, amb materials diversos i originals, màscares.

Com que ens han quedat tan maques, les hem deixat exposades al passadís.

Una de les formes habituals de treballar a l’escola és la participació i el consens.

Aquesta passada setmana, treballant l’Edat Mitjana, hem fet un piràmide feudal. L’objectiu era poder anar completant la linia cronològica que hi ha al passadís i que, a mesura que anem aprenent, construim entre els nens i nenes de cinquè i sisè. Per això, després d’esforçar-nos al màxim, hem votat la que més ens agrada i  l’hem situat en el first. Encara ens queda feina per fer però estem molt motivats i contents del que estem fent

.

Després de tot el procès de selecció, aquesta piràmide és la que llueix al passadís.