NOFC

TÍTOL I. INTRODUCCIÓ

La legislació educativa vigent preveu que totes les escoles tinguin unes normes d’organització i funcionament de centre.

Les NOFC es tracta d’un document normatiu que recull el conjunt de regles, preceptes i instruccions que regulen el règim de l’escola. És intern, perquè és propi i solament té validesa al nostre centre educatiu.

Entenem que les NOFC han d’estar al servei dels alumnes i ha de servir de pauta per a pares mares, mestres i la resta de la comunitat educativa.
Creiem que les NOFC han de restar obertes a noves incorporacions, modificacions o canvis en alguns apartats.

Aquest reglament es basa en la concreció dels següents trets recollits en el PEC.
El present document ha estat elaborat per l’equip directiu del centre, amb l’aportació per part del claustre de criteris i propostes per a la seva elaboració, i aprovat pel Consell Escolar del Centre, d’acord amb la normativa vigent.
Correspon al Director del centre vetllar pel compliment d’aquestes NOFC, essent obligació de tots els membres d’aquesta comunitat educativa conèixer-lo i complir-lo.
Entenem les NOFC com l’instrument regulador de la vida interna del centre, que concreta les relacions entre els diferents sectors que formen part de la comunitat educativa, que plasma normes i/o pautes que obliguen a tots aquells participen en el procés educatiu dels alumnes del centre; que garanteix, al mateix temps, els drets que la legislació preveu.

L’escola Santa Maria de Gardeny és una escola pública ubicada en el barri de la Mariola de Lleida, integrat majoritàriament per alumnat d’ètnia gitana.
L’atur és un dels principals problemes que afecta al barri, la seva baixa formació a causa de no acabar els estudis obligatoris i la tendència a deixar els estudis fan que molts dels nostres alumnes no acabin l’ensenyament obligatori.

Aquestes característiques diferencials han fet que el nostre centre estigui considerat com un CAEP i per la seva complexitat de tipologia C (màxima dificultat).
Els nostres alumnes presenten un alt percentatge d’absentisme, greus problemes d’integració social, hàbits antisocials, incorporació tardana al sistema educatiu, canvis de centre i escassa col•laboració pares- escola.

Tots els processos que defineixen el centre com a institució educativa han estat sempre determinats per l’elaboració de projectes i l’ impuls de plans de millora per a esmenar les necessitats que com a centre tenim.
Diferents projectes:
Pla Estratègic 200-2004 / Projecte Puntedu 2004/2007 (projectes de biblioteques).
Actualment som un centre PAC, ILEC i es duu a terme el LEXCIT, Centre formador d’estudiants en pràctiques.

• MISSIÓ. Què pretenem?

La nostra missió és proporcionar a l’alumnat un marc d’aprenentatges instrumentals per a desenvolupar les capacitats de sociabilitat, de relació i de descoberta dins d’un àmbit físic i afectiu adequat a les seves característiques i a les seves experiències prèvies tenint en compte que la seva majoria són d’ètnia gitana. Compartint amb la família i l’entorn la tasca del procés d’ensenyament -aprenentatge.

Volem assolir una millora dels processos educatius i dels aprenentatges per a que els nostres alumnes siguin capaços d’adquirir coneixement i desenvolupar-se com a persones competents i ciutadans responsables en el món que els ha tocat viure.
• VALORS.

Ens identifiquem com a escola catalana. No només per tenir el català com a llengua vehicular i d’ensenyament ,sinó per facilitar el coneixement i la integració a la nostra cultura a l’alumnat,sigui quina sigui la procedència de les seves famílies.

Vetllem per la coeducació. Valorant a l’alumnat com a persones, independentment del sexe, per tal que assoleixin un nivell satisfactori d’autoestima i d’autonomia personal.

Potenciem que sigui :Integradora i Compensadora, per tal que tot l’alumnat ,siguin quines siguin les seves capacitats intel•lectuals i/o físiques, es senti recolzat i les pugui desenvolupar de manera òptima,i es pugui sentir potenciat i valorat.

Volem aconseguir que sigui: Estimuladora, per tal d’aconseguir afiançar l’autonomia personal de l’alumnat, potenciant la seva creativitat i iniciativa, així com ajudant-lo a desenvolupar hàbits i actituds científiques i a desvetllar un esperit crític.

Estem Oberts a les noves tecnologies, afavorint que el nostre alumnat les conegui i utilitzi, per tal d’aconseguir una aprenentatge més atractiu ,estimulador i dinàmic, d’acord amb la realitat que vivim.

Promovem la formació permanent del professorat a partir del Pla de Formació de centre com a col•lectiu en pràctica.

Potenciem la participació de les famílies, per tal de possibilitar la seva col•laboració en la vida de l’escola a través del es vies establertes i el seu apropament a la feina global que hi desenvolupen.

Ens identifiquem amb una escola: Socialitzadora , cooperativa i solidària. L’alumnat ha d’aprendre a compartir amb els seus companys/es ,tant els coneixements com els materials de classe,respectant les diferents individualitats que coexisteixen en la nostra societat.
De la mateixa manera , potenciem que l’alumnat se superi com a persona dins de les pròpies capacitats,allunyant-lo de la competitivitat i l’ individualisme.

• VISIÓ

Volem ser:

Un centre on tots els seus alumnes assoleixin les competències bàsiques que els permeti un aprendre a aprendre al llarg de la vida i que tingui un clar reflex en la millora dels resultats acadèmics.

Una escola que promogui l’assoliment de la cohesió i equitat social on tots els alumnes gaudeixin de la oportunitat de convivència i aprenentatge que els permeti superar les diferències per raó d’origen social i econòmic.

Ser un centre acollidor i inclusiu, capaç d’atendre amb qualitat tots els alumnes tot donant resposta a les seves necessitats educatives i d’estils d’aprenentatge mitjançant un canvi
Metodològic a fi d’aconseguir la màxima autonomia dels nostres alumnes.

Una escola que col•labori, participi i cooperi amb altres centres educatius, els serveis i les entitats de barri de la Mariona per a sumar esforços i oferir millor continuïtat educativa.

Un centre amb les tecnologies de la informació com a eina d’ús de les TAC com a recurs bàsic d’aprenentatge.

Ser un centre que faciliti als mestres i altres professionals les condicions òptimes pel desenvolupament de la tasca docent amb qualitat concretat en un pla d’acolliment integrat en el PEC.
MARC NORMATIU:

– Ley orgànica 2/2006, de 3 de mayo, de Eduación – LOE
– Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’ Educació – LEC
– Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatiu.
– Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius i del personal directiu professional docent.
– Decret 279/2006, de 4 d’abril, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, derogat parcialment (art. 4 i Títol IV) per Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius.
– Resolucions que aproven els documents per a l’organització i el funcionament dels diferents tipus de centre.

Correspon al Consell Escolar aprovar les NOFC i les seves modificacions (Decret 102/2010 Ar. 18.3)
TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU

Capítol 1. Per orientar l’organització i gestió del centre educatiu.

L’ estructura d’organització i gestió ha de permetre facilitar, en el marc del projecte educatiu:

– L’ autonomia de gestió organitzativa i pedagògica de l’escola i la definició dels seus objectius.
– L’assoliment dels objectius didàctics i pedagògics dels ensenyaments que s’hi imparteixen i la seva adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.
– La participació de la comunitat educativa en la direcció gestió del centre i l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen.
– La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’avaluació dels alumnes.
– La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

Capítol 2. Per orientar el rendiment de comptes al Consell Escolar de la gestió del PEC

El PEC és un document escolar a llarg termini. Els projectes de direcció han de concretar, per a quatre anys, les prioritats que es tindran en aquest període, i el Consell Escolar n’ha de ser informat.
Les programacions generals anuals han de concretar per un any, les prioritats que s’han marcat en el projecte de direcció.
El Consell Escolar ha d’aprovar les concrecions del PEC que es fan anualment a la programació general i cada quatre anys en la renovació del mandat dce la direcció.

Capítol 3. Per orientar l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

Els acords de coresponsabilitat que es puguin dur a terme amb les administracions, seran proposats per la direcció amb la col•laboració del claustre i aprovats pel Consell Escolar.

Es formarà un grup impulsor, format per l’equip directiu i membres del claustre, que guiarà, gestionarà i farà el seguiment de l’acord establert.

El retiment de comptes dels acords de coresponsabilitat el farà el grup impulsor davant de l’administració corresponent i n’informarà al claustre i al Consell Escolar.

Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PEC.

El PEC serà revisat totalment com a màxim cada 10 anys, sens perjudici que es facin revisions parcials sempre que la comunitat educativa a través del Consell Escolar o la direcció, ho considerin oportú.
El Consell Escolar ha d’aprovar cada modificació total o parcial que es faci del PEC.
TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ.

Capítol 1. òrgans unipersonals de direcció.

Director
Cap d’estudis
Secretari
Les funcions dels òrgans unipersonals de govern del centre seran les assenyalades a la normativa vigent:
El Decret 155/2010, de 2 de novembre en el seu capítol 2 recull les funcions i atribucions de la direcció. Article 142 de la LEC

Funcions:

Secció 1. Director

. La direcció i la direcció general de l’activitat escolar de l’escola correspon al director, el qual vetlla per a la coordinació de la gestió del centre, l’adequació al Projecte Educatiu i a la Programació General. Funcions:

. Representar al centre i també representar l’administració educativa del centre, sense perjudici de la competència de la resta d’autoritats de l’administració educativa.

. Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació. Afavorir la convivència al centre, garantir la mediació en la resolució dels conflictes i imposar les mesures disciplinàries que corresponguin als alumnes, en compliment de la normativa vigent.

. Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col•legiats de govern.

. Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del Projecte Educatiu la Programació general del Centre conjuntament amb l’Equip Directiu, i vetllar per l’elaboració, aplicació i revisió, quan s’escaigui, del Projecte Curricular del Centre, per la seva adequació al currículum aprovat pel govern de la Generalitat.

.Col•laborar amb els òrgans superiors de l’administració educativa.
.Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a l’escola.
. Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions del òrgans col•legiats del centre, visar les actes i executar els acords en l’àmbit de la seva competència.

. Tenir cura de la gestió econòmica del centre i formalitzar els contractes relatius a l’adquisició, alineació i lloguer de béns i els contractes de servei i de subministraments, d’acord amb la normativa vigent.

. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres i autoritzar els despeses, i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost del centre

. Visar les certificacions i els documents oficials del centre.

. Proposar a l’administració educativa el nomenament i el cessament dels membres de l’equip directiu, amb la informació prèvia al claustre de professors i consell escolar.

. Vetllar pel compliment de les NOFC.

. Assignar el professorat als diferents cicles, cursos i àrees en la forma més convenient per a l’ensenyament, tenint en compte l’especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada mestre i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu Projecte Educatiu, el Consell Escolar i el Claustre.

. Controlar l’assistència del personal del centre i el Règim General dels alumnes, vetllant per l’harmonia de les relacions interpersonals.

. Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.

. Impulsar les avaluacions internes del centre i col•laborar en les avaluacions externes i en l’avaluació del professorat.

. Elaborar juntament amb l’equip directiu, la memòria anual de els activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació territorial del departament d’Ensenyament , un cop el consell escolar del centre n’hagi emès el corresponent informe.

Altres funcions que per disposicions del Departament d’Ensenyament siguin atribuïdes als directors de les escoles.

Secció 2: Cap d’estudis

Correspon al cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna de les activitats del centre, la seva organització i coordinació sota el comandament del director del centre.

Funcions específiques del cap d’estudis.

. Coordinar les activitats escolars reglades, tant en el sí del propi centre com amb els centres públics que imparteixen l’educació secundària obligatòria, als quals estigui adscrit. Coordinar també quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries i dur a terme l’elaboració de l’horari escolar, i la distribució dels grups de les aules i d’altres espais docents, segons la naturalesa de l’activitat acadèmica, escoltat el claustre.

. Coordinar les activitats extraescolars en col•laboració amb el Consell Escolar del centre i les associacions de pares.

. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògic.

. Substituir el director en cas d’absència.
. Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular de centre i vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge, i la singularitat de cada alumnes, especialment d’aquells que presentin necessitats educatives especials, tot procurant la col•laboració i participació de tots els mestres del claustre en els grups de treball.

. Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació amb els objectius generals d’àrea i etapa, i en relació amb els objectius generals d’àrea i etapa, i en relació amb els criteris fixats pel claustre de professors en el projecte curricular. Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació de fi de cicle.
. Vetllar per la coherència i l’adequació en la selecció de llibres de text, del material didàctic i complementari en els diferents ensenyaments que s’imparteixen en l’escola

. Coordinar la programació de l’acció tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.

. Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupa en el col•legi quan s’escaigui.
. Altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’ Ensenyament.

Secció 3: Secretari:

Correspon al secretari dur a terme la gestió de l’activitat econòmica i administrativa de l’escola, sota el comandament del Director i exercir, per delegació d’aquest, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrits a l’escola, quan el director així ho determini.

Son funcions especifiques del secretari:

. Exercir la secretaria dels òrgans col•legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que es celebrin.

. Tenir cura de les tasques administratives de l’escola, atenent la seva programació general i el calendari escolar

. Estendre les certificacions i els documents oficials del centre, amb el vist i plau del Director.

. Dur a terme la gestió econòmica del centre, la compatibilitat que se’n deriva i elaborar i custodiar la documentació preceptiva. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, juntament amb el Director. Elaborar el projecte de pressupostos del centre.

