Història

Petita història de “El Congost”

Segons el dicconari, un congost és una “vall estreta entre muntanyes, de vores abruptes, excavada per les aigües d’un riu.”

Bé, no és pas un mal començament que la definició de congost sigui femenina. Perquè també ho és “escola”. I tot allò que és femení és sinònim de nodrir i de fer créixer.

I tampoc no ho és el fet d’estar entre muntanyes, amagat o bé protegit, com ho estava la nostra escola ja fa gairebé trenta anys: una mena d’ illa envoltada de conreus verds a la primavera i de boires grises a l’hivern.

Era l’època en que encara hi havia alumnes de setè i de vuitè d’EGB. Els camins eren fangosos i els edificis s’albiraven ben lluny. A les colònies ens ho havíem d’organitzar tot i la sala de mestres es convertia en un taller improvisat de disfresses pels mestres.

Han passat molts Carnestoltes des de llavors. Hem canviat l’entrepà del migdia pel menú del menjador o la carmanyola de disseny per escalfar al microones.

Han estat moltes benvingudes i molts acomiadaments; molts petits de tres anys que en un principi no sabíem com tractar (ens van haver d’assessorar des de l’Escola Bressol) i molts alumnes de sisè que han anat marxant amb la seva “orla” sota el braç.

I un dia, les “vores abruptes” del Congost es van començar a polir amb edificis nous, camins asfaltats, voreres, parcs i semàfors.

I l’escola Congost es va començar a omplir de nens i nenes vinguts d’arreu .Vam arribar a tenir dues Aules d’Acollida per atendre tantes veus i tants colors diferents.

I ara tenim moltes màquines que ens faciliten la feina. I un ascensor. I una geganta que ens veu arribar tots els matins i que si pogués pensar (i potser ho fa!) conclouria que aquestes són les mateixes parets, que tan sols les hem repintat al llarg dels anys, però que els veritables colors de l’escola són els dels nens i nenes que d’aquí i d’allà l’han configurat. I, no ens enganyem, són ells els protagonistes d’aquesta història. Són ells els qui duran l’empremta del Congost a la pell de l’ànima. Tot i que també per a molts adults aquesta serà sempre “la seva escola” : El Congost.

El conte de la Congosteta