DESCOBERTA MATEMÀTICA

ELS NOMS DELS MESOS DE L’ANY

Sabíeu que ….

  • abans només hi havia 10 mesos.
  • que l’any començava a la primavera.
  • que el darrer mes de l’any era el febrer i per això és el més curt.
  • que el mes de gener vol dir Primer.
  • que els mesos de febrer, març, abril, maig i juny es deuen a Déus i Deeses.
  • que el mesos de juliol i agost es deuen als emperadors romans Julio Cèsar i Cèsar Augusto
  • que el mes de setembre vol dir 7
  • que el mes d’octubre vol dir 8
  • que el mes de novembre vol dir 9
  • que el mes de desembre vol dir 10
  • que els anys bixestos són cada 4 anys perquè la Terra tarda en girar al voltant del sol 365 dies i 1/4

MÀGIA MATEMÀTICA AMB TARGETES

Un dia a la classe de matemàtiques vam jugar a endevinar nombres de l’1 al 30. Per a fer-ho teníem unes targetes amb nombres.

targetes-num

El joc consistia en pensar un nombre de l’1 al 30 i indicar en quines targetes hi era. Ràpidament endevinàvem el nombre què havíem pensat.

Només calia sumar els nombres de dalt de l’esquerra de les targetes que contenien el nombre. Ens va agradar tant que alguns companys vam jugar al carrer i amb la família!

Calia descobrir per què funcionaven així! El misteri són les potències de 2. Tots els nombres es poden posar com a suma de les potències de 2 i així fou com vàrem construir cadascú les seves targetes.

potencies-2

Us animem a què ho proveu i feu de mags matemàtics!!

 

QUANTES CAPSES HI CABEN? CAPSES A ESCALA!

A la classe ens va arribar una capsa de sabates de cartró. La mestra ens va proposar de construir-ne altres a escala 1: 2, de manera que si la real feia 20 cm , la nostra havia de mesurar 10 cm de costat.

Primerament vàrem mesurar les  tres dimensions de la caixa i vam representar el seu desenvolupament pla fent girar la caixa a la pissarra. Després nosaltres a la llibreta la vam representar a escala 1:2

La  pregunta era: Quantes capses a escala caben dins de la capsa original? Vam fer les nostres hipòtesis: 2, 3 i 4.

Mans a l’obra ! En parelles i  amb un tros de cartolina, vam fer les capses  i ens vam adonar que no havíem encertat la hipòtesi.

desenv-pla

 

Vam muntar les caixes i ens vam adonar que n,hi cabia 8!!! Ningú havia encertat!

compos-capses

Vam descobrir que l’escala és la longitud i que sí que és la meitat, però que no passa el mateix amb la superfície i el volum!

Completàrem una taula com aquesta:

taula

També vam descobrir que les potències estan amagades quan treballem amb les escales !

Aquesta activitat ens va fer pensar perquè vam fer més hipòtesis de què passaria si l’haguéssim reduÏt a 1:3, 1:4 , 1:5, 1:10…

Com més gran és l’escala, més petita és la capsa!

 

UN NOMBRE ESPECIAL: PI

Els alumnes de 6è treballem les circumferències i els cercles. Una de les preguntes que vam fer va ser : Com es calcula la longitud d’una circumferència?

Fem rodolar per mesurar la longitud.
Fem rodolar per mesurar la longitud.

 

Vam tenir la idea de calcular-ho amb llana, és a dir, posar la llana al voltant de l’ objecte circular que vam agafar en aquest cas un tamboret. Una altra manera de fer va ser rodolant l’objecte que vam agafar. Li vam traçar una marqueta i sobre un paper i en línia recta vam fer rodolar l’objecte fins que va arribar a línia que vam traçar, tot seguit vam mesurar la distància i vam saber, més o menys, la longitud de la circumferència.

També vam mesurar el diàmetre i vam anotar les dades en una taula de dades.

Taula de recollida de dades
Taula de recollida de dades

Després amb la calculadora, vam dividir la longitud pel diàmetre i quasi tots els resultats van donar aproximadament al 3 i a partir d’aquest nombre vam descobrir el nombre Pi. Vam aprendre que el nombre Pi és 3,14159… , que es va descobrir aC, que ens ajudarà a calcular la longitud d’una circumferència i ja no caldrà fer rodolar o buscar llanes i cordes i que ens sortirà sempre que treballem amb cercles i esferes.

La conclusió que treiem d’aquesta activitat es que va ser molt divertida, que cens va servir molt d’ajuda i que sempre treballarem amb el nombre pi. Com que té infinits nombres decimals que mai es repeteixen, nosaltres treballarem amb dos decimals, direm que val 3,14.

Finalment ens vam inventar problemes i els vam resoldre com si res!

Ens va encantar!

 

ENIGMA

Els alumnes de 5è treballem de manera cooperativa per resoldre enigmes i problemes matemàtics. Tot començar quan la senyoreta Montse ens va fer imaginar que teniem un restaurant i que havíem d’organitzar les taules i cadires perquè poguessin venir tots els clients que volguessin.

Ara volem saber quantes taules necessitem perquè es puguin seure un nombre concret de persones, seguint el patró següent:

taula 1
Alumnes de 5è situant els clients en la taula d’un restaurant

Veiem que en nombres reduïts de persones és molt senzill saber quants clients caben en una taula. Quan venen més clients veiem que la cosa es complica, sobretot quan ens adonem que un costat de cada taula es perd quan les ajuntem.

taula 2
Alumnes de 5è experimentant amb cartolines i taps per resoldre l’enigma

No podem anar retallant cartolines o fent dibuixos, necessitem una fórmula que ens ajudi a trobar quantes taules necessitem per els clients que vinguin al nostre restaurant. Per aconseguir això hem omplert una graella que relaciona el nombre de persones amb les taules que necessitem i hem vist que podem donar resposta a aquestes dues preguntes:

– Com sabré el número de taules sabent la gent que ha de seure?

– Com sabré la gent que podrà seure en un número donat de taules?

Graella omplerta a partir de les dades extretes de l'experimentació i les fórmules
Graella omplerta a partir de les dades extretes de l’experimentació i les fórmules
Fórmules extretes com a conclusions
Fórmules extretes com a conclusions

Ara us reptem a que vosaltres ho proveu! Quantes taules necessitareu per a 220 persones? Quanta gent cap en 35 taules?

Animeu-vos! Nosaltres ens ho em passat genial!