. Vetllar per d’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.

. Tenir cura dels expedients acadèmics dels alumnes i que aquests estiguin complerts i diligenciats, d’acord amb la normativa vigent.

. Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

. Confegir i mantenir l’ inventari general del centre.

. Vetllar pel manteniment i la conservació general del centre, de les seves instal•lacions, mobiliari i equipaments, d’acord amb les indicacions del director i les disposicions vigents. Tenir cura de la seva reparació, quan correspongui.

. Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, alineació o lloguer de béns i els contractes de serveis i subministrament d’acord amb la normativa vigent.

. Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel Director del centre o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Capítol 2 . Òrgans col•legiats de participació

Consell Escolar del Centre.
Claustre de professors.
El funcionament genèric dels òrgans col•legiats s’ajustarà a l’ establert a la Llei 13/89

La convocatòria de les reunions serà realitzada pel director/a, i haurà de ser acordada i notificada amb una antelació mínima de 48 hores ,llevat dels casos d’urgència, apreciada pel president, la qual s’haurà de fer constar en la convocatòria, i en tots els casos s’acompanyarà de l’ordre del dia.

En la notificació es pot preveure una segona convocatòria de la sessió 1/2 hora després, en el cas que per a la primera convocatòria no hi hagués quòrum suficient d’assistents.

L’ordre del dia serà fixat pel director/a, tenint en compte, si fa el cas, les peticions dels altres membres formulades amb temps suficient i per escrit.

També convocarà reunió el director si ho sol•licita almenys un terç dels membres de l’òrgan col•legiat, sempre que es faci aquesta petició per escrit. En aquest cas el director/a convocarà l’òrgan en un termini no superior a 5 dies des de la recepció de la sol•licitud.

Quedarà vàlidament constituït un òrgan col•legiat encara que no s’haguessin complert els requisits de la convocatòria, quan estiguin reunits tots els seus membres i així ho acordin per unanimitat.

El director/a o en absència d’aquest, qui presideixi la reunió, haurà d’assegurar el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions, les quals podran ser suspeses en qualsevol moment per causa justificada.

Per a la vàlida constitució de l’òrgan (“quòrum”), a efectes de celebració de sessions, deliberacions i presa d’acords, es requerirà la presència del president i del secretari o en el seu cas, de qui els substitueixi, i de la meitat almenys, dels seus membres (Art.26.1 Llei 30/92).
En segona convocatòria, el quòrum s’assoleix amb l’assistència d’una tercera part dels membres, amb un mínim de tres.

Els acords seran adoptats per consens i en cas de no ser possible, per majoria simple dels assistents, dirimirà els empats el vot de qualitat del president.

No podrà ser objecte de deliberació o d’acord cap assumpte que no figuri a l’ordre del dia, llevat que estiguin presents tots els membres de l’òrgan i en sigui declarada la urgència per acord de la majoria absoluta (Art.26.3 Llei 30/92).

De cada sessió se n’estendrà acta, que contindrà la indicació de les persones que han intervingut, així com les circumstàncies de lloc i temps en què s’ha celebrat, els punts principals de la deliberació, la forma i el resultat de la votació i el contingut dels acords.

Les actes aniran signades pel secretari amb el vist i plau del president i s’aprovaran en la mateixa o posterior sessió.

El secretari, no obstant, podrà emetre certificació sobre acords específics que s’hagin pres, sense perjudici de la ulterior aprovació en acta.

Els membres de l’òrgan podran fer constar en acta el seu vot contrari a l’acord adoptat i els motius que el justifiquin, quedant així exempts de la responsabilitat que, arribat el cas, pogués derivar-se dels acords presos. No queden exempts del seu compliment.

Quan es formulin propostes a altres òrgans de l’administració, els vots particulars dels membres de l’òrgan col•legiat es faran constar juntament amb l’acta.

En casos d’absència o malaltia, i en general quan concorri alguna causa justificada, el director i el secretari seran substituïts pel cap d’estudis i pel vocal més jove, respectivament.
Els òrgans col•legiats prendran els seus acords mitjançant els següents procediments:
– Votació d’assentiment a la proposta formulada pel president, quan una vegada anunciada no presenti cap oposició.

– Votació ordinària, aixecant el braç primer els qui l’aprovin, després els qui estiguin en contra, i per últim els qui votin en blanc.

– Votació nominal, cridant el secretari a tots els components de l’òrgan, els quals respondran sí, no o en blanc.

– Votació secreta mitjançant paperetes no identificables que es lliuraran als components a mesura que siguin nomenats pel secretari.

La votació secreta mitjançant paperetes serà preceptiva en els casos contemplats en l’art. 34.1 de la llei 13/89 de 14 de desembre (DOGC 22.12.89)

Secció 1. Consell Escolar: Article 148 de la LEC

Es l’òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern dels centres i l’òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats. El presideix el director/a del centre que actuarà com a president/a. El secretari actuarà amb veu però sense vot.

Dins del termini establert per la normativa reguladora el director/a constituirà el Consell Escolar del centre i les seves comissions.

Els membres representants dels diferents sectors de la comunitat educativa seran renovats dins els terminis establerts per la normativa reguladora .

Les reunions ordinàries es celebraran com a mínim una vegada al trimestre i les extraordinàries les vegades que siguin necessàries per raons d’urgència. A més, preceptivament, es farà una reunió a l’ inici i al final del curs.

Les funcions del Consell Escolar del centre seran les establertes a la normativa vigent.

Correspon al Consell Escolar:
– Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents .
– Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
– Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col•laboració del centre amb entitats o institucions.
– Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.
– Aprovar la carta de compromís educatiu.
– Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
– Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o directora.
– Intervenir en la resolució dels conflictes greus dels alumnes.
– Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extra- escolars i avaluar-ne el desenvolupament.
– Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.
– Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries.
Composició del consell escolar (Article 45 del Decret 102/2010)

– El director o directora , que el presideix.
– EL/La cap d’estudis.
– Un representant de l’Ajuntament.
– Sis representants del professorat elegits pel claustre.
– Sis representants dels pares elegits entre ells. Un d’ells el designa l’ AMPA del centre.
– Un/a representant del personal d’administració i serveis elegit per i entre aquest personal .Es considera PAS la TEI,
– l’administrativa i el conserge.
– El/La secretària del centre no és membre del consell escolar però hi assisteix amb veu i sense vot .

Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta serà ocupada per la candidatura més
votada en les darreres eleccions. En cas d’empat, la vacant serà ocupada per la persona que
es prevegi que estarà més temps al centre. Si l’empat persisteix, es farà un sorteig. Si no hi ha
més candidats o candidates per cobrir la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació
del consell escolar. La nova persona membre es nomena pel temps que restava del mandat a
la persona que ha causat la vacant.(Article 28.3 del Decret 102/2010 que regula la renovació
dels membres del consell escolar).

En el si del Consell Escolar es constituirà una comissió econòmica(Decret 102/2010 Art 47).

Formada pel director/a, un representant dels professors, un representant del pares/mares, el representant de l’Ajuntament i el secretari/a.

La comissió econòmica es reunirà dues vegades a l’any amb caràcter ordinari, preferentment a l’ inici i al final de curs i, amb caràcter extraordinari, quan sigui necessari.
En qualsevol comissió hi podran assistir altres membres de la comunitat educativa, per invitació del seu president/a.
Les funcions de la comissió econòmica seran les d’estudiar, informar i elevar propostes al ple del consell en assumptes relacionats amb la gestió econòmica del centre i dels seus serveis. No li són delegables l’aprovació del pressupost i la fiscalització dels comptes anuals del centre.
Altres comissions del Consell Escolar:

Comissió permanent:

Formada pel Director, Cap d’Estudis, 1 pare, 1 professor, Secretari (amb veu i sense vot). Amb les competències que li delegui el Consell Escolar. No són delegables les competències referides a:
• Les de creació d’òrgans de coordinació.
• Aprovació del PEC, del Pressupost i la seva liquidació, del RRI i de la PGC.

El Consell Escolar del centre delega en aquesta comissió totes les competències llevat de les descrites anteriorment. La Comissió Permanent podrà fer ús d’aquesta delegació a criteri del seu president. De l’ús d’aquestes delegacions se’n donarà compte al ple del Consell Escolar en la primera sessió posterior que es realitzi.
Comissió de convivència:

Formada per 1 professor/s, 1 pare/s o mare/s elegits entre els membres d’aquests sectors del Consell Escolar, i que serà presidida pel Director del centre. Podran participar en les seves reunions amb veu però sense vot, el Cap d’Estudis del centre i el mestre/a tutor/a de l’alumne/a afectat/ada.

Les funcions d’aquesta comissió seran les que li encomana el Decret 279 de Drets i Deures dels alumnes.

El Director nomenarà l’ instructor/a dels expedients disciplinaris que afectin els alumnes d’aquest centre.

L’alumnat del cicle superior podrà participar en les sessions del consell escolar, amb veu i sense vot, mitjançant els seus delegats de curs, quan el president del consell ho consideri convenient.

Secció 2. Claustre de professors/es : Article 146 de la LEC
És l’òrgan propi de participació del professorat en la gestió i la planificació educatives del centre. Està integrat per la totalitat dels mestres que hi presten serveis i és presidit pel director/a.
Els professors d’ Educació Catòlica designat pel Departament D’Educació formarà part del claustre de professors del Centre amb tots els drets i deures com a tal.
Les reunions ordinàries se celebraran bimensualment, el dia de les reunions es determinarà a l’ inici de cada curs escolar a la programació anual del centre. Les reunions extraordinàries i per motius d’urgència es celebraran tantes vegades com sigui necessari. Es preceptiu celebrar un claustre al començament i al final de cada curs escolar.
Serà obligatòria l’assistència del professorat a totes les reunions sempre que se’ls hagi convocat reglamentàriament. Les absències seran justificades per escrit dirigit al director amb l’expressió dels motius i abans de la celebració de la sessió. En casos de força major la direcció excusarà la falta de presència del professor/a.

Funcionament del claustre:

La convocatòria del claustre correspondrà al Director/a i haurà de ser acordada i notificada amb una antelació mínima de 48 hores, excepte en cas d’urgència. A la convocatòria s’adjuntarà l’ordre del dia que pot recollir les propostes que sorgeixin del cicle,comissions i /o càrrecs.
El claustre també podrà ser convocat prèvia sol•licitud de ,almenys , un terç dels seus membres. En aquest cas, els sol•licitants hauran de proposar l’ordre del dia i aportar la informació necessària sobre els temes a tractar per escrit, abans de les 48 hores de la celebració del Claustre.
El quòrum necessari perquè el claustre estigui vàlidament constituït serà de 2/3 dels seus membres. S’esperarà un temps de 5 minuts desprès de l’hora de la convocatòria per determinar si hi ha quòrum. La sessió es dissoldrà quan faltin més d’un terç dels seus membres.

L’ordre del dia dels claustres ordinaris comprendrà els següents punts:

– Lectura i aprovació si procedeix, de les actes dels claustres pendents d’aprovació.
– Punts de l’ordre del dia a debatre
– Torn obert de paraules
En cas que hi hagi alguna esmena, totes les observacions i rectificacions a les actes llegides es consignaran en l’acta del claustre on s’efectuen.
Els acords s’adoptaran per consens. En cas de no arribar-hi i si s’ha hagut de fer votació es resoldrà per majoria absoluta dels assistents. Si cap proposta obté la majoria absoluta es repetirà la votació i s’aprovarà aquella que obtingui la majoria simple, previ tron d’intervencions. Dirimirà els empats el vot del/la director/a.

Els membres del claustre que discrepin de l’acord majoritari podran demanar que consti en acta el seu desacord.
Tota intervenció s’haurà d’ajustar a la proposta objecte del debat, expressant-se de forma correcta i evitant evitar el claustre o algun del seus components.
Les votacions es podran realitzar a mà alçada o secreta en funció del tema a tractar i /o la demanda dels membres del claustre.
En absència d’una mestra o mestre, la seva substituta/ut té dret a votar.
El claustre de professors té les competències següents:
Formular a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració dels projectes del centre i de la programació general anual.
– Aprovar i avaluar la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual.
– Fixar els criteris referents a l’orientació, tutoria, avaluació i recuperació dels alumnes.
– Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i de la recerca pedagògica i en la formació del professorat del centre.
– Informar el nomenament dels mestres tutors.
– Informar favorablement la proposta de creació d’altres òrgans de coordinació, abans que el director no la presenti al Consell Escolar de Centre.
– Aportar a l’Equip Directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del Pla d’ estudis del centre, la utilització racional de l’espai escolar comú i de l’equipament didàctic en general.
– Elegir els seus representants en el consell escolar del centre i participar en la selecció del director en els termes que estableix aquesta Llei.
– Conèixer les candidatures a la direcció i els projectes de direcció presentats pels candidats.
– Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.
– Emetre informe sobre les normes d’organització i funcionament del centre.
– Conèixer la resolució de conflictes disciplinaris i la imposició de sancions i vetllar perquè aquestes s’atinguin a la normativa vigent.
– Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre.
– Qualsevol altra que li atribueixin l’Administració educativa o les normes d’organització i funcionament respectives.

Capítol 3 . Equip Directiu (LEC art. 147; Decret 102/2010 d’autonomia de centres, Art. 35)

L’ equip directiu és l’òrgan executiu de govern del centre públic i les persones membres han de treballar coordinadament en l’exercici de les seves funcions. Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció.

l’ equip directiu del centre està fomat pel director o director, que el presideix, el o la cap d’estudis, i el secreteri o secretària.

