Conversa sobre educació lenta amb Joan Domènech

La comunitat educativa de l’escola 9d4t de Quart va aplegar una cinquantena de persones aquest divendres 9 de juny per reflexionar a l’entorn del concepte de l’educació lenta amb un acte titulat “La Primària com a motor de canvi. Per una Secundària ‘slow’ i respectuosa”.

L’Associació de Famílies (AFA), la Plataforma per a la Continuïtat del 9d4t i la mateixa escola amb la col·laboració de l’Ajuntament de Quart van organitzar una taula rodona amb el mestre de l’escola Fructuós Gelabert (Barcelona) i autor del llibre Elogi de l’educació lenta (Editorial Graó), Joan Domènech; la mestra i impulsora de l’escola 9d4t, Carmen Ternero; i el mestre i actual director de l’escola 9d4t, Xevi Alsina. En Manel Baulida, pare de dos alumnes de l’escola, va moderar l’intercanvi d’idees.

En la seva presentació, Manel Baulida va explicar que en aquest acte enraonaríem sobre els principis bàsics de l’educació lenta, que defineixen l’escola 9d4t, i si aquest tipus d’educació pot ser vàlid també a la Secundària.

Amb aquest text, compartim amb vosaltres (1) una síntesi de la trobada a partir de deu frases de persones que van assistir-hi i (2) un resum detallat l’acte. Us convidem a fer comentaris al final de l’article (indiqueu el vostre nom i si sou pares, mares, mestres, alumnes,…).


La taula rodona, en 10 frases

#1
La lectura i l’escriptura són uns aprenentatges llargs i no acaben mai, contínuament estem aprenent a llegir i a escriure (Joan Domènech)

#2
Els aprenentatges quan abans millor? No! I la neurociència ens dona la raó (Joan Domènech)

#3
Per aprendre cal temps per conversar, temps per aplicar els coneixements i, fonamental, temps per badar i jugar (Joan Domènech)

#4
El model actual no respon als reptes de la societat, l’escola tradicional ha fracassat (Joan Domènech)

#5
Cal crear una capacitat d’indagació crítica sobre ells mateixos i allò que els envolta, per això, el temps és fonamental. Hem de fer ciutadans capaços d’interpretar la informació i els coneixements que ens arriben (Joan Domènech)

#6
A l’escola 9d4t fem molts esforços per flexibilitzar horaris i, així, donar temps als processos d’aprenentatge dels nostres alumnes (Xevi Alsina)

#7
L’educació lenta ha permès als alumnes prendre consciència d’ells mateixos i del seu aprenentatge i, això, queda per sempre (Marta Aragüés)

#8
És necessari respectar els ritmes perquè l’estrès cognitiu provoca accidents que fan molt de mal als nens i a les seves famílies (Marta Rabasseda)

#9
“A sisè comencem a preparar els alumnes per la fase següent i, dedicant-nos a això, malauradament, pel camí ens perdem coses molt interessants (Carmen Ternero)

#10
Ens cal sentir l’alè de la societat i aquesta opinió tan ferma i experimentada com és la vostra [la de les famílies del 9d4t]. (Albert Quintana)

 

Resum de l’acte

El primer bloc de la trobada es va centrar en l’educació lenta i va servir per aprofundir en aquest concepte que defineix la nostra escola.

Joan Domènech va iniciar el diàleg explicant que va saber de la creació de l’escola 9d4t en el moment en què començava a escriure el llibre Elogi de l’educació lenta. Per tant, fa molts anys que ens segueix i sempre li fa “molta il·lusió” rebre notícies nostres, com ara, la demanda de convertir-nos en institut-escola. També va recordar que va fer una xerrada a la nostra escola en els seus inicis, en el curs 2009/2010.

El mestre va començar preguntant-se quin és el sentit del replantejament tan viu que hi ha avui a les escoles i es va mostrar molt optimista pels canvis que s’estan produint en els darrers anys. Tot seguit, va voler explicar per quins motius l’educació ha de ser lenta. En aquest sentit, va posar l’exemple de la lectura i l’escriptura, “un dels aspectes més importants de la Primària i que moltes vegades ha servit per valorar de l’èxit o el fracàs d’una escola”, un fet que ell considera “qüestionable”. Sobre el procés d’aprendre a llegir i a escriure va dir que s’ha convertit en un procés tan burocratitzat que s’ha encotillat en un període determinat de temps: “Hem concebut una escola en què aquest procés acaba a P-5 però resulta que aquest procés no es dona de manera lineal ni rígida. La lectoescriptura és un aprenentatge llarg  i no acaba mai, contínuament estem aprenent a llegir i a escriure. Hem de construir una escola on no penalitzem l’infant que aprèn a un ritme diferent. Abans es valorava molt la velocitat però llegir ràpid no significa necessàriament una major comprensió lectora”.

