El complex escolar que avui coneixem com a seu de l’Escola Sant Gil de Torà té els seus orígens concretament a l’any 1931.
En aquest any, recent instaurada la II República i essent alcalde de Torà en Juli Crusellas, l’Ajuntament va comprar els terrenys on s’aixeca l’escola tal i com la coneixem avui, per tal de construir-hi unes aules adients on poguessin estudiar tots els escolars del poble que, fins aquell moment, estaven escampats per diferents edificis.
En aquells anys trenta les escoles públiques estaven situades a l’edifici on avui hi ha l’Ajuntament, que era de titularitat municipal. al primer pis hi havia els nens i a la planta baixa les nenes, on ara hi ha els consultoris.
Com deuria ser tot plegat?
Al fons hi havia un espai destinat a la presó, a meitat de les escales una petita oficina municipal i a la banda del darrera la vivenda de l’agutzil. Tot barrejat.
A més de les escoles públiques hi havia les confessionals o, per entendre’ns de “dretes”. Les nenes a la casa de les monges, a la plaça de l’Església, avui casa de colònies.
Els nens al col·legi “Patria y Cultura”, a la carretera de Solsona, a continuació del Casal.
Des de la compra del pati per a les escoles, l’any 1931, fins el 1937 no s’hi va fer res. Aquest any i en plena guerra civil, es va començar a construir el que avui coneixem com les escoles de Torà. Els diners per a començar la construcció els va aconseguir l’Ajuntament amb contribucions especials i obligatòries de les famílies benestants, que resultaven ser de dretes. L’empresari encarregat de tot era en Miquel Riu.
Cal fer l’observació de que en aquell moment el conjunt escolar era molt diferent de com és avui. Els anys 1944-45 es va habilitar el més necessari i amb molta precarietat de mitjans. La superfície utilitzada en aquells anys era d’un 50-60% amb relació al total.
I així van transcórrer bastants anys fins que durant el curs 1974-75 es va constituir l’Associació de Pares que va impulsar decididament l’ampliació i modernització de les instal·lacions.
Això va ser possible gràcies a subvencions i préstecs avalats per gairebé tots els pares de família amb fills estudiants. Val a dir que al cap de pocs anys estava tot amortitzat.
Poc a poc s’han anat fent remodelacions i petites obres fins que a l’ estiu del 2008 va començar el que seria la gran remodelació, un projecte dissenyat per l’arquitecte Mònica López, portat a terme per l’empresa Cissa i finançat en la seva totalitat pel Departament d’Educació. I finalment el setembre del 2010 vam inaugurar l’escola tal i com la coneixem avui en dia.