Les reunions ordinàries seran les establertes en la corresponent programació general del centre.
La dedicació horària dels òrgans de govern del centre a tasques pròpies del seu càrrec serà la que indiqui la normativa.
Són funcions de la seva competència:
– Assessorar el/la director/ a en matèries de la seva competència.
– Elaborar la programació general , el projecte educatiu, la memòria anual
– Afavorir la participació de la comunitat educativa, implicant tots els sectors en la tasca col•lectiva del centre.
– Establir els criteris per a l’avaluació interna del centre.
– Impulsar i determinar el procediment d’elaboració i execució del pola d’avaluació interna.
– Col•laborar amb l’avaluació externa del centre que realitzi la inspecció d’ensenyament.
– Elaborar, si s’escau, els acords de coresponsabilitat
– Coordinar, si s’escau, les actuacions dels òrgans unipersonals de coordinació.
– Vetllar per la promoció i la bona imatge del centre.

L’equip directiu impulsarà el treball col•laboratiu dels seus membres com a model de treball que pretén que es desenvolupi també en els treballs de tots els equips de centre.

Capítol 4 Òrgans unipersonals de coordinació. (Article 41 Decret 102/2010 d’autonomia de centres)

Són òrgans unipersonals de coordinació

 Els coordinadors/es de cicle.
 El coordinador/a d’informàtica.
 El coordinador/a de Llengua i Cohesió Social
 El coordinador/a de riscos laborals.

Secció 1. Coordinadors/es de cicle:

S’estableix un coordinador/a per a cada cicle depenent del nombre de grups escolars.

Li corresponen amb caràcter general les següents funcions:

– La funció més important dels coordinadors és la de vetllar per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg de l’educació infantil i primària, sota la dependència del Cap d’Estudis.

– Convocar les reunions del seu cicle, presidir-les, i donar-lo a conèixer a l’equip directiu i fer-ne el seguiment.

– Fer la representació davant dels altres òrgans de l’escola

– Formar part de l’equip de coordinació pedagògica unificant criteris i ser el portantveus en el seu cicle.

– Vetllar per l’acompliment de la normativa del centre.

– Vetllar per la consecució dels objectius proposats en el Pla de centre.

– Mantenir actualitzat l’inventari del material fungible i didàctic del cicle, fer-se càrrec de les comanades i de la seva actualització i conservació en col•laboració amb l’equip de mestres.

– Fer les diligències necessàries per gestionar les activitats que s’o0rgnitzin a nivell de cicle.

En cada reunió de cicle s’escriurà una acta fent el resum escrit dels acords presos i serà confeccionada sempre, pel membre més jove assignat a l’equip de cicle.

Secció 2. Coordinador/a TAC

Són funcions::

– Impulsar l’ús didàctic de les TIC en el currículum escolar i assessorar el professorat per a la seva implantació, així com orientar-lo sobre la formació en TIC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona.
– Proposar a l’ equip directiu els criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC del centre.

– Vetllar pel manteniment de les instal•lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre, en coordinació amb el servei de manteniment preventiu i d’assistència tècnica.
– Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica i economico-administrativa del Departament d’ Educació.

– Aquelles que la directora/or li encomani en relació amb els recursos informàtics i telemàtics o que li pugi atribuir el Departament d’ Educació.

Secció 3. Coordinador/a lingüístic

Són funcions:

– Promoure en la comunitat educativa coordinadament amb l’assessor/a LIC actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.
– Assessorar el claustre en el tractament de le llengües en l’elaboració del projecte curricular de de centre, d’acord amb els criteris establerts en el projecte lingüístic.

– Assessorar a l’equip directiu i col•laborar amb l’actualització dels documents d’organització del centre ( PEC, PLC, Pla d’acollida i integració, PGC…) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acollida i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció a l’alumnat amb risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència en el centre.

– Promoure actuacions en el centre i en la col•laboració amb l’entorn per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i l’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.
– Col•laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que intervenen.

– Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven del Pla educatiu d’entorn.

– Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre.

– Aquelles que la directora/or del centre li encomani en relació amb el projecte lingüístic o que li que pugui atribuir el Departament d’Educació.

Secció 4. Coordinador/a de riscos laborals.

Funcions:

– Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, Aixa com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors i treballadores de l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del Servei de prevenció de Riscos laborals.

– Col•laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del Pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.

– Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el Pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

– Revisar periòdicament el Pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones els telèfons i l’estructura.

– Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

– Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment.

– Emplenar i trametre als serveis territorials el model “Full de notificació d’accident o incident laboral”.

– Col•laborar amb el personal tècnic del Servei de prevenció de Riscos laborals en la investigació dels accidents que es produeixin en el centre.

– Col•laborar amb el personal tècnic del Servei de prevenció de riscos laborals en l’avaluació i el control dels riscos generals i específics del centre.

– Dur el control de les farmacioles del centre.

– Coordinar la formació de les treballadores i treballadors del centre en matèria de prevenció de riscos laborals.

– Col•laborar, si s’escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat. dels continguts de prevenció de riscos.

El nomenament dels coordinadors abasta, com a màxim, fins la data de la fi del mandat de la directora/or.

La directora/or, pot acceptar la renúncia motivada o aprovar el cessament dels coordinadors abans de la finalització del període per al qual havien estat nomenats, una vegada escoltats els equips pertinents i amb audiència de l’89nteressat.

Del nomenament o cessament, segons correspongui de la coordinadora/or de cicle la directora/or n’informarà el consell escolar del centre i la delegació territorial.
TÍTOL IV. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE.

Capítol 1. Organització del professorat

Secció 1 Equips docents de cicle.

L’equip docent de cicle estarà format per tots els mestres que imparteixen docència en el corresponent cicle. Són coordinats pel corresponent coordinador de parvulari o de primària, sota la supervisió del Cap d’Estudis.

Al centre hi ha els següents equips docents de cicle: Cicle de Parvulari, Cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior, que es reuniran amb la periodicitat establerta al començament de cada curs escolar en la corresponent Programació General de Centre. La persona més jove de l’equip docent de cicle, recollirà els acords presos a les reunions mitjançant una acta.

El Director nomenarà, els equips de cicle i els coordinadors corresponents

Són funcions del equips de cicle les següents:

– Els equips de cicle són els òrgans de coordinació la funció principal dels quals és organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle en els centres d’educació infantil i primària i l’estructura lineal del centre.

– A més de la funció principal descrita, els equips de cicle poden formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular del centre i a llur programació general.

– Els equips de cicle estan coordinats pel corresponent coordinador de cicle, sota la supervisió del cap d’estudis.

– Els equips de cicle duran a terme les sessions d’avaluació dels seus alumnes i es constituiran en comissions d’avaluació, presidida pel cap d’estudis, per a l’avaluació i promoció dels alumnes que finalitzen un cicle.

– Col•laborar en l’avaluació externa del centre que realitzi la inspecció d’ensenyament.

– Revisar el PCC de forma periòdica.

– Harmonitzar la metodologia i l’avaluació que s’ha d’emprar en el cicle, d’acord amb els criteris fixats en el projecte curricular i revisar-ne els resultats.

– Fer el seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge dels diferents grups d’alumnes i especialment dels aspectes relacionats amb l’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes i en concret dels alumnes amb necessitats educatives especials i/o dificultats d’aprenentatge.

– Planificar, analitzar i revisar els agrupaments d’alumnes, els processos de recuperació i l’atenció individualitzada, i els recursos esmerçats.

– Harmonitzar el pla d’acció tutorial i l’orientació dels alumnes i el traspàs d’informació a les famílies d’acord amb els criteris fixats en el projecte curricular i revisar-ne els resultats.

– Interpretar les NOFC, adaptant les actuacions que se’n derivin a l’edat de cada grup d’alumnes.

– Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l’organització i funcionament dels ensenyaments en el cicle: sortides, celebracions, activitats complementàries, etc.

– Coordinar-se amb els professionals de suport que intervenen en el procés educatiu dels alumnes del cicle.

– Afavorir l’intercanvi d’experiències i valoracions entre els membres de l’equip i també amb membres d’altres equips del centre o d’altres centres.

– Plantejar al claustre les proposta de formació permanent del professorat vinculades als interessos i necessitats del cicle i amb implicació a nivell de centre.

– Col•laborar amb el/la cap d’estudis en l’elaboració dels horaris de les activitats dels alumnes, tenint en compte els recursos humans i materials disponibles d’acord amb criteris pedagògics.

– Plantejar i orientar les reunions amb les famílies dels alumnes, especialment amb aquelles que són noves al centre o el fills de les quals finalitzen l’escolaritat.

– Totes aquelles relacionades amb els processos organitzatius del cicle, així com les que d’acord amb la funció general, l’equip directiu vulgui encomanar.

– Acollir el professorat nou introduint-lo en la cultura, costums i hàbits del centre, facilitant-li materials i/o formació per tal que pugui integrar-se plenament i participar activament a l’escola.

– Organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.

– Formular propostes relatives al PEC i al PCC i llur programació general.

– En finalitzar cada cicle, aprovar la proposta de distribució de l’alumnat dels dos grups pel mateix nivell, feta pels tutors, per tal de compensar les diferències que s’hagin pogut produir i d’afavorir la cohesió social entre l’alumnat.

– Altres que determini l’equip directiu del centre.

Els equips de cicle es reuneixen setmanalment i sempre que els convoca el coordinador l ho sol•licita al menys un terç dels seus membres.

La persona més jove se n’encarrega de fer un resum escrit en acta de cicle, fent-hi constar la indicació de persones que hi han intervingut, les circumstàncies de lloc i de temps en que s’han tingut, els punts tractats i els acords presos.

La coordinadora/or donarà a conèixer al cap d’estudis i passarà a formar part de la documentació general del centre.

Secció 2. Comissió d’avaluació

Les comissions d’avaluació de cicle estaran formades per tots els mestres que exerceixen en el cicle, presidits pel cap d’estudis o per qui, a aquest efectes, n’exerceixi les funcions.

Es podran incorporar a les sessions d’avaluació aquells professionals, ( EAP, Logopeda, …) que també hagin intervingut en el procés d’ensenyament dels alumnes.

Aquestes comissions es reuniran com a mínim un cop per trimestre, convocades pel cap d’estudis , director del centre o coordinador. La Cap d’Estudis, actuarà com a secretari de la sessió i n’aixecarà acta.

Són funcions d’aquestes comissions:

– Analitzar col•lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne.

– Establir, si s’escau, mesures d’adequació i reforç,

– Proposar la modificació d’estratègies i els ajustament de programació que convinguin per a les activitats educatives del cicle.

– En la darrera sessió del cicle faran la valoració final per àrees i la valoració global del progrés de cada alumne, així com prendran la decisió de la no promoció de cicle.

– Explicitar quines activitats convenen en el cicle següent per assolir els objectius del cicle anterior, per aquells alumnes que hagin passat als següents havent assolit de forma incompleta els objectius del cicle anterior.

Cada tutor omplirà una acta d’avaluació del seu grup on hi constarà el resum de les notes per matèries, l’evolució del grup i els alumnes que presenten circumstàncies o canvis significatius amb les mesures preses o per prendre. En la sessió següent s’haurà de fer el seguiment del grau de compliment dels acords presos.

En la darrera sessió d’avaluació dels alumnes de final de cicle, s’elaborarà una acta per part de les tutores i signada per la cap d’estudis on es farà constar la valoració finals de les àrees, i la proposta de promoció o retenció de l’alumne al cicle

Secció 3. Comissions.

Comissió pedagògica: -Coordinar i harmonitzar l’actuació i les propostes dels equips de cicle.
-Col•laborar amb el/la cap d’estudis en la planificació, seguiment i avaluació de les activitats pedagògiques del centre, i específicament en la gestió del pla d’avaluació interna.
-Vetllar pel desplegament dels objectius i les activitats incloses en la programació general del centre amb caràcter anual.
-Recollir les aportacions dels diferents cicles abans de la realització de les sessions de treball.
-Fer el seguiment de les actuacions que es porten a terme en els cicles, detectar els desajust aments i corregir-les, si és el cas, d’acord amb les directrius generals.
-Col•laborar amb el/la secretari en la planificació i distribució dels recursos econòmics del centre l’equip directiu i pels coordinadors de cicle. 1 h. setmanal

Comissió CAD Revisar les actuacions que es duen a terme amb els alumnes NEE ,tant a nivell individual com en els Agrupaments Flexibles de centre.
Traspassar les gestions fetes a nivell d’EAP
Recollir demandes d’observació.
Reflexionar i coordinar l’actuació de tots els membre de la CAD.
Especialistes d’E.Especial.
MALL
EAP
Coordinadora de Llengua i Cohesió Social.
Cap d’estudis / Directora 1 h
Quinzenal

Comissió de biblioteca. Planificar el Pla Lector.
Fer un seguiment i adequació del Pla Lector.
Organitzar activitats de dinamització de la biblioteca.
Professorat adscrit 1h
Setmanal.
Cada dimecres.

Comissió Monogràfic Elaborar el projecte-dossier on s’integren totes les àrees amb la col•laboració dels especialistes. Professorat adscrit 1h
Setmanal.
Cada dimecres.

Comissió Diari AVANT Editar dues revistes al llarg del curs escolar. Professorat adscrit 1h
Setmanal.
Cada dimecres.