En aquesta línia, Joan Domènech va fer una referència a la pediatra vienesa Emmi Pickler, que va estudiar com aprenen a caminar els infants. Ella va concloure que aquest procés “no depèn d’estímuls”. Més aviat, la neurociència ens diu “qualsevol procés d’aprenentatge accelerat pot provocar estrès neuronal o cognitiu i provocar el contrari del que busquem”. “Els aprenentatges quan abans millor? No!”, va dir el ponent per afegir que “ara, la neurociència ens dona la raó”.

El moderador va obrir el  debat entre tots els assistents. El director del 9d4t, Xevi Alsina, va explicar que a l’escola es fan molts esforços per “flexibilitzar horaris i, així, donar temps als processos d’aprenentatge”. La Marta Aragüés, mestra de l’escola, va compartir que aquesta és la primera vegada que treballa a una escola lenta: “M’he adonat que l’educació lenta ha permès als alumnes prendre consciència d’ells mateixos i del seu aprenentatge i, això, queda per sempre”.

En Xevi Alsina va afirmar que, a vegades, les dinàmiques de l’institut no aconsegueixen donar resposta a les necessitats dels joves i que, justament abans de començar aquest acte, una exalumne que ara fa 1r d’ESO li va dir que havia trobat la solució a un dubte sobre biologia a YouTube. En aquest sentit, Joan Domènech va intervenir per explicar que la tecnologia ha canviat la societat i, evidentment, també ha impactat l’escola ja que ha perdut el monopoli del coneixement. “Cal crear una capacitat d’indagació crítica sobre ells mateixos i allò que els envolta. Per això, el temps és fonamental. Hem de fer ciutadans capaços d’interpretar la informació i els coneixements que ens arriben”, va sostenir.

La Marta Rabasseda, mare de tres alumnes de l’escola, es va referir als “accidents” com a conseqüència de l’estrès cognitiu que poden patir els infants quan els sotmetem a aprenentatges accelerats. La seva experiència professional fa que estigui cada dia en contacte amb aquests nens i joves i va dir que és molt senzill evitar aquest patiment si l’escola dona temps. “És necessari respectar els ritmes perquè aquests accidents fan molt de mal als nens i a les seves famílies”, va assegurar.

En Joan Domènech va reforçar la idea dient que “cada aprenentatge i cada infant han de tenir el seu temps, si no ho entenem no serem capaços de respectar els alumnes”. En aquest sentit, va recordar que a Finlàndia els infants no aprenen a llegir fins als set anys i que són els adolescents finlandesos els que els agrada més llegir. “Per aprendre, necessitem temps molt diferents. Cal temps per conversar, la conversa és fonamental per aprendre perquè l’aprenentatge entre iguals és bàsic. Cal temps per aplicar les coses, posar-les en pràctica. I cal temps per badar i jugar”.

El mestre es va mostrar optimista perquè finalment “ens hem adonat que l’escola no respon els reptes de la societat actual”. Va ser contundent en dir que “l’escola tradicional ha fracassat amb les seves promeses a la societat: les promeses del coneixement, l’emancipació i la justícia” però va creure que és possible canviar-ho “si som capaços de donar-hi la volta”. “Cal creure que l’educació pot resoldre la desconfiança de la societat”, va concloure per després subratllar que “necessitem una administració més flexible i tolerant que deixi treballar els docents”.

Sobre aquesta mirada optimista en relació a l’evolució de l’escola, la Cristina Valentí, mare d’un alumne de l’escola, va preguntar quan l’educació lenta i respectuosa serà majoritària i no una excepció. La Nuri Portella, que havia estat mestra de l’escola 9d4t, va dir que està notant com les escoles que no tenen projectes educatius especialment innovadors també estan fent canvis. De mica en mica, la percepció que les coses han de canviar van arribant a tot arreu i els mestres s’estan adonant que la manipulació i l’experimentació són molt importants. És a dir, sense fer un replantejament de l’escola de cap a peus, s’estan introduint canvis.

El segon bloc va girar a l’entorn de l’escola lenta i la seva projecció en l’educació a Secundària. En Manel Baulida va dir que “amb aquesta reflexió no volem comparar metodologies de diferent centres ni qüestionar quines són més o menys bones”. En Manel va apuntar que “es tracta de veure si els resultats que obtenim a l’etapa d’Infantil i Primària, que són bons, també ho serien per la Secundària amb la mateixa metodologia, o bé hem de fer cas al raonament que els nois i noies de 13 a 16 anys no necessiten aquest tipus d’educació tan personalitzat i s’han d’espavilar més per a ells mateixos”. “Si l’escola lenta la considerem aplicable en aquesta etapa, quines serien les principals diferències envers la primària? En què es caracteritzaria?”, va dir per després donar la paraula als assistents.

