Dia Escolar de la No violència i la Pau

Avui, 30 de gener, hem celebrat el Dia Escolar de la No violència i la Pau, en el qual es propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans i la no-violència i la pau. Es celebra aquest dia commemorant la mort de Mahatma Ghandi.

Per celebrar aquesta diada, ens hem reunit tota l’escola a la pista, on els alumnes de 6è ens han llegit un manifest i han recitat un petit poema de la Joana Raspall.

Clica per accedir a la galeria d’imatges

Manifest:

La Pau.

Tots els anys celebrem el dia de la Pau el 30 de gener, en commemoració de la mort de Mahatma Ghandi. Per ell, pel seu record i per tots aquells que també lluiten i van lluitar pacíficament per un desig de pau arreu del món ens hem reunit avui aquí.

“No hi ha camí per la Pau, la Pau és el camí”, “És tan important allò que volem aconseguir com la manera com ho aconseguim” deia Ghandi.

Malauradament estem lluny de viure en un món de pau, perquè no hi pot haver pau si encara en molts llocs de la Terra continua havent-hi tantes formes d’injustícia i de violència.

Les guerres, el drama dels refugiats, el terrorisme, la violència de gènere, els maltractaments, l’explotació en el treball, la destrucció del medi ambient,… són situacions que estan molt lluny de resoldre els conflictes.

Entre nosaltres, amb els més propers de vegades també vivim situacions de manca de pau: quan som poc solidaris, quan no ajudem al company més dèbil, quan mirem malament a l’altre,…

La Pau és conèixer i valorar les diferències entre persones, independentment de la raó, pensament o sentiment. Si ens acceptem tal com som, si acceptem la diversitat i respectem els costums i les diferents cultures, evitarem conflictes.

Poema de la Pau:

Si el món fos…

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

el color brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldria escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,

ben  valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet…

Poema de Joana Raspall, Com el Plomissol

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: You can use these tags <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>