Comissió TAC
Coordinar la integració de les TIC.
Vetllar per l’aplicació del Pla TAC de centre. Coord TIC / Coord E.Inf / Tutor-a / Direcció. 1h
Trimestral

Comissió Social
Concretar actuacions en casos de risc i /o marginació social i fer-ne el seguiment.
Preveure , coordinar i valorar possibles actuacions dels diferents professionals .
Escola / EBASP / EAP / CSMIJ / ALTRES Sempre que sigui necessari.

Comissió de Seguiment de l’absentisme. Recollir les dades de l’assistència a classe.
Compartir informació amb la treballadora social ,preveure actuacions i seguir l’evolució en relació a situacions d’absentisme.
Professors/es tutors i treballadora social /
Direcció Mensual
1ª Setmana de mes.

Comissió Coordinació
Escola- AMPA Col•laborar i promoure actuacions conjuntes per la millorar el funcionament del centre. AMPA- Direcció 1h setmanal
Cada dilluns

Secció 4. Altres,

Dins de l’horari lectiu del professorat hi ha destinades sessions de coordinació de cicle , de nivell i de centre.
Reunió de Cicle Afavorir la coordinació de les programacions.
Fixar criteris metodològics. Professors/es del cicle 1h setmanal

Reunió de Nivell Programar i coordinar el desenvolupament de les programacions d’aula.
Unificar criteris metodològics. Professors/es de nivell 1 h setmanal

Altres Comissions

Comissió de seguiment de l’evolució dels alumnes amb escolaritat compartida .

Funcions
Fer el seguiment de l’evolució dels alumnes i introduir, si escau, modificacions en l’atenció educativa. Aportar a la comissió d’avaluació informació sobre la seva evolució i els seus aprenentatges.
Components
1 professional centre E.E.
1 professional del CEIP
1 professional de l’EAP
Coordinador
Tutor del centre on es trobi matriculat l’alumne.
Totes les comissions/ coordinacions disposaran d’un/a secretari/a que serà el/la més jove de la comissió i serà qui passarà les actes de les sessions dutes a terme.

Capítol 2. Organització de l’alumnat.

– Els alumnes estan agrupats en grups classe formats heterogèniament i només tenint en compte l’edat.

– Quan hi hagi incorporacions un cop començat el curs, s’equilibraran en número d’alumnes els dos grups del mateix nivell sempre que les característiques dels alumnes ho permetin.

– Al cicle superior es fan agrupaments per nivell a les classes de llengua anglesa.

– Grups d’ Educació Especial: format pels alumnes d’un nivell que presenten grans dificultats d’aprenentatge.
– Grup d’aula d’ acollida: Els alumnes nouvinguts se’ls fa un treball intensiu de la llengua per a què es puguin incorporar a les tasques del grup classe el més aviat possible.

– A l’acabar cada cicle es reagruparan els alumnes vetllant pel bon funcionament i equilibri dels grups pel que fa a l’heterogeneïtat de nivells, assistència, sexe i tenint en compte el seu rendiment acadèmic i la seva actitud a classe

Capítol 3. Atenció a la diversitat

• Pla d’atenció a la diversitat .

Prenent com a tret d’identitat l’atenció a la diversitat, aquest requereix complementar mesures ordinàries que es recullen en les programacions d’aula diàries i amb mesures o intervencions extraordinàries que es detallen a continuació:
a) Agrupaments Flexibles.

Agrupaments flexibles: estan formats per alumnes que en general formen part d’un mateix cicle, però que no han de ser obligatòriament del mateix curs. Aquests grups són més homogenis pel que fa als nivells d’aprenentatge. Hi ha excepcions d’alumnes que per les seves característiques estan ubicats en un agrupament flexible d’un cicle diferent al del grup classe que està assignat. Tenen una assignació horària de 8 hores setmanals.

– S’apliquen en les àrees de català i matemàtiques. Aquest recurs pretén resoldre els diferents ritmes d’aprenentatge, de motivació i d’absentisme que els nostres alumnes presenten. Amb un ajut més personalitzat puguin treballar i assolir els objectius proposats segons el nivell d’aprenentatge dels alumnes. Son de 8 hores setmanals a primeres hores.
– Les classes de llengua estrangera ( anglès) al cicle superior, es fan per nivells i ritmes d’aprenentatge per a facilitar als alumnes amb més dificultat una atenció més personalitzada i als alumnes que progressen més ràpidament, les eines per a poder desenvolupar-se en aquesta llengua.
– Afavoreixen l’atenció més individualitzada de l’alumne

b) Atencions individualitzades:

– Són aquelles que realitzem en les sessions d’Educació Especial a cada cicle. Poden ser atencions dins de l’aula ordinària o bé fora de l’aula ordinària. Són les tutores i la mestra d’ E. E. les que decideixen la intervenció per a què els resultats siguin els més òptims.

c) Elaboració de PI

– Correspon a la tutora l’ elaboració, seguiment i custodia del PI
– Aquests propostes educatives estan adreçades a cobrir les necessitats dels alumnes que presenten necessitats educatives especials i els alumnes atesos a l’ aula d’acollida.
– La finalitat és garantir els objectius mínims de l’etapa. Partim dels mínims que l’alumne pot assolir a cada una de les àrees curriculars.
– Les professores d’ Educació Especial, tutores d’aula, tutora de l’aula d’acollida (si s’escau) i l’EAP es coordinen per elaborar les adaptacions pertinents.

d) Reunió CAD (quinzenals). Objectius:

– Coordinar els suports dels alumnes amb NEE i altres casos que necessiten una atenció més específica.
– Plantificar i decidir un conjunt d’actuacions i mesures per atendre la diversitat i fer-ne el seguiment.
– Avaluar les mesures d’atenció emprades.
– Traspassar la informació de la CAD als cicles i viceversa.

e ) Aula d’ acollida:

– Punt de referència que permet una atenció emocional i curricular personalitzada.
– Aprenentatge intensiu de la llengua catalana sense perdre el referent del grup classe.
– Els grups es confeccionaran respectant en la mesura que sigui possible els nivells i les edats dels alumnes nouvingut.
A final de curs s’elaborarà una memòria d’atenció a la diversitat on es valorarà:

– Les atencions individuals portades a terme (E. Especial)
– Reunions de CAD .
– Reunions EAP –CREDA
– Coordinació amb el professorat.
– Aula d’ acollida
– Graella d’intervenció EAP:
Proves d’ accés a primària- CMP (P-5) i 1r.
Valoracions alumnes de 6è (accés a secundària)
Proves de detecció de necessitats.

f) Vetllador/a

– Acompanyar els alumnes en les activitats de l’aula ordinària.
– Desenvolupar les actuacions específiques que es requereixin.
– Col•laborar en la tutoria individual de l’alumnat que atén.

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat

Qualsevol mestre de l’escola té la responsabilitat de portar a terme els acords presos en claustre davant de tots els alumnes del centre.

Tot el professorat que imparteix docència en un grup-classe ha d’adaptar-se als acords del cicle pel que fa a les actuacions, prioritats i maneres de fer per tal de donar coherència al procés educatiu, tenint en compte les particularitats del grup.

Els tutors són els responsables de definir les estratègies que s’utilitzaran amb el grup i tot el professorat implicat ha d’anar a una per aplica-les i assoli els objectius pretesos.

Capítol 5. Acció i coordinació tutorial. (Decret 102/2010, articles 38/39)

La tutoria i l’orientació dels alumnes forma part de la funció docent. Tots els mestres integrants del claustre poden exercir les funcions de mestre tutor quan correspongui.

Cada unitat o grup d’alumnes té un mestre tutor amb les següents funcions:

Seran funcions principals dels mestres tutors de cada grup d’alumnes:

– Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes.

– Coordinar la coherència de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i les activitats d’avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d’ensenyament del seu grup d’alumnes.

– Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació.

– Tenir cura, juntament amb el secretari, quan correspongui, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als pares o representants legals dels alumnes.

– Dur a terme la informació i l’orientació acadèmica dels alumnes
– Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels alumnes o representants legals per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars.

– Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del col•legi.

– Aquelles altres que li encomani el director o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

Sempre que l’organització del centre ho permeti i es pugui donar resposta als requeriments del projecte educatiu, el/la director, procurarà que les promocions d’alumnes tinguin el mateix tutor al llarg de tot un cicle.
Tanmateix es vetllarà per tal que no coincideixin dos mestres nous en dos grups paral•lels.
Capítol 6. Mestres especialistes.

Les àrees de música, educació física i llengua estrangera, així com l’educació infantil i l’educació especial, hauran de ser assignades als mestres que disposin de l’especialitat corresponent. Els mestres especialistes atendran, prioritàriament, les tasques docents pròpies de la seva especialitat i després la docència en altres àrees, les tasques de tutor o tutora i els pròpies de la condició de mestre/a. Amb caràcter general l’especialista col•laborarà en els àmbits següents:

Secció 1: Mestre Especialista de música

funcions :
• Impartir les classes de música de l’educació primària, segons les dedicacions horàries establertes.
• Coordinar les activitats curriculars musicals del centre, fins i tot en aquells cicles en què no sigui preceptiva la seva intervenció directa com a docent.
Si el seu horari li ho permet i d’acord amb la programació del centre, l’especialista de música podrà impartir classes de música al parvulari. En aquest cas pot ser convenient que l’activitat es desenvolupi en presència del tutor o tutora del grup i amb la seva col•laboració.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.
Secció 2: Mestre Especialista d’educació física

funcions :
• Impartir les classes d’educació física en l’educació primària.
• Coordinar les activitats curriculars de l’educació física del centre.
Si l’especialista no pot impartir amb intervenció directa totes les hores assignades a l’àrea, haurà d’assessorar i secundar convenientment el mestre o la mestra no especialista que s’encarregui de les hores restants.
Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, es dedicarà a altres activitats pròpies de la seva condició de mestre/a.
Secció 3: Mestre Especialista de Llengua Estrangera

Els especialistes en llengua estrangera, atendran prioritàriament la docència de la primera llengua estrangera en l’educació primària.

L’organització de l’horari dels especialistes s’ha de preveure en funció de les solucions organitzatives i d’agrupació dels alumnes que hagi previst el centre per aconseguir una millor qualitat en l’ensenyament de la llengua, especialment el desenvolupament de la llengua oral.

En cas que el centre disposi de més d’un especialista, es procurarà destinar als cursos inicials aquell que tingui millor domini de la llengua oral.

Així mateix, l’activitat dels especialistes en llengua estrangera podrà complementar-se amb mestres amb titulació adient per impartir la llengua estrangera. Un cop coberta la docència de la llengua estrangera, atendran les tasques de suport als projectes internacionals en què participi el centre, o bé, si és oferta pel centre, la docència d’una segona llengua estrangera.

Satisfetes aquestes necessitats i les coordinacions derivades del seu caràcter d’especialista, sobretot les corresponents al desplegament del projecte lingüístic del centre, es dedicaran a altres activitats pròpies de la seva condició de mestres.
Secció 4: Mestre Especialista de Religió

El curs 2008-2009 els trams de dedicació setmanal del professorat de religió destinat en CEIP seran de 0,5 o 1, excepte el professorat que el curs 2007-2008 ha tingut una dedicació de 0,25 o 0,75 en un únic centre. En aquest supòsit, per assolir la dedicació de 0,5 o 1 necessàriament han de sol•licitar una segona destinació.

El professorat acollit a les garanties de continuïtat mantindrà el curs 2008-2009 una dedicació mínima igual a la del curs actual, sempre que ocupi els mateixos centres, i en el cas que la disminució horària no sigui superior a un terç de la dedicació del curs anterior. En aquest supòsit, i per tal de mantenir la mateixa dedicació que el curs anterior, el professorat haurà de sol•licitar una altra destinació.

Per tal de completar la dedicació docent, tal com es preveu en el punt anterior, així com per garantir la mateixa dedicació del curs anterior al professorat acollit a les garanties de continuïtat (amb la limitació del terç de la dedicació consolidada), els directors i directores dels centres públics els assignaran altres activitats docents de suport, tenint en compte la seva capacitació en funció de la titulació, formació i experiència docent, sense que incideixi en la plantilla del centre.
El professorat de religió amb dedicació completa gaudirà de la mateixa dedicació horària setmanal que els funcionaris docents del nivell educatiu corresponent, que s’indica a l’apartat “Horari general del professorat” d’aquestes instruccions. Quan la jornada de treball sigui parcial, s’ajustarà proporcionalment l’assignació d’horari lectiu i complementari.

L’adjudicació en més d’un centre, per tal de compartir horari, pot suposar una reducció de fins a dues hores en funció de la distància que comporti el desplaçament. Aquesta reducció es considera inclosa en el total d’hores de contracte i s’efectua sobre les hores de permanència en els centres. Els directors dels diferents centres on hagi estat destinat el professor de religió, s’hauran de coordinar per tal de garantir que la persona interessada pugui comptabilitzar els horaris.

Els professors de religió de centres públics tindran la consideració plena de professors del centre i, com a tals, seran membres del claustre i tindran la possibilitat de pertànyer a tots els organismes docents del centre, a excepció dels que estiguin explícitament assignats a funcionaris. En tot cas, la dedicació a aquestes responsabilitats no podrà implicar l’augment de la plantilla de religió assignada al centre.