En Xevi Alsina va obrir el diàleg afirmant que el fet que les famílies del 9d4t desitgin la continuïtat del projecte amb un institut-escola “és el reconeixement més gran” que podem fer al projecte i als mestres. Sobre el pas dels alumnes a l’institut, va dir que el que més li preocupa és que quan passen a fer secundària perden aquest acompanyament tan proper que reben a l’escola. “Ens sap greu promocionar-los”, va assegurar.

L’escola Fructuós Gelabert té més experiència en aquest pas a la Secundària ja que fa més anys que tenen promocions que han acabat sisè. Joan Domènech va compartir el retorn que reben dels seus alumnes quan arriben a l’institut i el missatge és clar: “Ens costa però ens en sortim. Ens heu preparat bé. No canvieu”. El ponent es va mostrar convençut que els preparen de manera efectiva per la vida però també va opinar que la Primària no pot ser el mateix que la Secundària. Tot i això, va destacar que l’edat de sisè és una edat molt bona per aprofundir conceptes a partir de projectes i que perden els alumnes quan estan en un bon moment.

La Carmen Ternero es va afegir a aquesta reflexió. En primer lloc, va agrair als nens i nenes de l’escola la seva confiança i per haver aguantat ser el punt de mira de tothom durant tants anys: de l’escola, de les famílies i del poble. En aquest sentit, va lamentar que sempre hagin estat tan observats pel municipi i, a vegades, fins i tot assenyalats com a nenes i nens que anaven a una escola on no s’hi aprenia. Després, va explicar que el darrer curs de la Primària és, inevitablement, un moment per a “preparar-los per la fase següent” i, malauradament, “pel camí ens perdem coses molt interessants”. L’escola ha de fer renúncies del seu propi projecte per començar a introduir certes dinàmiques que els alumnes trobaran a l’institut i, així, que el canvi no els resulti tan sobtat.

El professor de l’institut de Montilivi, Albert Quintana, va intervenir per convidar les famílies a no desaparèixer quan els seus fills van a Secundària. L’Albert va ser una crida: “Ens cal sentir l’alè de la societat i aquesta opinió tan ferma i experimentada com és la vostra”.

Per la seva part, el professor de l’institut-escola de Lloret de Mar, Aleix Serra, va explicar que la seva “obsessió” és fer un “pas amable” entre la Primària i la Secundària i va enumerar diferents estratègies que es fan des del seu centre per aconseguir-ho com ara l’intercanvi de professorat. Així, professors de Secundària fan algunes assignatures a 6è mentre que mestres de Primària també són presents als primers cursos d’ESO. D’aquesta manera eviten que els alumnes “vagin amb por a l’institut” perquè ja coneixen alguns dels professors que tindran.

L’Aleix també va destacar la importància que els docents es coneguin i es relacionin entre si. Aquesta confiança teixida entre ells els ha ajudat a compartir no només les instal·lacions sinó també a organitzar activitats conjuntament com, per exemple, la Setmana de la Ciència. En aquestes activitats brillen les energies positives perquè els alumnes més grans se senten molt responsables i veuen que cal actuar correctament davant els més petits. Finalment, també va assenyalar que el fet de tenir una única AMPA i un únic equip directiu fa que tot el centre estigui més cohesionat.

Abans de finalitzar, l’Ariadna, alumna de l’escola, va lliurar una alzina surera a Joan Domènech com a agraïment per haver participat a l’acte i en Manel Baulida va llegir el text següent:

“Et volem obsequiar amb aquesta petita planta, que és el símbol d’aquests boscos que conformen l’entorn del 9d4t, marc privilegiat, font d’inspiració i d’aprenentatges. Aquesta planta que a voltes pot passar desapercebuda, creix de manera pausada i lenta, tal com nosaltres volem que sigui l’educació dels nostres fills.

El resultat del seu desenvolupament és la d’un arbre de fusta ferrenya, capaç d’adaptar-se al fred més rigorós de l’hivern i a la calor més sufocant de l’estiu. Tant és així que la seva escorça que és el suro, li permet en cas de foc, sobreviure i tirar endavant.

Adaptats a les necessitats del món que els tocarà viure, com ho fa l’alzina surera en els boscos de les Gavarres, és com volem que siguin els nostres fills, i sobretot feliços. Així és com ens ho proposa l’escola lenta.”

Les persones que van tuitar sobre l’acte van fer servir l’etiqueta #SlowEdu9d4t i en aquest enllaç en trobareu l’storify.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>