Secció 5: Mestre Especialista d’Educació Especial

Els mestres especialistes en educació especial han de prioritzar, d’acord amb l’equip directiu i la comissió d’atenció a la diversitat, l’atenció a l’alumnat discapacitat i a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, donant suport al professorat en la planificació i desenvolupament de les activitats del grup classe per afavorir la participació de tot l’alumnat en les activitats a l’aula ordinària.

Els mestres especialistes en educació especial duen a terme les funcions següents:

• Identificació, amb la col•laboració de l’EAP, de les necessitats educatives d’aquest alumnat i col•laboració en la concreció del corresponent pla d’intervenció.
• Col•laboració amb els tutors i tutores en la concreció d’adaptacions del currículum i en la preparació i adaptació d’activitats i materials didàctics que facilitin l’aprenentatge d’aquest alumnat i la seva participació en les activitats del grup classe ordinari.
• Suport en la participació de l’alumnat amb discapacitat en les activitats del grup classe ordinari.
• Desenvolupament de les activitats i programes específics que aquest alumnat requereixi.
• Col•laboració en el seguiment i avaluació d’aquest alumnat.
• Col•laboració amb els tutors i tutores en la formulació de propostes d’adaptació del currículum i plans individualitzats, quan l’alumnat ho requereixi.
L’atenció als alumnes per part dels mestres especialistes en educació especial es pot dur a terme:
• dins l’aula ordinària, conjuntament amb el tutor o tutora, per tal d’oferir a aquest alumnat oportunitats de participar en els entorns i activitats el més normalitzats possible,
• en grup reduït o atenció individual fora de l’aula ordinària.

Sempre que es pugui i es consideri adequat, es prioritzarà que l’atenció educativa específica es faci a l’aula ordinària.

En els centres que tinguin dos mestres d’educació especial l’atenció als alumnes que presentin dificultats de parla o de llenguatge relacionades amb retards del desenvolupament o amb dificultats cognitives s’atribuirà prioritàriament al mestre o mestra que hagi rebut formació específica en aquest camp. Per a la presa de decisions sobre les actuacions que calgui dur a terme amb cada alumne/a podrà tenir l’assessorament dels professionals dels serveis educatius i, si escau, del CREDA del sector.

En els centres d’educació especial els mestres especialistes en educació especial han de centrar la seva intervenció en els àmbits següents:

• Impartir els ensenyaments corresponents, convenientment adaptats a les necessitats dels alumnes.
• Exercir la tutoria d’un grup d’alumnes.
• Col•laborar amb els diferents especialistes del centre per tal d’assegurar una atenció educativa coordinada.
• Col•laborar amb altres professionals que intervenen en l’atenció als alumnes del centre.
• Coordinar amb els centres ordinaris que correspongui l’escolarització compartida de l’alumnat.

Secció 6: Mestre d’Aula d’Acollida

• Coordinar l’avaluació inicial i col•laborar en l’elaboració dels PI, adaptacions curriculars… d’acord amb les necessitats educatives de cadascun dels alumnes respecte al seu procés d’ensenyament-aprenentatge.
• Gestionar l’Aula d’acollida: planificar recursos i actuacions, programar les seqüències d’aprenentatge, aplicar les metodologies més adequades i avaluar processos i resultats.
• Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística per a l’adquisició de la llengua.
• Facilitar, en la mesura que sigui possible, l’accés de l’alumnat nouvingut al currículum ordinari.
• Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules de referència.
• Col•laborar en la sensibilització i introducció de l’educació intercultural en el procés educatiu de l’alumnat nouvingut.
• Coordinar-se amb el coordinador LIC, EAP…
• Participar en les reunions des equips docents, comissions d’avaluació…, per coordinar actuacions i fer el seguiment dels alumnes a fi d’assegurar coherència educativa.

Capítol 7. Deures.

L’alumnat pot dur feines a casa seguint aquests criteris:

– Sempre que no hagi acabat la feina prevista a la classe o sigui una feina d’ampliació.
– Sempre que, atenent la diversitat, la mestra o mestre cregui necessari un reforç en algun aspecte acadèmic.
Cada cicle té els criteris determinats i els dies assignats per donar deures als alumnes.
TÍTOL V. DE LA CONVIVÈNCIA EN EL CENTRE.

Capítol 1. Convivència i resolució de conflictes.

Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb els seves actituds i conducta.

Secció 1: Mesures de promoció de la convivència. Mecanismes i fórmules per a la resolució de conflictes. (Decret 102/2010 Art. 23.1)

El procés educatiu necessita ser dut a terme en un clima de convivència que afavoreixi l’aprenentatge.
Amb aquesta finalitat, l’escola acorda treballar:

– Per a que el funcionament diari sigui satisfactori, cal que tota la comunitat educativa tingui una especial cura en el seguiment de les normes i s’hi impliqui de maner activa, sobretot tot el personal del centre que està en contacte directe amb l’alumnat.

– Per a evitar conflictes a les entrades i les sortides del centre, es fan files i la mestra que està al càrrec del grup recollirà o lliurarà els alumnes a les famílies fins a 3r.

– El professorat vetllarà en tot moment que els moviments de l’alumnat per l’escola es facin de manera ordenada i evitant molèsties als grups que estan fent classe.

– Les normes bàsiques de salutació i comiat són un bon moment per a treballar les relacions.

– El tutor és el primer corrector de les conductes poc adequades i la seva autoritat és la que preval davant dels alumnes i es resoldran les situacions amb l’ajuda de tot el grup per a implicar tot l’alumnat en el bon funcionament del centre. En casos d’indisciplina que depassin les possibilitats dels tutor i/o dels mestres, passarà a mans de la direcció portant sempre el full d’incidències on hi constaran les accions que s’han produït i les estratègies que s’han dut a terme per a corregir-les, d’aquesta manera es facilita la tasca a la direcció a l’hora de prendre les mesures correctives que calguin a cada cas.

– El Pla d’ Acció Tutorial, disposa d’activitats adaptades a cada nivell per a poder treballar hàbits, Educació Emocional, la cohesió de grup i els seus lideratges, i diferents estratègies que ajuden a dinamitzar tant a nivell de conducta com pel que fa a estratègies i hàbits d’estudi. Hi ha fulls de control de conductes tan a nivell de grup com a nivell individual i models d’actuació davant de situacions que trenquen la bona convivència dins de l’escola.

Capítol 2. Mediació escolar (Títol 3 del Decret 279/2006)
La mediació escolar constituirà el mètode principal de resolució de conflictes en el centre. La Comissió de Convivència del Centre col•laborarà en els processos de mediació escolar a petició de la direcció del centre.
La mediació escolar, com a procés educatiu de gestió de conflictes, es basarà en els principis recollits en l’art. 24 del D279/2006, i l’àmbit d’aplicació serà el regulat en l’art. 25 del D279/2006:
La mediació escolar es basarà en els principis següents:
– La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés.
– La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar els participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relació directa amb els fets que han originat el conflicte.
– La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent.
– El caràcter personalíssim, que suposa que les persones que prenen part en el procés de mediació han d’assistir personalment a les reunions de mediació, sense que es puguin valer de representants o intermediaris.
L’àmbit d’aplicació de la mediació escolar serà el següent:

– El procés de mediació pot utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre membres de la comunitat escolar, encara que no estiguin tipificats com a conductes contràries o greument perjudicials per a la convivència en el centre.
– Es pot oferir la mediació en la resolució de conflictes generats per conductes de l’alumnat contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la convivència del centre, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents:
– Que la conducta sigui una de les descrites en l’apartat b) o c) de l’article 38 del Decret 279 (l’agressió física o les amenaces a membres de la comunitat educativa; les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar, particularment aquelles que tinguin una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials o educatives. i s’hagi emprat greu violència o intimidació), o la descrita en l’apartat h) del mateix article (la reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència en el centre).
– Que ja s’hagi utilitzat el procés de mediació en la gestió de dos conflictes amb el mateix alumne o alumna, durant el mateix curs escolar, qualsevol que hagi estat el resultat d’aquests processos.
– Es pot oferir la mediació com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora o una sanció, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir.
– En qualsevol moment del procés les persones implicades poden decidir acollir-se a la mediació o desistir-ne i ho manifestaran per escrit adreçat al director/a del centre.
– L’oferiment d’iniciar el procés de mediació el realitzarà el director/a del centre, prèvia consulta als tutors/es dels alumnes implicats i mitjançant escrit dirigit a les persones interessades.
– La direcció del centre notificarà la iniciació del procés a les persones interessades. En l’escrit de notificació es comunicarà el nom de la persona mediadora proposada pel centre, i, si és el cas, l’alumne/a col•laborador/a designat.
– La persona mediadora haurà d’abstenir-se quan es doni alguna de les circumstàncies assenyalades per l’art. 28 de la Llei 30/1992 (LRJAP-PAC) i comunicar-ho al director/a, per escrit, en el termini de 2 dies des del seu nomenament.
– Els pares dels alumnes podran plantejar davant el director/a la recusació de la persona mediadora proposada, quan pugui inferir-se falta d’objectivitat en el procés de mediació. Ho faran en un termini de 2 dies lectius. Les resolucions negatives d’aquestes recusacions hauran de ser motivades.
Capítol 3. Règim disciplinari

Secció 1: Drets i deures dels alumnes

Drets:

1. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, tenen dret a rebre una educació integral i de qualitat.
2. Els alumnes, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut la regulació orgànica del dret a l’educació, tenen dret a:

– Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.
– Accedir a la formació permanent.
– Rebre una educació que n’estimuli les capacitats, en tingui en compte el ritme d’aprenentatge i n’incentivi i en valori l’esforç i el rendiment.
– Rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal.
– Ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació.
– Ésser educats en la responsabilitat.
– Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació.
– Ésser educats en el discurs audiovisual.
– Ésser atesos amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació.
– Rebre una atenció especial si es troben en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.
– Participar individualment i col•lectivament en la vida del centre.
– Reunir-se i, si escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
– Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
– Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.
– Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.

Deures :

1. Estudiar per aprendre és el deure principal dels alumnes i comporta els deures següents:

– Assistir a classe.
– Participar en les activitats educatives del centre.
– Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals.
– Respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat.
2. Els alumnes, a més dels deures que especifica l’apartat 1, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:

– Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
– Complir les normes de convivència del centre.
– Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre.
– Respectar el projecte educatiu i, si escau, el caràcter propi del centre.
– Fer un bon ús de les instal•lacions i el material didàctic del centre.

Secció 2: Drets i deures dels pares

Drets:

1. Tenen dret a rebre informació sobre.:

– El projecte educatiu.
– El caràcter propi del centre.
– Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
– La carta de compromís educatiu, i la corresponsabilització que comporta per a les famílies.
– Les normes d’organització i funcionament del centre.
– Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
– La programació general anual del centre.
– Les beques i els ajuts a l’estudi.

2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills.

3. A més a més, tenen els següents drets:

– Participar en la gestió educativa de conformitat amb la legislació del curs, sense cap marginació per creences, raça o religió.
– Ser atesos pel professorat en els horaris fixats en la programació anual de centre.
– Assistir a les reunions convocades segona la Programació anual de centre.
– Pertànyer a l’associació de pares d’alumnes segons els seus reglaments específics.
– Escollir i ser escollit membre del Consell Escolar o d’altres òrgans amb representació dels pares.

Deures:

– Acceptar els objectius i els principis expressats al Projecte Educatiu de l’escola i la normativa recollida en aquest reglament.

– Col•laborar amb el professorat i altres òrgans educatius per al millor desenvolupament de les activitats de l’escola.

– Desenvolupar en els seus fills/es actituds favorables a l’escola.

– Assistir a les convocatòries individuals o col•lectives dels professors, o altres òrgans de l’escola, per tractar els assumptes relacionats amb la conducta o rendiment dels seus fills.

– Vigilar la neteja personal i el vestit adequat del seu fill/a.

– Comunicar a l’escola sis el seu fill pateix malalties infecto-contagioses i parasitàries. Evitar de tenir contacte amb els companys de l’escola fins haver finalitzat el tractament.

– Comunicar al centre sobre les possibles deficiències o alteracions psíquiques i/o físiques del seu fill/a.

– Conèixer i complir els acords presos pels òrgans col•legiats del centre a través dels seus representants.

– Vetllar per la puntualitat i assistència del seu fill/a a l’escola.

– Justificar adequadament les absències a classe, retards, sortides abans d’hora dels seus fills/es davant del seu tutor/a de classe.

– Facilitar als seus fills/es els mitjans per portar a terme les activitats indicades del professorat.

Secció 3: Faltes d’assistència.

1. Quan es produeixi un cas d’absentisme escolar en l’Etapa de Primària, el/la mestre/a, tutor/a de l’alumne es posarà en contacte amb els seus pares o tutors legals per tal d’assabentar-los de la situació i recordar-los les obligacions que tenen de vetllar per la correcta escolarització dels seus fills. Totes les tutores del centre tenen com a norma trucar a les famílies als tres dies de falta injustificada.

2. Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del centre realitzarà les actuacions següents en la mesura que siguin necessàries:

– Enviar escrit a la família recordant-los les obligacions envers els seus fills. Una còpia s’arxivarà en el centre.

– Comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. Una còpia s’arxivarà en el centre.

– Comunicar per escrit als serveis de l’E.A.P. i a la Inspecció Educativa. Quan l’absentisme es produeixi en el Segon Cicle d’Educació Infantil, el mestre/a tutor/a es posarà en contacte amb els pares de l’alumne recordant-los la necessitat d’escolaritzar correctament els seus fills per tal d’evitar llacunes irrecuperables en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. La direcció del centre ho farà per escrit. Si no es corregeix l’esmentada situació ho comunicarà als serveis educatius o socials corresponents.

– Omplir l’aplicatiu de faltes d’assistència trimestral del Departament d’ Ensenyament.

– Dur a terme les reunions de la comissió d’absentisme escolar de centre trimestralment.

3. En tot cas, les faltes injustificades d’assistència a classe podran ser considerades, d’acord amb el Decret que regula els drets i deures dels alumnes, com a conductes contràries a les normes de convivència del centre, i podran ser objecte de totes les mesures correctores que es contemplen a tal efecte en l’esmentat Decret regulador dels drets i deures dels alumnes.

Secció 4: Conductes contràries a les normes de convivència, tipologia de les faltes i
mesures correctores-sancions.

Per la millora del procés educatiu del alumnes quan es produeixin conductes contràries a les
normes de convivència del centre, aquestes, es corregiran i sancionaran d’acord amb el que
es disposa en el D279/2006. La imposició de les mesures correctores i de les sancions hauran
de tenir en compte l’edat de l’alumne/a i les seves circumstàncies personals, familiars i socials;
hauran de ser proporcionades a la seva conducta i hauran de contribuir al manteniment i la
millora del seu procés educatiu.

En la gradació de les mesures correctores i de les sancions es tindran en compte les
circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat i les que
poden intensificar-la.
Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat (Art. 31 Decret 279):
1. El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.
2. No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.
3. La petició d’excuses en els casos d’injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les activitats del centre.
4. L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.
5. La falta d’intencionalitat.
6. Els supòsits previstos a l’article 28.5 d’aquest Decret 279.
S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat de l’actuació de l’alumnat:
1. Que l’acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal o social.
2. Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d’edat inferior o als incorporats recentment al centre.
3. La premeditació i la reiteració.
4. Col•lectivitat i/o publicitat manifesta.
Correspondrà al tutor/a del l’alumne/a, per pròpia iniciativa o a petició d’altres membres de la comunitat escolar, valorar si les conductes dels seus tutorands (faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe, actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar, actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre, etc.) s’han de considerar com a conductes contràries a les normes de convivència del centre segons l’art. 33 del D279/2006, i si han de comportar mesures correctores.
En qualsevol cas el tutor/a concretarà les indicacions generals que al respecte es donin per l’equip directiu del centre.
La Comissió de Convivència del Centre, a petició del director/a, concretarà i/o matisarà les actuacions i/o interpretacions a dur a terme.
Les mesures correctores per corregir les conductes contràries a les normes de convivència del centre seran les previstes a l’art. 34 del D279/2006:
a) Amonestació oral.
b) Privació del temps d’esbarjo.
c) Amonestació escrita: Fulls d’incidència (signats pels alumnes i els seus pares).
d) Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no lectiu,i/o la reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres membres de la comunitat educativa. La realització d’aquestes tasques no es podrà prolongar per un període superior a dues setmanes.

e) Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per un període màxim d’un mes.
f) Compareixença immediata davant del o la cap d’estudis o del director o la directora del centre.

g) Canvi de grup o classe de l’alumne o de l’alumna per un període màxim de quinze dies.
h) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes l’alumne o l’alumna ha de romandre al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin.
Competència per aplicar mesures correctores.
i)Privació del dret d’assistència al centre educatiu per un període de fins a tres dies lectius fent tasques encomanades pel professor tutor/a.
j)En el cas de la reincidència en faltes greus es valorarà la privació del dret d’assitència per a perìodes superiors als tres dies amb el vist i plau del Consell Escolar.

L’aplicació de les mesures correctores detallades anteriorment correspon a:

– Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes a les lletres a), b) i c).

– La persona tutora, la persona cap d’estudis, el director o la directora del centre, escoltat l’alumnat, en el supòsit de la mesura correctora prevista a la lletra d) i e)

– El director o la directora del centre, o la persona cap d’estudis per delegació d’aquest, el tutor del curs i la comissió de convivència, escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes a les lletres f), g) , h), i) i j)

De qualsevol mesura correctora que s’apliqui n’ha de quedar constància escrita, amb excepció de les previstes a les lletres a), b) i c), amb explicació de la conducta de l’alumne o de l’alumna que l’ha motivada.

Els actes i incorreccions considerades conductes contràries a les normes de convivència prescriuen pel transcurs del termini d’un mes comptat a partir de la seva comissió. Les mesures correctores prescriuen en el termini d’un mes des de la seva imposició.
La imposició de les mesures correctores, llevat de l’amonestació oral, la compareixença immediata davant del cap d’estudis o del director del centre i de la privació del temps d’esbarjo, s’hauran de comunicar formalment als pares dels alumnes.
De la mesura correctora aplicada, llevat de les mencionades en el paràgraf anterior, en quedarà constància escrita, i amb explicació de la conducta de l’alumne/a que l’ha motivada.
La nota de constància escrita, redactada per la persona que aplica la mesura correctora, s’haurà d’incorporar l’arxiu personal de l’alumne.
Aplicació de mesures correctores i de sancions:

1. Es poden corregir i sancionar, d’acord amb el que disposa aquest títol, els actes contraris a les normes de convivència del centre, així com les conductes greument perjudicials per a la convivència realitzades per l’alumnat dins del recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars i en els serveis de menjador i transport escolar.

2. Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de l’alumnat que, encara que dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o companyes o altres membres de la comunitat educativa.

3. La imposició a l’alumnat de les mesures correctores i de les sancions ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troba i les seves circumstàncies personals, familiars i socials, ha de ser proporcionada a la seva conducta i ha de contribuir al manteniment i la millora del seu procés educatiu.
S’han de considerar conductes contràries a les normes de convivència del centre les següents:

– Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe.
– Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar.
– Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centres:
– La manca ocasional de neteja.
– Manifestacions de mal gust, crits, paraules grolleres.
– Petits descuits en la conversació del material comú del Centre.
– Tirar papers a terra.
– La no realització dels treballs escolars.
– Les baralles dins el recinte escolar.
– La manca d’atenció a les explicacions del professor/a.
– Menjar xicles o altres llaminadures.
– Utilitzar el material comú sense haver demanat permís.
– Enfilar-se per les porteries i tancat del pati o pujar a la rampa.
– Cridar pels passadissos i en el canvi de classes.
– Embrutar i fer mal ús de les papereres.
– No portar la bata i el xandall de l’escola.
– Malmetre les parets de l’edifici.
– La desobediència a les indicacions de qualsevol persona del Centre.
– Pegar a cap company/a.

– Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat educativa-escolar.

– El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, o del material d’aquest o del de la comunitat escolar.
TÍTOL VI. COL.LABORACIÓ I PARTICIPACIO DELS SECTORS DE LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Capítol 1. Qüestions generals.

L’escola Santa Maria de Gardeny és un centre acollidor i com a tal, respectuós amb els drets i deures de tots els membres de la comunitat educativa pel que fa a l’ús de la llengua. Aquest aspecte està desenvolupat en el nostre Projecte Lingüístic.

Capítol 2. Informació a les famílies.

– Durant els mesos de setembre-octubre es farà una reunió general on es donarà un tríptic on hi constarà aspectes de normativa general, material, funcionament i presentació del professorat de l’escola. Seguidament la reunió continuarà a les classes i tutors respectius on es parlarà d’aspectes més concrets d’aula.

– Al llarg del curs, cada família ha d’entrevistar-se amb el tutor/a del seu fill/a com a mínim una vegada. Aquesta entrevista i totes les successives que siguin necessàries pel bon seguiment dels alumnes. Poden ser demandades tant pels mestres com per les famílies. De totes les entrevistes n’ha de quedar constància escrita als carpessans de documentació del grup classe.

– Les informacions d’activitats de caire general són distribuïdes mitjançant circulars repartides als propis alumnes; de la mateixa manera es reparteixen les informacions de l’ AMPA.

– Tots els aspectes d’informació diària i personal, com pot ser la justificació d’haver arribat tard, la informació d’aspectes escolars que han succeït aquell dia, o qualsevol altre missatge quotidià, es realitzarà a través de la motxilla dels alumnes des de P-3 a 3r, o de l’agenda de 4t a 6è.

– Tanmateix, l’agenda incorporarà un abstracte del contingut de les NOFC concretant així la carta de compromís.

– L’escola donarà butlletins de notes i/o informes a les famílies al final dels trimestres:

.E. Infantil: Primer i tercer trimestre

.E. Primària: Primer, segon i tercer trimestre.

El primer i tercer trimestre, les notes es lliuraran a les famílies de manera personal per part de la tutora.

Capítol 3. Associacions de pares i mares d’alumnes (AMPAS)

Són els col•lectius formats pels pares/mares d’alumnes matriculats al centre, que es regiran d’acord amb els seus estatuts.
El seus objectius són:

– Donar suport i assistència als membres de l’associació i, en general, als pares i als tutors, als professors i als alumnes del centre i als seus òrgans de govern i de participació, en tot el que es refereix a l’educació dels seus fills i, en general, de tots els alumnes matriculats al centre.

– Promoure la participació dels pares dels alumnes en la gestió del centre.

– Assistir als pares dels alumnes en l’exercici del seu dret a intervenir en el control i la gestió del centre quan aquest sigui sostingut amb fons públics.
– Promoure la representació i la participació dels pares dels alumnes en els Consells escolars dels centres públics i altres òrgans col•legiats.
– Facilitar la col•laboració del centre en l’àmbit social, cultural, econòmic i laboral de l’entorn.
– Col•laborar en les activitats educatives del centre i cooperar amb el Consell Escolar en l’elaboració de directrius per la programació d’activitats complementàries, extraescolars o de serveis.
– Promoure les activitats de formació de pares tant des del vessant cultural com de l’específic de responsabilització en l’educació familiar.
– D’altres que, en el marc de la normativa educativa assignin els seus respectius estatuts.

L’ AMPA tindrà contactes periòdics amb l’equip directiu del centre. El/la director/a haurà d’establir un calendari de trobades.

L’AMPA pot utilitzar les cartelleres del centre per la difusió de la informació pròpia. El/la director/a del centre els ha de reservar espais en el tauler o sistema d’anuncis del centre.

L’AMPA pot utilitzar els locals del centre per les activitats que li són pròpies. El/la Director/a facilitarà la integració d’aquestes activitats a la vida escolar, tenint en compte el normal desenvolupament d’aquesta.

Capítol 4. Alumnes delegats.

Per potenciar la participació de l’alumnat en el funcionament de l’escola , a partir de 4rt de primària,cada grup-classe escollirà un/a delegat i un/a subdelegat.

L’assemblea de Delegats/des es reunirà periòdicament segons calendari establert a l’inici de curs. La Director/a actuarà com a coordinadora de les reunions ,presentacions i recollida de propostes. Els delegats i delegades de classe són el canal de comunicació entre els alumnes i Direcció del centre.

Són funcions dels delegats:

– Rebre i recollir informació d’interès pel grup.
– Comunicar assumptes d’interès del grup relatius a la convivència i la vida de l’aula al
professorat a través del tutor/a.
– Recollir la opinió, inquietuds i propostes dels companys en temes d’interès general o quan siguin consultats per algun òrgan del centre.
– Proposar temes per l’elaboració de l’ordre del dia de les assemblees de classe i ajudar a redactar els resums o actes de les reunions realitzades.
– Representar el grup en la vida escolar i en el Consell de Delegats del centre emetent l’opinió majoritària del grup i no la pròpia.
– Participar de les reunions del Consell de Delegats.
– Ajudar en la resolució de conflictes.
– Vetllar per l’ordre de la classe.

Capítol 5. Altres òrgans i procediments de participació.

Els pares, mares o tutors/es legals tenen dreta a participar en el control i la gestió del centre, a través dels seus representants en el o consell escolar.

Capítol 6. Carta de compromís educatiu.

El Consell Escolar del centre va aprovar la carta de compromís educatiu el 15 /12/2010.

Les famílies dels alumnes que es vagin incorporant al centre, hauran de signar la carta després que se’ls informi del seu contingut en el procés de matriculació.

Les cartes de compromís poden ser signades per la direcció del centre i per la família de l’alumne/a que s’incorpora al centre. El/ La tutor/a donarà una còpia de la carta.
TÍTOL VII. FUNCIONAMENT DEL CENTRE

Capítol 1. Aspectes generals.

Secció 1. Horaris del centre

Horari lectiu dels alumnes de primària.

Matí: de 9:00 h a 13:00 h
Tarda: 15:00 h a 17:00 h
Horari lectiu dels alumnes d’ E. infantil.

Matí : de 9:00h a 12:00h
Tarda: de 15:00h a 17:’00h

Els alumnes d’educació infantil que tenen germans a primària disposaran d’un servei de monitoratge de 12:00 a 13:00. Aquest servei serà atès segons les Instruccions del Departament D’ensenyament.

El centre disposa diàriament de servei d’acollida matinal de 08:00h. a 09:00h.

Horari de menjador: De 13:00 h a 15:00 h

Les portes del centre s’obriran a les hores d’inici de les sessions de matí i tarda per tal que l’alumnat pugui accedir al recinte i 10 minuts més tard es tancaran.
Fora de l’horari lectiu destinat a l’ensenyament reglat, el centre podrà programar activitats complementàries i extraescolars. La realització d’aquestes activitats, que seran de caràcter voluntari, no podran comportar, per als alumnes que no hi participin, discriminació o modificació de l’horari lectiu o del calendari escolar.

Secció 2. Entrades i sortides del centre

La puntualitat és indispensable pel bon funcionament del centre.

El recinte escolar es tancarà deu minuts després de l’hora d’entrada i de la sortida d’alumnes.
Les entrades dels pares/mares/tutors fora dels horaris estipulats per entrades i sortides d’alumnes del centre), es faran per la porta principal.

Per facilitar el bon funcionament de les classes, els pares esperaran al rebedor del centre a la persona que l’hagi d’atendre. Si no van acompanyats del conserge o mestre no podran accedir a les classes.

Si els alumnes arriben al centre després de l’horari establert i la porta està tancada (es tanca 10 minuts després de l’hora d’entrada), se’ls facilitarà l’accés però els seus pares o representants legals hauran de justificar per escrit el retard o portant un justificant de la visita mèdica si s’escau.

El tutor/a portarà el registre dels alumnes que arribin tard i en els casos reiteratius, s’engegaran els protocols pertinents.
Si és necessari que un alumne surti del centre durant l’horari escolar, caldrà que els pares o tutors vinguin a recollir-lo.

Al finalitzar l’horari lectiu, fins a 4t de primària seran els pares o tutors qui recolliran els nens. Si un alumne d’edats inferior ha de marxar sol a casa cal una autorització firmada per la família que ho autoritzi.

Els pares es mantindran al marge de l’espai destinat a fer les files d’entrada al centre.
Secció 3. Actuacions en el supòsit de retard en la recollida dels alumnes
La recollida de l’alumnat a la sortida del centre no haurà de fer-se més tard de 5 minuts després de l’hora de sortida establerta.

En el cas que els alumnes d’Educació Primària hagin d’esperar les persones encarregades de recollir-les, ho podran fer dins les dependències de l’escola, habitualment al pati d’esbarjo. El centre procurarà contactar amb la família si el temps d’espera ho aconsella.

Quan es produeixi un retard fora dels marges raonables en la recollida de l’alumnat un cop acabat l’horari escolar el mestre/a o tutor/a procurarà contactar amb la família. Un cop esgotats sense efecte els intents de comunicació amb la família i transcorregut un marge de temps prudencial, la persona que fins en aquell moment hagi estat encarregat de l’alumne/a comunicarà telefònicament la situació a la policia local i acordarà amb ells la fórmula per lliurar-lo a la seva custòdia.

La reiteració freqüent d’aquests fets amb una mateixa família, en la mesura en què comporten una manca d’assumpció de les responsabilitats en custòdia dels menors que els correspon, comportarà que la direcció del centre comuniqui per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació en quedarà còpia arxivada al centre.

El control de freqüència d’aquests fets correspon al mestre/a tutor/a de l’alumne.

En el cas que no hi hagi solució efectiva a la reiteració de recollides tardanes després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del col•legi n’informarà a la direcció dels Serveis Territorials corresponents

Secció 4. Visites pares – tutors

Les visites o entrevistes dels pares dels alumnes amb els professors es realitzaran de manera ordinària, el dia de la setmana i en l’horari que al començament de curs es determina en la corresponent Programació General del Centre. Per tal d’un millor aprofitament de les visites i entrevistes, llevat d’excepcions que ho justifiquin, caldrà sol•licitar-les almenys amb un dia d’antelació.

Els pares que tinguin concertada una entrevista amb algun mestre, s’esperaran al rebedor de l’escola

Secció 5. Activitats complementàries i extraescolars.

Fora de l’horari lectiu destinat a l’ensenyament reglat, el centre podrà programar activitats complementàries i extraescolars. La realització d’aquestes activitats, que seran de caràcter voluntari, no podran comportar, per als alumnes que no hi participin, discriminació o modificació de l’horari lectiu o del calendari escolar.

La programació de les activitats que hagin de ser realitzades fora del recinte escolar s’haurà d’incloure a la Programació General del Centre. En el marc d’aquesta programació, les activitats concretes seran autoritzades pel director i comunicades al Consell Escolar en la seva propera reunió.

Les dependències del centre podran ser utilitzades fora de l’horari escolar de la forma prevista a la normativa vigent (Decret 218/2001, de 24 de juliol – DOGC 6.8.01).
Les visites i/o excursions estaran degudament programades, s’informarà els pares dels alumnes afectats, els quals hauran de signar la corresponent autorització d’assistència dels seus fills, sense la qual no hi podran assistir.
Les sortides es faran amb un mínim de dos acompanyants, un dels quals haurà de ser necessàriament mestre/a, llevat d’aquelles en què el consell escolar del centre determini altres condicions que exigeixin una proporció superior.
Donades les característiques del nostre centre les ràtios acordades pel consell escolar del centre són les següents:
E. Infantil: 10 / 2
C. Inicial: 15/ 2
C. Mitjà: 15/2
C. Superior 20/3
Les activitats no previstes a la Programació General del Centre i es cregui adient participar-hi seran autoritzades pel director/a dels centre i comunicades al Consell Escolar en la propera reunió.
Donat que totes les activitats complementàries estan lligades al currículum, la participació de l’alumnat en aquestes activitats és obligatòria. La participació a les activitats que tinguin cost econòmic estaran supeditades al seu pagament.

Es donarà un imprès per tal que els tutors legals autoritzin l’assistència del seu fill/a a la sortida, en cas d’oblit l’alumne romandrà al centre.

Aquells alumnes que per decisió de la tutor/a han de romandre a l’ aula, sense anar a la sortida seran tutoritzats per aquell tutor/a que deixi més alumnes.El mínim són 10 alumnes.
Els alumnes que no participin a les activitats complementàries fora del centre, es quedaran en el grup immediatament inferior o superior al seu amb feina preparada per la tutora que la pugui realitzar de manera autònoma.
Secció 6. Vigilància esbarjo
El centre disposa de patis, que constitueixen un espai docent per a l’esbarjo de l’alumnat, per a la docència de l’educació física, i per a altres activitats que requereixin en espai obert i gran.
L’horari d’esbarjo serà de 11:00 h a 11:30h.
El temps d’esbarjo serà tutelat per mestres del centre segons els torns que consideri adients el consell escolar.
En la Programació General del Centre es determinaran els torns dels mestres encarregats de l’esmentada tutela.

Es determinen dues zones al pati, una pels alumnes d’educació infantil que queda annexa a l’edifici d’aquesta etapa i separada de la resta del pati per una tanca i la part restant per ús dels alumnes de primària.

S’estipulen torns de vigilància de 7 persones, dos al pati de parvulari i 5 al pati de primària donada la seva gran extensió.

Els mestres que tenen torn de patí sortiran puntualment per evitar conflictes. Els mestres que estan al càrrec d’un grup classe, vetllarà perquè els alumnes surtin ordenadament i no destorbin la sortida dels altres grups. Tindran especial cura en esperar que surtin els vigilants al pati abans de deixar sortir els alumnes.

Els dies de pluja els nens i les nenes restaran dins la classe fent jocs relaxats. La vigilància correspondrà al les tutores/ors amb la col•laboració del personal del cicle que no té tutoria. Cada cicle s’organitzarà aquestes vigilàncies.

Secció 7. De les absències

Del professorat. (substitucions):
Es considera absència la no assistència a l’escola tant en l’horari lectiu com en el de permanència al centre (exclusives, formació, etc.).
Les absències dels professors hauran de ser justificades a la direcció del centre segons els procediments que marca la llei, i s’hauran de recuperar les hores segons la normativa vigent.

Els mestres ha de cobrir les substitucions dels companys que falten al centre fins que no arribi un substitut si és el cas.

S’agafarà per a substituir les hores destinades a reforç, E.E., desdoblaments i s’intentarà que cada mestre sigui o no tutor tingui com a mínim una hora que pugui dedicar a substituir. Quan hi hagi més d’una persona per a substituir es prioritzarà l’assignada al cicle on s’ha produït l’absència.

Quan hi ha dues persones en un mateix grup, no se substituirà doncs el grup ja queda cobert.

De l’alumnat:

L’assistència de l’alumnat al centre és obligatòria. Els pares han de comunicar les absències dels seus fills especificant el motiu i la durada de l’absència.

El tutor o tutora custodiarà els justificants durant tot el curs escolar i en cas dels alumnes absentismes en que s’hi hagi fet actuacions a través de la comissió social o direcció, s’arxivaran a l’expedient de l’alumne.

Secció 8. Actuacions en el supòsit d’absentisme de l’alumnat.

Se seguirà el protocol d’absentisme elaborat per l’escola:

– La tutora/or trucarà a partir del 3r dia d’absència a la família de l’alumne i en deixarà constància escrita a la graella de seguiment d’absentisme.
– El tutor s’informarà dels motius de l’absència sobretot en casos d’absentisme de matí o de tarda.
– Cada final de mes es donarà el full de registre d’absències a la treballadora social dels serveis educatius.
Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del centre realitzarà les actuacions següents en la mesura que siguin necessàries:
– Enviar escrit a la família recordant-los les obligacions envers els seus fills. Una còpia s’arxivarà en el centre.
– Comunicar per escrit la situació als serveis socials del municipi. Una còpia s’arxivarà en el centre.
– Comunicar per escrit la situació als serveis de l’E.A.P. i a la Inspecció Educativa, d’acord amb el protocol d’actuació establert a l’efecte a la localitat de …, o bé a la direcció dels Serveis Territorials d’Educació de Lleida.

Quan l’absentisme es produeixi en el Segon Cicle d’Educació Infantil, el mestre/a tutor/a es posarà en contacte amb els pares de l’alumne recordant-los la necessitat d’escolaritzar correctament els seus fills per tal d’evitar llacunes irrecuperables en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge. La direcció del centre ho farà per escrit. Si no es corregeix l’esmentada situació ho comunicarà als serveis educatius o socials corresponents.
En tot cas, les faltes injustificades d’assistència a classe podran ser considerades, d’acord amb el Decret que regula els drets i deures dels alumnes, com a conductes contràries a les normes de convivència del centre, i podran ser objecte de totes les mesures correctores que es contemplen a tal efecte en l’esmentat Decret regulador dels drets i deures dels alumnes.

Actuacions que cal fer a l’escola als alumnes absentistes:

– Adaptar l’activitat que es fa a l’aula.
– Per motivar a l’alumne es proposa que les activitats plàstiques les realitzarà quan assisteixi amb regularitat a l’aula.
– Aprofitar el reforç del mestre d’educació especial o mestres de suport perquè l’alumne assoleixi els continguts mínims del curs.
– Elaborar un dossier amb un recull d’activitats pels alumnes absentistes (habitualment pressenten retard en l’adquisició de coneixements).
– Els alumnes absentistes no aniran als agrupaments flexibles ja que d’altres alumnes que venen diàriament poden aprofitar aquest recurs.
– Davant d’un absentisme puntual, els mestres hauran de recollir les activitats realitzades a l’aula per tal d’oferir a l’alumne absentista coma deures. (el mestre assessorarà l’alumne per a fer les activitats.
– En tot moment s’ha de reprendre l’ensenyament allà on es va deixar, de tal manera que l’alumne assoleixi els continguts d’aprenentatge.
Secció 9. Utilització dels recursos i dels materials.

L’ escola destinarà íntegrament els diners que rep del Departament, a cobrir les necessitats de l’alumnat pel que fa a material escolar, activitats…
Les famílies han de col•laborar econòmicament en les despeses fent un pagament al centre dels diners que es determini cada curs i aprovi el Consell Escolar. Aquest pagament es podrà fer fraccionat en els terminis que s’acordin.
Els alumnes han de dur a l’escola el material necessari per a la realització de les tasques pròpies del seu procés d’aprenentatge i que es comunicarà al finalitzar cada curs.
Aquesta obligació s’estén a l’equipament esportiu als alumnes a partir de 3r de primària hauran de portar una samarreta per canviar-se, tovallola, necesser (sabó, pinta i colònia).
Els alumnes d’E. Infantil, hauran d’assistir a les classe amb la corresponent bata, marcada amb el nom i cognom.
Tots els alumnes haurien de portar les jaquetes i anoracs amb una cinta per a poder-los penjar i marcats amb el nom per evitar confusions, pèrdues, malentesos…
Els professors hauran de preveure el material didàctic que utilitzaran els alumnes al llarg del curs i hauran de vetllar perquè tots en puguin disposar.

Secció 10. Admissió d’alumnes malalts i dels accidents.

Els alumnes que presentin un estat febril o de malaltia infecciosa, hauran d’abstenir-se de venir a l’escola

Quan un alumne no pugui fer educació física per malaltia o altres motius, haurà de portar un justificant mèdic.

Quan un alumne hagi de romandre a la classe a l’hora de l’esbarjo per motius de salut, s’haurà de portar un escrit dels pares per tal de comunicar-ho al professorat. Altrament sortirà al pati com la resta de companys.

Quan sigui necessari o imprescindible prendre algun medicament en orari lectiu, cal que el pare, mare o tutor legal subministri la medicació prescrita.

Els tutors dels alumnes vetllaran i prendran les mesures preventives per tal d’evitar polls. Si n’ha agafat haurà de restar a casa per evitar-ne la propagació.

En el cas que qualsevol alumne/a es trobi malament o prengui mal duran la jornada escolar, s’avisarà els pares o familiars perquè vinguin a buscar-lo i el portin al metge corresponent.

Secció 11. Seguretat, higiene i salut.

Seguretat:

La direcció, juntament amb el/la coordinador/a de riscos laborals, vetllaran per la seguretat del recinte i les instal•lacions escolars, tenint cura en considerar els elements de seguretat de què ha d’estar proveït el centre.

La direcció tindrà cura que la realització d’obres i tasques de manteniment, reparació i conservació no interfereixi la normal activitat del centre.

L’escola disposa del pla d’emergència i evacuacions com un reglament específic per a aquests supòsits. Aquestes normes es donaran a conèixer a inici de cada curs, a l’alumnat, al professorat i a la resta de personal.

Es realitzarà, com a mínim, un simulacre d’evacuació al curs. La valoració de la realització dels simulacre s’incorporarà al pla d’emergència i es remetrà a la delegació territorial del Departament d’Ensenyament. Els resultats d’aquestes valoracions seran tinguts en compte per a la millora i actualització del pla d’emergències i evacuacions.

Higiene:

És exigible/imprescindible una bona higiene de les persones que comparteixen el mateix espai, en aquest cas l’escola.

Amb aquesta finalitat, les famílies són responsables de la higiene de llurs fills, tant personal com de la roba que porten. Els/Les tutors/es vetllaran per assegurat aquest aspecte en els seus alumnes, actuant de la manera més convenient per facilitar la integració de tot l’alumnat i la cohesió del grup, i informant a la comissió social en cas que es detecti una possible negligència de les famílies en l’atenció dels menors.

Els/les alumnes que tinguin polls han de romandre a casa fins la total eliminació de polls i llémenes. Aquesta circumstància l’ha de comprovar el personal del centre (tutor/a,direcció) davant dels pares, que el nen es vol reincorporar a l’activitat normal de l’aula.

Salut:

Si un alumne té febre o una malaltia infecto-contagiosa es localitzaran els pares perquè se’n facin càrrec.
En el cas que algun alumne pateixi un accident durant el temps en què es troba sota la tutela de l’escola, rebrà les primeres cures al centre. Si es considera necessària la intervenció de personal especialitzat se’ls avisarà i també als pares perquè se’n facin càrrec. En cas de no localitzar-los se’n farà càrrec el professor tutor/a o altre personal del centre per encàrrec de la direcció.
En cas que la urgència ho requereixi i no es pugui comptar amb el personal especialitzat, en compliment del deure d’assistència, el trasllat s’efectuarà per dos professors/es o persones adultes en taxi o ambulància i acompanyaran l’alumne fins que arribi la família.

Secció 12. Consideracions sobre el vestit.

La roba que vesteixin els alumnes ha de ser adient a l’activitat que s’ha de realitzar a l’escola.

No es permetran indumentàries inadequades o que impossibilitin la realització de totes les activitats curriculars, la comunicació interpersonal, la identificació personal i la seguretat personal o la dels altres.
No es permetran ni toleraran símbols que exaltin la xenofòbia o el racisme, o que promoguin qualsevol tipus de violència i/o segregació.

Capítol 2. De les queixes i reclamacions.
El procediment per tractar les queixes o denúncies de l’alumnat, pares i mares, professorat o altres treballadors del centre que puguin qüestionar o referir-se a l’actuació professional d’un docent o d’un altre treballador del centre en l’exercici de les seves funcions, s’ajustarà al protocol següent:
• Presentació i contingut de l’escrit de queixa o denúncia.

Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin
l’exercici professional del personal del centre.

Les queixes o denúncies es presentaran per escrit al registre d’entrada del centre, adreçat a la direcció i hauran de contenir:

– Identificació de la persona o persones que el presenten

– Contingut de la queixa, enunciat de la manera més precisa possible (amb especificació dels desacords, de les irregularitats, de les anomalies, etc., que qui presenta la queixa creu que s’ha produït per acció o omissió del professor o d’un altre treballador del centre a què es refereixen).

– Data i signatura.

L’escrit anirà acompanyat, si és possible, de totes les dades, documents i altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es faci referència.
• Correspondrà a la direcció del centre:

– Rebre la documentació i estudiar-la; directament, o a través d’altres òrgans del centre si escau, obtenir indicis ­i sempre que sigui possible fer comprovacions per arribar a evidències­ sobre l’ajustament dels fets exposats a la realitat.

– Traslladar còpia de l’escrit de queixa rebut al professor o treballador afectat, i demanar-li un informe escrit precís sobre els fets objecte de la queixa, així com l’aportació de la documentació probatòria que consideri oportuna. L’informe escrit es podrà substituir per una declaració verbal de la persona afectada que es recollirà per escrit en el mateix moment que la formuli, es datarà i la signarà, com a mínim, la persona afectada. En tot cas, es respectarà el dret d’audiència de l’interessat.

– Estudiar el tema amb la informació recollida i, si ho considera oportú, demanar l’opinió d’òrgans de govern i/o de participació del centre sobre el fons de la qüestió.

– Dur a terme totes les actuacions d’informació, d’assessorament, de correcció i, si fa al cas, d’aplicació dels procediments de mediació, en el marc de les funcions que la direcció té atribuïdes com a representant de l’Administració en el centre, concretament les de vetllar pel compliment de la normativa i exercir la prefectura del personal que hi té adscrit.
– Contestar per escrit als que han presentat la queixa, amb constància de recepció, comunicant-los la solució a què s’ha arribat o, si escau, la desestimació motivada de la queixa. Com a mínim, es contestarà al primer signant de la denúncia, i es farà constar en l’escrit de resposta informació sobre quin és el següent nivell al qual poden acudir si no queden satisfets per la resolució adoptada (o les actuacions empreses) per la direcció del centre.

– En el cas que la direcció sigui part directament interessada en la queixa, s’haurà d’abstenir i, en el seu lloc, ho farà el cap d’estudis.
• Actuacions posteriors i arxivament de la documentació.
Conclosa l’actuació de la direcció, es podrà informar la direcció dels Serveis Territorials de la incidència produïda i la solució que se li ha donat. En tot cas, la documentació generada quedarà arxivada, en original o còpies autenticades, a la direcció o la secretaria del centre, a disposició de la Inspecció d’Educació.

Capítol 3. Serveis escolars. (menjador, transport, etc…)
Servei de menjador

L’ escola disposa de menjador escolar que s’organitza d’acord al que disposa i seguint el preceptiu pla de menjador escolar que l’empresa responsable elabora a l’efecte.

Aquest pla seguirà criteris alimentaris i educatius i inclourà tant l’organització dels àpats com el desenvolupament d’activitats de vigilància de l’alumnat.

El funcionament i gestió del menjador escolar és responsabilitat de l’empresa que l’administració contracta i assigna al centre.

Pel que fa a l’alumnat, aquest es regirà per les normes generals del centre establertes en aquest NOFC.

L’horari de menjador ocupa la franja intel•lectiva de migdia, temps en què l’alumna està sota la responsabilitat de l’equip de monitores que l’empresa estipuli.

És responsabilitat de l’empresa adjudicatària vetllar pel manteniment, conservació i reparació si s’escau dels materials del centre que es puguin malmetre pel se ús en horari de menjador4.l

L’escola compta amb aquest servei, estant becat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Els alumnes amb manca de recursos econòmics podran sol•licitar l’adient beca la qual els hi serà atorgada segons correspongui, tenint en compte una taula de baremació.
Tan sols greus i/o repetits problemes de conducta, o bé la manca d’autonomia personal d’algun alumne, podria fer que el centre s’hagués de replantejar la seva admissió i/o permanència en l’ús del servei si no comptés amb la necessària assistència de personal auxiliar.
Els alumnes podran utilitzar el menjador de manera continuada, o bé de manera esporàdica avisant al centre puntualment. La manca d’espai destinat al servei de menjador podrà ser causa objectiva de limitació d’usuaris del servei.
Tots els alumnes que utilitzin el servei de menjador hauran de respectar el professorat i el personal encarregat del funcionament del servei.
Els alumnes s’atendran a les normes d’higiene i d’ordre establertes dins de la franja horària de les 12:00 a les 15:00.
Els alumnes de menjador no podran abandonar el recinte escolar sense autorització signada pels pares.
Capítol 4. Gestió econòmica.

El secretari/ària de l’escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del centre, amb el vist-i-plau del director/a (elaboració, pressupost, seguiment del mateix, pagaments, liquidació), amb el programa de gestió SAGA.

Quan el/la mestre/a realitzi una compra de la classes o per l’escola haurà de demanar sempre que sigui possible factura de la compra.

L’escola adquireix el material i llibres i les famílies paguen una quota anual que és aprovada pel Consell Escolar.

L’escola vetllarà per a què tot l’alumnat tingui material i llibres facilitant el pagament fraccionat de les quotes corresponents. L’escola avançarà els lots de llibres i material sempre que la família hagi efectuat un pagament inicial. La família haurà de complir el compromís pactat a principi de curs.

En el cas que una família tingui deutes amb l’escola i no compleixi el compromís adquirit, els alumnes afectats no s’enduran els materials a casa i quedaran custodiats per l’escola.

Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa.
Secció 1. Arxiu personal de l’alumne
Per tal de facilitar l’organització, cada alumne disposarà d’un arxiu personal on s’aplegui tota la informació referida a la seva història escolar.
Aquesta informació quedarà sota custodia del secretari del centre i al mateix temps serà accessible a aquells mestres que tinguin relació directa amb l’alumne.
Aquest arxiu personal de l’alumne recollirà:
Documents obligatoris amb model i contingut prescriptiu
– Expedient acadèmic.
– Informe d’avaluació individual (si escau).
Documents obligatoris amb model i contingut a decidir en el P. C. C:
– Registres i fulls de seguiment significatiu dels alumnes.
– Còpia dels informes a les famílies.
Altres informacions:
– Fitxa de dades bàsiques.
– Fitxa resum d’entrevistes.
– Informes d’especialistes.
– Informes de serveis (Psicopedagògics, mèdics…)
– Informe escrit als centres d’educació secundària.
– P.I.
– Altres informacions i documentació que el centre estableixi o l’administració indiqui com a necessaris (documentació procés matriculació, opció religiosa …).
Romandrà sota la custòdia del mestre tutor de l’alumne i quan aquest finalitzi la seva estada al centre passarà a adjuntar-se per al seu arxiu definitiu amb la resta de documentació següent:
– Còpia informe individual d’avaluació (si escau).
– Registres o fulls de seguiment.
– Còpia dels informes a les famílies.
– Còpia fitxa de dades bàsiques.
– Fitxa resum entrevistes.
– Còpia informes d’especialistes.
– Còpia informes de serveis (mèdics …)
– Historial familiar.
– Còpia informe escrit als centres de secundària.
– Còpia P.I.
– Qualsevol altra informació que en el seu moment es consideri pertinent.
Secció 2. Altra documentació acadèmica
Sota la custòdia del centre, a disposició de les sol•licituds de l’administració educativa, restarà també la següent documentació:
Actes d’avaluació final de cicle.

Actes de les sessions d’avaluació.

Qualsevol altra documentació acadèmica que en el seu moment determini l’òrgan corresponent.
Secció 3. Altres

Del personal administratiu i serveis de suport socioeducatiu del centre: EAP, TS, LIC, CREADA, etc…
El personal d’administració del centre
Funcions:
Gestió administrativa dels processos de preinscripció i matriculació dels alumnes.
Gestió administrativa dels documents acadèmics: expedients acadèmics, títols, beques i ajuts, certificacions, diligències….
Gestió administrativa i tramitació dels assumptes propis del centre.
Altre personal del centre
El personal subaltern – conserge que presti els seus serveis en aquest centre educatiu es regirà pel corresponent “Reglament funcional del personal subaltern – conserge del servei d’ensenyament” aprovat pel ple de l’Ajuntament corresponent en el seu moment.
Correspon al conserge :
Funcions:
Vigilància de les instal•lacions del centre.
Custòdia dels equipaments, del material i del mobiliari del centre.
Control de l’entrada i sortida de persones al centre.
Recepció i atenció de les persones que accedeixen al centre.
Utilització de màquines reproductores, fotocopiadores, faxs i similars.
Realització d’encàrrecs, dins i fora del centre, relacionats amb les activitats i funcionament propis d’aquest.

Tot el personal que treballa al centre ha de complir i vetllar pel compliment de les NOFC
DISPOSICIONS FINALS

Primera. Interpretació del reglament.

– Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOFC

Segona. Modificacions.

1. Aquestes NOFC són susceptibles de ser modificades per les causes següents:

– Perquè no s’ajusti a la normativa de rang superior,
– Per l’avaluació que en faci el consell escolar
– Perquè concorren noves circumstàncies a considerar o nous àmbits que s’hagin de regular.

2. El consell escolar ha d’aprovar per majoria les modificacions de les NOFC.

3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de coordinació i les associacions de pares i mares.

Tercera. Publicitat.

1. Les NOFC es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels seus representants en el Consell Escolar. Se’n lliurarà un exemplar complert a l’ AMPA.

2. S’explicaran els punts més rellevants d’aquestes NOFC a l’alumnat, en el decurs de la normal activitat acadèmica, segons les respectives edats. A l’agenda de l’alumnat hi haurà un resum del reglament que faciliti la comprensió.

3. Totes les modificacions que s’introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s’ha descrit anteriorment.

Quarta. Entrada en vigor

Aquestes NOFC entraran en vigor a partir del dia 1 de setembre de 2014

La directora El secretari
(nom i signatura) (nom i signatura)
Segell del centre